Carrer del Vent

Onzé Homenatge a les Brigades Internacionals

2011-10-29T19:40:00.000+02:00

Un fet que potser no és prou conegut és el que l’escultura situada a la boca nord del Túnel de la Rovira, el lloc on avui al igual que als anys anteriors s’ha retut l'Homenatge a les Brigades Internacionals, porta per nom “David i Goliat” i que el nom del seu autor és Roy Shiffrin. (Arquitecte, escultor i poeta Nord-americà).

L’escultura representa el tors de "David", de 8 per 13 per 6 peus en bronze i està situada sobre una columna de 18 peus, a la base de la qual descansa el casc del vençut “Goliat”, de 5 per 5 per 8 peus, també en bronze. La seva realització va ser possible gràcies al suport de personatges importants de l'art i les lletres nord-americanes que amb les seves aportacions econòmiques la van finançar per tal de que fos situada a Barcelona l’any 1988, convertint-la d’aquesta manera en el primer monument erigit a Espanya dedicat a retre homenatge als voluntaris internacionals que van lluitar per la causa Republicana durant la Gerra Civil Espanyola (1936-1939).

L’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Roy Shiffrin el disseny de l'estrella de tres puntes (símbol dels voluntaris) de 100 peus per 100 peus, sobre la que està situat el conjunt de l'escultura.

Alguns dels “sponsors” que la van fer possible, son els següents:

Woody Allen, Edward Asner, Harry Belafonte, John Canaday, Kenneth Clark, Barry, Commoner, Norman Corwin, George Crockett,Thomas I. Emerson ,Allen Ginsberg, Nat Hentoff, Joseph P. Lash, Jack Levine, Norman Mailer, Bernard Malamud, Jessica Mitford, Joseph Papp, Gregory Peck, Pete Seeger, George Seldes, Jose Luis Sert, Benjamin Spock, Gloria Steinem, Irving Stone, William Styron, Studs Terkel, Esteban Vincente, Kurt Vonnegut, Eli Wallach, Tom Wicker, Jose Yglesias, Coleman A. Young.

M’explicava aquest matí un dels organitzadors de l’acte, que encara queden, tenen localitzats, una vintena de brigadistes quatre dels quals avui ha assistit a l’Homenatge i la veritat és que impressiona veure la fermesa amb la que segueixen defensant aquells ideals que els van fer venir a lluitar contra el feixisme i pels quals molts dels seus companys van donar la seva vida.

Una mostra de solidaritat i generositat en favor d’una causa justa que tant de bo ens serveixi d’exemple a tots nosaltres i, sobretot, a les generacions futures.

Gràcies camarades!

11a Mostra de Teatre

2011-10-20T00:11:00.001+02:00

El passat dissabte dia 15, al completament remodelat Casal de la Font d’en Fargues, es va iniciar l’onzena edició de la Mostra de Teatre del Districte d’Horta-Guinardó.

Onze edicions consecutives de qualsevol activitat - la primera edició de la Mostra va tenir lloc l’any 2001 de la ma de qui en aquell moment era la Consellera de Cultura del Districte, la Montserrat Soler - crec que son més que suficients per afirmar, sense cap mena de dubte, que aquesta activitat està completament arrelada i consolidada tan entre els grups de teatre que any rere any hi venen participant, com pel nombrós públic que, també any rere any, hi venen assistint i que quan s’acosta la tardor, ja l’esperen.

En aquesta ocasió la Mostra te per a mi un significat especial. Ha estat la vuitena i última vegada en la que com a Conseller de Cultura i conjuntament amb els grups de teatre participants, he pres part activa en la seva organització convocant als grups, ajudant-los a confeccionar el calendari d’actuacions, demanant – una vegada més – un esforç a les entitats que faciliten els seus escenaris per tal de que la Mostra fos possible i donant tot el suport necessari a les persones dels grups que, voluntàriament, s’han encarregat, com sempre, de coordinar-ho tot plegat.

Potser és per això, per aquesta continuada implicació en el projecte, que em va sorprendre en gran manera, al igual que va sorprendre al grup que iniciava la Mostra i al públic que hi assistia, el fet de que la jornada inaugural no comptes amb l’assistència i salutació corresponent de cap membre del nou govern del Districte.

Fet insòlit i sense precedents en les 10 edicions anteriors, que en totes i cada una d’elles havien comptat amb la presencia institucional corresponent que, a més de donar a la Mostra el valor i la importància que es mereix, feia pales l’agraïment a l’esforç que fan tots els grups participants, que sens dubte son, mai més ben dit, els veritables protagonistes de l’esdeveniment.

En fi, ells sabran (ho dubto) el que es fan.

Aquesta edició de la Mostra compta amb la participació de 10 grups de teatre, que des d’ara i fins el 13 de novembre ens aniran oferint les seves actuacions en els diferents escenaris i que en aquesta ocasió compta, com he dit abans, amb les magnífiques instal·lacions del remodelat Casal de la Font d’en Fargues que acollirà cinc de les 10 representacions. Les altres cinc tindran lloc als Lluïsos d’Horta (3) i al Foment Hortenc (2).

Vuit anys de preparar la Mostra i l’assistència a gairebé totes les representacions, crec que m’han donat un cert coneixement de com és i com funcionen els diferents grups de teatre del nostre Districte. Però sense entrar a fer avaluacions de les obres representades, dels nivells d’interpretació, dels muntatges escènics ni dels mil aspectes que incideixen en qualsevol actuació teatral, he de dir que de tots els grups he après alguna cosa i que en tots els grups he trobat el que considero, a part de l’actuació, es més rellevant; el compartir un projecte comú que comporta moltes hores de feina però que també proporciona convivència i cohesió social.

A tots els grups i a tots i cadascun dels seus components, actors, actrius, tècnics i directors, els he de dir que per a mi ha estat un privilegi poder comptar amb la seva ajuda i col·laboració durant tots aquest anys i que a partir d’ara, encara que no amb la mateixa responsabilitat, seguiré assistint sempre que em sigui possible a les seves representacions i que poden seguir comptant que des de la meva nova perspectiva els seguiré ajudant-los en tot alló que pugui.

L’onzena ja està en marxa, tant aviat com sigui possible, a per la dotzena!

Nova etapa, nou grup

2011-07-30T09:04:00.003+02:00

A tenor dels resultats de les eleccions municipals del passat mes de maig, en les que els ciutadans i ciutadanes van decidir que s’havia de produir un canvi en el govern de la ciutat, el PSC que havia estat governant durant 32 anys, ha passat, com tots sabeu, a encapçalar l’oposició i ha deixat aquesta responsabilitat, la de governar, en mans del partit que va guanyar les eleccions. Convergència i Unió.

Aquest canvi en el govern de la ciutat ha suposat també, com no podria ser d’altre manera, el que els regidors i regidores de CiU agafin la responsabilitat de governar als districtes i que els 10 Consells de Districte de la ciutat es constituïssin dilluns passat, modificats en la seva composició, d’acord amb els resultats electorals obtinguts en cada un d’ells.

Al igual que als altres nou districtes, a Horta-Guinardó aquests resultats han modificat lleugerament el nombre de Conselleres i Consellers que formaven part de cada grup municipal respecte al mandat anterior, tot i que al haver resultat nosaltres, el PSC, guanyadors en nombre vots al nostre districte, continuem sent la força política que te un major nombre de Conselleres i Consellers. Set en total.

Fruit també dels resultats i per efecte de les diverses negociacions mantingudes a nivell de ciutat entre tots els grups municipals, però gràcies també al ferm posicionament observat pels companys i companyes de la nostra agrupació en aquest sentit, hem aconseguit que el PSC segueixi ostentant la Presidència del Consell. Fet que valorem molt positivament ja que ens atorga presència institucional en totes i cada una de les activitats del districte.

A proposta del Grup Municipal Socialista, proposta votada favorablement per la majoria de Conselleres i Consellers que formen part del Consell, ocuparà aquest càrrec el nostre company i regidor Jordi Marti i Grau, a qui felicitem i agraïm la seva bona disposició, de la qual cosa ens en sentim contents i satisfets.

Al igual que estem contents i també valorem molt positivament el fet de que la nostra companya i Primera Secretaria de l’Agrupació Núria Carmona, que per voluntat pròpia ha deixat de ser consellera, es quedi treballant al districte com Assessora de la Presidència i que la Cristina Gómez, que ha resultat reelegida consellera, sigui qui ocupi, per part del nostre grup, la plaça de Consellera a mitja jornada, ja que estem plenament convençuts de que aquest tàndem amb presència diària al districte, ens proporcionarà el necessari punt d’unió entre el nostre grup i la gestió del districte i es podrà ocupar de facilitar al màxim la feina i la coordinació del conjunt.

Un grup parcialment renovat que va merèixer el ple recolzament a l’Assemblea del passat dia 14 de juliol i que ha quedat format per en Ramon Carrion, la Núria Galan, la Cristina Gómez, en Joan Ferrús, en Raül Ortega, el Daniel Rosillo i per mi mateix. Un grup en el que es barreja continuïtat i renovació, o dit d’una altre manera experiència i frescor. Un grup que encapçalat per en Jordi Martí, assessorat per la Núria Carmona i amb la feina de tots plegats, complirà, no en tinc cap dubte, amb els objectius que ens hem marcat.

A nivell personal, si m’ho permeteu, estic també content de la confiança que m’han atorgat la resta de companys al nomenar-me el seu portaveu. Confiança que ja m’havien atorgat els darrers anys del passat mandat quan es van produir alguns canvis en el si del nostre grup, que per descomptat agraeixo i que podeu estar segurs de que faré el possible per no defraudar.

Comença doncs una nova etapa en la que aquest grup deixa la feina de governar per passar a formar part de la oposició. Una posició diferent de la que ha tingut fins ara, però en la que, no us càpiga cap dubte, seguirà treballant com sempre ha fet, amb entusiasme i dedicació en favor de la ciutat, del districte, dels seus barris i sobretot, de la seva gent.

Una oposició que pensem exercir de manera positiva i disposats sempre a sumar, però des de la que també i sobretot, farem sentir la nostra veu disconforme de manera ferma i decidida quan la manera d’actuar de l’actual govern de CiU suposi segons la nostra opinió un afebliment de les polítiques dutes a terme els darrers anys als nostres barris i es contradiguin manifestament amb el que ens vam comprometre a fer en el nostre programa electoral, utilitzant tota la nostra capacitat per evitar es puguin fer passes enrere en l’aplicació, sobretot, de les polítiques socials que especialment en el darrer mandat, malgrat trobar-nos immersos en una crisi econòmica sense precedents, van ser objecte d’una especial atenció. Perquè això és el que estem convençuts que esperen precisament de nosaltres els nostres conciutadans.

En nom del grup vull agrair a les companyes Carme Beltran i Feli Lora que ens van acompanyar al principi de l’anterior mandat la feina feta en el seu moment i a la companya i companys, Júlia Silveira, Jose Rodriguez i Luis Fernando Garcia que ara ens ha deixat, la que han dut a terme al districte al llarg de tot el temps que n’han format part i durant el qual no ha escatimat esforços ni temps de dedicació per tal de treballar pel districte i la seva gent.

Anys en els que el conjunt del grup ha treballat de manera cohesionada i amb el màxim de dedicació i que malgrat els errors comesos, que per descomptat hem tingut, valorem de manera positiva en el seu conjunt i que precisament aprenent d’aquells errors, haurem de veure la manera de millorar de cara al futur per tal de redreçar el més aviat possible la situació actual.

L’esperit i les ganes i són i mirant als companys i companyes que m’acompanyen en aquesta nova etapa, estic segur de que tots junt ho aconseguirem. Tal i com va dir el nostre company Luis Fernando al final del seu parlament de comiat al Consell, “tornarem”.

No puc acabar sense recordar i agrair a en Jordi Williams Carnes i a la Montserrat Ballarín, que han compartit gairebé a parts iguals la presidència del consell durant aquest últim mandat, les hores de feina que al marge de les seves responsabilitats a nivell de ciutat han dedicat al districte i el recolzament i ajuda que en tot moment ens ha dispensat. Hem aprés molt d’ells, de les seves especialitats, comerç, hisenda municipal, educació, ... i estic segur que puc dir, en nom de tots, que ha estat un plaer compartir amb ells una gran part de la nostra feina al districte. Moltíssimes gràcies a tots dos.

Conclusions del PSC d'Horta-Guinardó

2011-05-18T12:41:00.000+02:00

Barcelona és en el món perquè els diversos governs encapçalats pel PSC han apostat per aquesta realitat i la continuïtat d’aquesta projecció és un dels pilars del futur econòmic de la ciutat.

A Barcelona res no és casual. El model actual s’ha anat construint al llarg de tots aquests anys en els que la ciutadania ens ha anat renovant la seva confiança per tal d’anar fent possible la ciutat actual.

Volem seguir liderant el model de ciutat que ha fet de Barcelona un referent de cohesió i qualitat de vida.

Volem seguir construint la ciutat amb els veïns i entitats, fent dels barris l’autèntica base del nostre relat com a projecte polític de Barcelona.

Ens agrada aquesta ciutat. No volem que ens la retallin.

Ens agrada Horta-Guinardó. No volem que ens el retallin.

Ens agrada aquesta Barcelona de les oportunitats, la convivència i la inclusió.

Horta-Guinardó és un districte en contínua evolució i creixement. Després de 30 anys de transformació urbanística, estem en disposició d’assumir el repte de generar noves àrees de centralitat en els barris. Els i les socialistes d’Horta-Guinardó volem renovar una vegada més el compromís que durant trenta anys hem mantingut amb la ciutadania del nostre territori a favor del progrés individual i col·lectiu, a partir de la defensa i pràctica de la justícia social, valor irrenunciable del nostre ideari i programa.

La situació econòmica actual demana una aposta política ferma per la gent treballadora. Nosaltres els socialistes d’Horta-Guinardó fem aquesta aposta des de la convicció i els valors que inspiren el nostre esperit de lluita per una societat més justa, una Barcelona més cohesionada, on els treballadors i treballadores trobin oportunitats reals de vida digna i expectatives de futur.

Per aconseguir-ho, si cal i com hem fet en altres ocasions, pactarem amb les forces progressistes d’esquerra, però mai no ho farem amb el PP de qui ens separa un abisme en les manera de pensar i amb qui no tenim res en comú, cosa que no pot dir, en absolut, el candidat de CiU.

Aquest és el nostre compromís i ara és el moment d’apostar amb més força per la convivència, les oportunitats i la creativitat en un marc de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, o caure en un model conservador, immobilista i que voldria relegar el paer capital de Barcelona en el mapa polític català i espanyol al d’un subordinat actor secundari.

Per tot plegat, quan el proper dia 22 aneu a votar, jo us demano que voteu la llista encapçalada per l’alcalde Jordi Hereu.

Voteu PSC.

Programa Electoral

2011-04-16T20:08:00.000+02:00

Aquest matí hem acabat de debatre i de decidir el que serà, de fet ja és, el programa electoral del PSC per a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Un programa al que aquests últims dies, des de totes i cada una de les agrupacions, hi hem anat fent les nostres propostes i aportacions, las quals, juntament amb les propostes i aportacions recollides directament dels ciutadans, ha donat com a resultat el document que avui, a falta de petites correccions, tenim a la ma.

Programa i propostes que, tal com ha dit l’alcalde en el seu parlament inaugural “és el programa i son les propostes amb les quals Barcelona se’n sortirà” perquè és un programa fet pels ciutadans per a Barcelona.

Un programa en el que hi queden perfectament reflectits els dos eixos fonamentals: la generació de llocs de treball mitjançant projectes com el Pacte per l’ocupació, al qual per cert l’alcalde ens ha recordat “que la nostra oposició no s’ha dignat a asseure’s a formar-ne part” i el seguir apostant per ajudar a la gent i als col•lectius més febles ja que “Barcelona no deixarà mai penjada a la gent que més ho necessita i no permetrem el desmantellament de l’Estat del Benestar”.

Un programa en el que és parla de reactivació econòmica i ocupació, de territori i medi ambient, de cohesió i convivència, d’educació i cultura i de capitalitat mediterrània i governança de manera transversal, ja que tots i cada un d’aquests enunciats tenen punts en comú que no fan possible el parlar-ne separadament sense tenir en compte els altres.

Un programa que, al contrari del que ha fet la nostra oposició que s’ha limitat a copiar gairebé integrament el mateix programa que va presentar ara fa quatre anys (es veu que no donen més de si), s’ha renovat i inclou noves propostes per donar solució als nous reptes, perquè el món és canviant i ni els problemes ni les solucions d’ahir poden servir de cap manera ni per avui ni per als propers quatre anys.

Una oposició que demana el canvi amb el pobre argument de que ja fa 32 anys que el PSC governa a la ciutat, obviant de manera flagrant el que mentrestant, per exemple, hi ha hagut quatre alcaldes diferents, cada un d’ells amb les seves propostes i projectes diferenciats que evidentment han tingut una cosa en comú; l’aplicació de polítiques progressistes i d’esquerres que han permès anar millorant, entre moltes altres coses, barris de la ciutat que precisament ara fa 32 anys eren barris de segona o tercera, per dir-ho d’alguna manera, divisió.

Tal com acostuma a dir l’alcalde “tot el que tenim i representa Barcelona no és per casualitat”, si no que és degut a la feina feta per l’ajuntament qui amb l’ajuda i entusiasme dels barcelonins, precisament, al llarg d’aquests 32 anys, ha pogut anar desenvolupant un model de ciutat, “que és un model que totes les ciutats del món admiren”

I qui digui que això no és així, està mentint de manera descarada i partidista i no és mereix de cap manera que els ciutadans li facin confiança.

Aquí, http://issuu.com/hereu2011/docs/programa_municipal_psc_barcelona_2011#download

podreu descarregar el document provisional i aquí,

http://www.socialistes.cat/noticia/aquest-es-el-programa-amb-el-qual-barcelona-sen-sortira

hi trobareu un resum del parlament de l’alcalde aquest matí.

Visca Barcelona

Casal d'entitats Mas Guinardó

2011-03-28T11:36:00.000+02:00

Ahir a la tarda, al districte i per més proximitat el barri del Guinardó, vam viure una jornada que feia temps esperàvem. La inauguració del remodelat Mas Guinardó que s'ha convertit en un Casal d'entitats.

En el dossier de premsa penjat a la pàgina web de l'ajuntament,

http://w3.bcn.es/fitxers/premsa/110327dpmasguinardo.836.pdf

si pot trobar informació detallada de com i de quina manera funcionarà el casal, dels serveis que ofereix a les entitats que l'han d'ocupar i donar-li vida i també de com s'ha remodelat i, no hi podia faltar, un resum de la història del Mas Guinardó.

Ahir, la festa d'inauguració ja va comptar un programa d'activitats prou complet, petita mostra de la vida associativa del Guinardó, que incloïa una exposició sobre el Mas Guinardó, trabucaires, diversos tallers, música, cant coral, petanques, presentació del Llibre dels Gegants de la Ciutat, escrit per l'Amadeu Carbó que és veí del Guinardó, jocs de taula i de rol, dans, sardanes i fins i tot una gimcana.

A la inauguració, a més de la Presidenta i de la Regidora del districte, Montserrat Ballarín i Elsa Blasco, hi va assistir l'alcalde Jordi Hereu que va felicitar als guinardorencs per aquest nou equipament i els va convidar a omplir-lo de vida i d'activitats, cosa que amb tota seguretat estan disposats a fer.

Un equipament més en el que les entitats podran desenvolupar les seves activitats i que sens dubte dinamitzarà i enfortirà les relacions del ric teixit associatiu del barri.

La gentada que ahir va acudir a la inauguració són un clar exponent de d’interès que el barri té per aquest nou equipament municipal, que per tant és de tots.

L'enhorabona al districte i al barri del Guinardó.

«Les primàries han fet eclosionar el verdader Hereu» - Política - El Periódico

2011-03-07T18:49:00.000+01:00

«Les primàries han fet eclosionar el verdader Hereu» - Política - El Periódico

Les Primàries del PSC i el "corason partio"

2011-02-07T01:44:00.001+01:00

Immersos ja en la campanya de les primàries per escollir el que haurà de ser el nostre candidat a l’alcaldia de Barcelona i comentant el tema amb alguns companys, coincidim en que en el moment de decidir quina pot ser la millor opció, tenim el “corason partio”.

Veiem per un costat que malgrat les ensopegades i les coses que s’han fet malament per part de l’actual alcalde Jordi Hereu, que n’hi ha i s’han de reconèixer, en general, el balanç del seu mandat ha estat positiu per Barcelona. En definitiva, que diguin el que diguin els rivals en Jordi Hereu ha estat, no diré el millor, però si un bon alcalde.

Havent complert en un 80-90% el Pla d’Actuació Municipal (PAM) que s’havia establert per aquest mandat, havent augmentat de manera espectacular les prestacions socials, havent fet tot el que s’ha fet, es fa difícil entendre el perquè del rebuig que es detecta entre la ciutadania envers la figura de l’alcalde.

A la vista dels fets demostrables, tots coincidim en que si no hi haguessin altres factor, no tindríem cap mena de dubte. En Jordi Hereu seria el nostre candidat.

Però resulta que si, que hi ha altres factors a tenir en compte que compliquen la decisió. Que complicat que es tot plegat!

Doncs resulta que malgrat, en general, la bona gestió, els baròmetres municipals d’aquest darrer any, crec que prou coneguts, han anat assenyalant, de manera obstinada i repetida, que la valoració de la figura de l’alcalde feta pels ciutadans havia anat perdent posicions en el rànquing dels líders municipals, fins arribar a ocupar, desprès de la maleïda consulta sobre la Diagonal, un lloc per darrera fins i tot del representant del PP.

Em sembla recordar que el relleu de l’alcalde Joan Clos es va produir quan mantenia un nivell de popularitat bastant superior al que actualment ostenta en Jordi Hereu i no recordo que en aquell moment ningú poses objeccions al relleu.

L’última enquesta publicada per La Vanguardia i la que avui mateix ha sortit a El Periódico, coincideixen abastament amb el que ja ens havien dit els Baròmetres municipals. El Xavier Trias guanyarà, sense haver fet res, l’alcaldia de Barcelona.

Es veritat que les enquestes, baròmetres, etc., només son una indicació, més o menys fiable, i que la única enquesta vàlida és la que donen els vots el dia de les eleccions, però seguir negant el que és gairebé evident em sembla que és, mal que ens pesi, defugir la realitat.

També es veritat que les enquestes es poden remuntar, però quan la diferència es tan gran, la veritat costa de creure si no és que és creu en miracles i com que jo no hi crec, doncs això.

Amb la Montse Tura guanyarem? Doncs potser tampoc, però crec sincerament que amb ella tenim la possibilitat, si més no, de posar les coses més difícils a la competència que fins fa quatre dies ja tenien coll avall la seva victòria i que a hores d’ara estan preocupats perquè veuen que un altre candidat del PSC, la Montse Tura, els hi pot fer trontollar les expectatives.

Pensem-s’ho bé doncs i el dia 19 votem el que honradament pensem que és millor per Barcelona. Entrar a formar part de l'oposició o liderar un possible govern del PSC amb la Montse Tura.

Jo ho tinc clar i per això, tot i que tinc el “corason partio”, votaré Montse Tura!

Guanyem Barcelona!

Gitana hechicera

2011-01-15T22:09:00.000+01:00

Regenerar Barcelona (?)

2010-11-04T11:43:00.000+01:00

Ahir vaig llegir l’escrit que El Periódico l’hi va publicar a Xavier Trias i vaig trobar-hi tantes, diguem-ne, inexactituds, manipulacions interessades i falta de concreció en qualsevol dels punts que hi comentava, que no he pogut resistir-me a dir-hi la meva.

Aquest bon home deu viure en algun lloc retirat que no li permet assabentar-se bé del que passa cada dia, o bé va escriure aquest article fa uns quants anys i fins ara no l’ha pogut publicar.

Hi deia, per exemple, que “Barcelona no pot permetre’s perdre més oportunitats”, però no deia, només faltaria, quines són les oportunitats que s’ha deixat perdre. Deia també que “Cada any que passa sense una connexió eficient del port amb la xarxa viaria o amb l’ample de via europeu és un any perdut que no es recuperarà”. No sabia jo que en aquest tipus d'estructura l’ajuntament hi tingues competència, però vaja, si ho vaig entendre bé, abans d’ahir, sense anar més lluny, en el curs del viatge de proves de la via de l'AVE que es va fer entre Figueres i Perpinyà, el president d’ADIF, que aquests si que son els que s’ocupen d’aquestes estructures, va dir que l’any vinent, el 2011, el port de Barcelona quedaria finalment comunicat per tren amb la resta d’Europa, utilitzant el tercer carril que s’ha instal•lat per permetre la circulació de trens d’ample europeu entre, precisament, el Port de Barcelona i França.

Que més. A si, el mateix de sempre “Un any menys per fer que el Prat esdevingui el hub aeroportuari que ha de ser” (Es veu que també és competència de l’ajuntament això) “Barcelona està paralitzada”, (no se sap en que ni com, però paralitzada), etc, etc.

Recordo que no fa massa temps el Sr. Trias, en constant campanya electoral des de l’any 2007, va fer 100 propostes, segons ell clares, del que faria si algun dia aconseguia ser alcalde de Barcelona. D’aquelles 100 propostes, n’hi havia unes 80 que eren calcades de les que està aplicant el govern actual, unes 10 que de tant genèriques no s’entenia res del que volien dir i la resta, eren d’impossible aplicació. Pura demagògia vaja.

Jo li diria al Sr. Trias, per si de cas no ho havia notat, que Barcelona ja està situada en el món. Que hi va quedar situada a partir de la celebració dels Jocs Olímpics del 92, als quals per cert el govern de la Generalitat del qual ell formava part com a Conseller de Sanitat i Seguretat Social, no és va significar, precisament, pel seu suport incondicional a l’esdeveniment i que des d’aleshores fins ara ha millorat de manera notòria la seva posició en el “ranking” mundial de ciutats més ben valorades per viure-hi, per fer-hi negocis, etc. etc.

Per acabar, li recordaria que ha estat ara també, amb un govern de progrés presidit per José Montilla, que Barcelona ha recuperat l’Àrea Metropolitana que el govern de Jordi Pujol va suprimir l’any 1987 per por de que rivalitzes amb la "seva" Generalitat, govern del qual ell, el Sr. Trias, també formava part. Això si que ha suposat una pila d’oportunitats perdudes que costaran de recuperar.

Sorprenent!

2010-11-03T16:12:00.001+01:00

Per primera vegada i, possiblement, sense que serveixi de precedent, a l’homenatge als brigadistes de les Brigades Internacionals que se celebra cada any a la Rambla del Carmel, aquest any s’ha produït un fet sorprenent.

A l’esmentat homenatge i corresponent ofrena floral, no hi ha faltat mai, que jo recordi, la presència dels partits d’esquerres, (ERC, ICV, EUA i PSC) i aquest any, ho sorpresa, també hi participat, amb certa timidesa per falta de costum i segurament perquè es tractava de la primera vegada, CiU.

Serà que la dreta del nostre país reconeix per fi l’aportació d’aquells joves que van lluitar i en molts casos van donar la vida per les nostres llibertats o ...... serà que s’acosten eleccions?

Potser em direu malpensat, però no he pogut evitar tenir aquest mal pensament. Si l’any vinent hi tornen a ser, començaré a pensar que potser si que hi van de bona fe. La solució, d’aquí a un any.

A veure si tenim una altre sorpresa i fins i tot ens hi trobem el PP.

Per cert, hi ha un altre homenatge al qual tampoc han assistit mai ni CiU ni el PP: l’homenatge a Salvador Allende que cada onze de setembre es fa a la plaça que porta el seu nom. Es clar que aquell dia els de CiU tenen tanta feina amb la diada, que potser no tenen temps per anar-hi.

Ignorància? No, mala llet!

2010-10-09T20:39:00.000+02:00

L’estirabot del Sr. José Ramón Bauza, líder del PP de Balears, justificant que a les Balears no parlen català perquè diuen tassó en comptes de got o capell en comptes de barret no és, tal com diu El Periódico, ignorància enciclopèdica ni tampoc, com algú podria pensar, imbecil•litat congènita, és única i exclusivament una provocació cavernària.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20101009/promet-abolir-les-balears-llei-normalitzacio-del-catala/523722.shtml

Per desfer el seu raonament tant científic, només cal agafar el diccionari Pompeu Fabra, per exemple, buscar les definicions de barret o capell i veure que les dues paraules volen dir el mateix, o bé buscar tassó i veure que és el mateix un tassó que un got.

El PP a València ve utilitzant aquests mateixos arguments des de fa temps i sembla que li funcionen prou bé, perquè doncs no explotar-los. Que importa que el que diuen sigui una barbaritat si això reporta beneficis.

La Barcelona de les persones!

2010-09-21T08:44:00.002+02:00

Campanya Explicativa PGE i actuacions anticrisi

2010-07-10T09:52:00.001+02:00

Check out this SlideShare Presentation:

Campanya Explicativa PGE i actuacions anticrisi

View more presentations from socialistes_ cat.

"Som una nació - Nosaltres decidim"

2010-07-08T11:45:00.002+02:00

A la vista de com estan les coses el dia d’avui, dubto que d’aquí a demà passat siguem capaços tots plegats de posar-nos d’acord per manifestar-nos de manera unitària en favor i defensa del nostre estatut.

Tothom sap el motiu de la manifestació i, tal com va exposar el president Montilla en la seva declaració institucional, just després de conèixer que el Tribunal Constitucional havia emès sentència, crec que no hi pot haver millor encapçalament que el de la senyera, compartida per tots els representants dels grups parlamentaris que s’hi vulguin afegir, amb el Molt Honorable President al capdavant.

A partir d’aquí, tots els lemes, estelades, pancartes, etc., que cada grup, col•lectiu, entitat o persona hi vulgui portar, sense excloure a ningú i per descomptat respectant a tothom, hi han de ser acceptades i benvingudes.

M’agradaria poder anar a la manifestació i sentir-m’hi còmode entre mig de tothom, sense haver de marxar a la meitat, com ja m’ha passat en alguna ocasió, perquè alguns energúmens que hi participaven estaven més per la provocació i l’insult que no pas per la finalitat real de la manifestació.

Si no som capaços de deixar fora els protagonismes, posant-nos d’acord per aconseguir que la manifestació sigui de total rebuig a la sentencia i sense barrejar-hi altres coses que no venen al cas, crec sincerament que donarem una pobra imatge a la resta del país que es podrà riure de nosaltres i no li faltarà raó.

Diuen però que l’esperança és l’última cosa que es perd.

Consulta sobre la Diagonal

2010-05-11T23:40:00.002+02:00

Em resistia a parlar sobre la Diagonal perquè hi ha companys molt més ben preparats que jo que ho han estat i ho estan fent i publicant en el seus blogs que, a més, tenen molta més difusió que el meu i, per això, vaig triar utilitzar en aquest sentit el Facebook, en el que sé, perquè m’ho han dit, tinc una colla d’amics que si segueixen la informació que hi vaig publicant.

A la vista però de les “llegendes urbanes”, totalment interessades i sobretot partidistes (procedent d’un parell de partits vull dir) que van apareixent, he decidit encara que sigui a última hora i a títol merament testimonial, rebatre alguns d’aquest comentaris, n’hi ha de totalment demagògics, que he anat recollint.

Que quins són aquesta comentaris, doncs per exemple: que la consulta es molt cara, que en moments de crisi no és el moment d’afrontar una obra tan cara, que en la publicitat no s’explica la proposta (?) C, que perquè no és consulten les obres d’altres carrers o places, que les obres només interessen als qui les fan perquè i guanyen diners i alguna altre que, per no allargar-me massa deixaré, si s’escau, per un altre moment.

Doncs bé, només amb la informació que jo tinc, informació que pot aconseguir qualsevol que hi estigui interessat de veritat a la pàgina web de l’ajuntament o en els escrits que s’han anat publicant sobre el tema, m’atreveixo a dir que, els aproximadament 2 milions d’euros del cost de la consulta inclouen tot el sistema de votació presencial i electrònica més la difusió de les opcions i que significa, també aproximadament, un cost d’1,5 euros per cada persona que pot anar a votar.

En unes eleccions ordinàries, només el cost de l’obertura de col•legis, paperetes de votació, membres de mesa, etc., ja supera els 2 milions. La democràcia té un cost, però és molt més barata que les dictadures, pels costos socials i econòmics que provoquen, però per una obra que pot transformar la cara de la ciutat, val la pena. A més, gran part d'aquesta despesa (eines de votació presencial i electrònica, etc..) és reutilitzable ja que la carta municipal de Barcelona permet fer consultes d'aquest tipus als ciutadans.

Aquest any 2010, l’ajuntament de Barcelona té pressupostats uns 800 milions d’euros per inversions a la ciutat. El pressupost de la transformació de la Diagonal es d’uns 70 milions a invertir en quatre anys, una quantitat totalment absorbible dins dels pressupostos anuals de l’ajuntament, fins i tot afegint-hi els 60 milions addicionals que costarà la connexió del tramvia.

Tampoc s’ha d’oblidar, tal com deia l’Alcalde, que contra la crisi, més Barcelona i no hi ha dubte que l’obre pública ajuda en certa manera a minorar aquesta maleïda crisi.

Sobre la qüestió de la, més que proposta opció C, fins i tot la Comissió de Garanties de la consulta (òrgan independent de l'Ajuntament) ha dictaminat que el que es pot explicar amb claredat son les opcions A i B, ja que la C és prou coneguda perquè és exactament el que tenim ara i no necessita més explicacions. En una paraula, l’opció C, a la meva manera de veure, no és més que una doble negació. Ni A, ni B.

Sobre el perquè no s’aplica la consulta a altres obres de Barcelona, per a mi és molt clar. A més de que la carta municipal no permet fer més d’una consulta d’aquest tipus a l’any, aquesta és la primera i a la vista dels resultats de participació es podrà contemplar la possibilitat de convocar-ne més, sobretot en projectes que, com el de la Diagonal, afectin d’alguna manera a tots els Barcelonins.

Fins ara, per descomptat d’una altre manera, els processos participatius ha estat dirigits a l’elaboració dels Plans d’Acció Municipal (PAM) i el Pla d’Actuació del Districte (PAD) a partir dels quals, un cop aprovats, es decideixen les preferències tenint en compte les necessitats de cada barri i d’acord amb les possibilitats d’inversió en cada moment.

Crec també que qui està més interessat en l’opció “ni A”, “ni B”, són els lobbys del vehicle privat (asseguradores, promotors, etc..), un determinat mitjà de comunicació, que no vol que la Diagonal es toqui perquè no vol que el transport públic sigui una alternativa sòlida.

Darrera de la campanya contra la Reforma de la Diagonal també hi ha interessos econòmics, mediàtics i polítics (Xavier Trias aprofita la consulta no per fer una proposta alternativa que podia haver presentat per endavant sinó només per fer desgast polític), que estan corrompent el sentit de la participació ciutadana.

Els que defensem la cultura de la participació no podem deixar de votar a la consulta de la diagonal (www.bcn.cat/diagonal ) ni donar-los el gust de que guanyi la proposta immobilista que només respon els interessos d’uns pocs. D’aquells que s’omplen la boca amb el nom de Barcelona, però que a l’hora de la veritat, com ja han fet anteriorment, només miren interessos que de cap de les maneres es corresponen amb els interessos dels ciutadans.

PES Action Day

2010-04-25T08:01:00.002+02:00

http://www.coveritlive.com/index2.php/option=com_altcaster/task=viewaltcast/altcast_code=1883480bfd/height=550/width=470

XXIV Escola d'Hivern del PSC

2010-02-27T01:34:00.001+01:00

El passat cap de setmana, junt amb altres companyes i companys de l’agrupació, vaig tenir el goig d’assistir, una vegada més, a l'Escola d' Hivern del PSC que sota el títol genèric "Liderem el Futur" celebrava la seva 24a edició i va tenir lloc, també una vegada més, a Tarragona.

Les tres taules de debat que hi va haver, van comptar amb la participació de personalitats procedents de diferents àmbits, inclòs el polític, que van exposar, en cada una d’elles, el seu punt de vista sobre el tema general, el futur.

La primera taula del dissabte al matí que duia per nom “Els eixos del futur”, moderada per la cap de l’àrea de Politiques Socials del Departament de la Presidència de la Generalitat, Carme Esquirol, va comptar amb la participació de la directora de Kairos Future, Heléne Olsson, que va subratllar la importància de sentir-nos útils i al mateix temps que pertanyem a una comunitat o un projecte per poder portar a terme amb èxit les nostres ambicions; i d’Eduard Punset, qui, en una genial intervenció, va apuntar que l’educació és la base del futur i que en aquest futur, gairebé impossible de predir, les emocions hauran de tenir un paper molt important.

La sessió de la tarda, moderada per l’ex presidenta de la internacional Socialista, Dolors Renau, duia per títol “Imaginar el futur” i va comptar amb la intervenció del catedràtic de Filosofia i Política Social de la Universitat de Saragossa, Daniel Innerarity; el diputat del PSOE al Congrés, José Andrés Mora; i la catedràtica de Política de la Queen Mary University of London; Montserrat Gibernau, senyalant en general, entre altres coses, la importància de la sensatesa i de que cal apropar-se a la gent, per tal que puguin aportar-nos idees.

Diumenge al matí, persones vinculades als mitjans de comunicació, com el professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Carbonell; la periodista i escriptora, Margarita Rivière; el subdirector d’El Periódico de Catalunya, Josep Maria Perdigó; i el director d’ADN, Albert Montagut, van exposar les seves teories sobre com creuen que serà la comunicació del futur, posant de relleu que mes informació no vol dir pas més coneixement i que les publicacions digitals tindran més importància de la que tenen actualment.

En el parlament de cloenda, el primer Secretari del partit i president de la Generalitat, José Montilla, va cridar a CiU a “col•laborar amb el Govern, que ha d’exercir el lideratge i l’impuls de la recuperació econòmica quan Catalunya se la juga”, assegurant que ell “continuarà estenent la mà a les altres forces polítiques si volen actuar amb responsabilitat i no amb tacticisme”.

Per acabar, el President Jose Montilla va resumir en cinc idees el que cal fer per “aplicar el projecte socialista a aquest país que tant ens estimem, on la nostra pàtria són les persones: la prioritat de sortir de la crisi, amb rigor i cohesió; l’objectiu de preparar el país de cara al futur; l’horitzó de l’Estatut; el projecte de Federalisme i entesa amb Espanya; una raó de ser, la justícia social; i el sentiment d’estimar Catalunya”.

Butlletí n.34 Acció de Govern

2010-02-16T09:31:00.001+01:00

Check out this SlideShare Presentation:

Butlletí n.34 Acció de Govern

View more presentations from socialistes_ cat.

Presupost Municipal per al 2010

2009-11-13T00:03:00.001+01:00

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat provisionalment el pressupost per a l’any 2010.

Aquest pressupost manté l’esforç inversor com a motor per dinamitzar l’economia, generar ocupació i transformar la ciutat, que manté com a prioritats l’atenció social, la promoció econòmica, la seguretat i l’espai públic tot congelant impostos i taxes.

No cal ser economista ni tenir cap “master” en econòmiques per entendre que per poder mantenir la inversió a nivell similar d’exercicis anteriors i seguir prestant uns serveis eficients i de qualitat als ciutadans, es necessari augmentar l’endeutament net de 175 milions d’euros que fins ara tenia la ciutat. L’augment de l’endeutament, ha de fer possible equilibrar el pressupost en termes de comptabilitat pressupostària i, si tenim en compte que l’Ajuntament de Barcelona ha anat aplicant en els últims anys una política de reducció d’aquest endeutament, ha de permetre, en situacions econòmiques com l’actual, que l’Ajuntament pugui afrontar aquest augment sense més problemes. A més a més, com que fins ara s’han anant fent bé els deures, resulta que malgrat tot, Barcelona és, entre les principals ciutats espanyoles, la que té l’endeutament per habitant més baix. (407 Euros per habitant quan a Madrid, per exemple, en son 2.080)

Un pressupost en el que el un 24% està destinat al servei de les persones i en els que destaca l’increment de les despeses destinades a l’Acció Social que augmenten, respecte a aquest any 2009, en un 13%. Un pressupost en el que es congelen impostos i taxes per evitar incidir negativament en els pressupostos familiars.

Pressupost doncs eminentment social tenint en compte que aquest any 2010 es desplegarà el nou model de Serveis Socials Bàsics amb més professionals i amb la creació de nous Centres de Serveis Socials i s’enfortiran els dispositius d’atenció a la dependència, que permetrà una major cobertura a través dels serveis de teleassistència i atenció domiciliària. En definitiva un pressupost que ha de permetre l’acompliment de les prioritats del Programa d’Acció Contra la Pobresa.

Els partits de l’oposició, que com no podia ser d’altre manera, hi han votat en contra, tracten d’explicar la seva negativa amb arguments pobres, de poca consistència i fins i tot amb mitges veritats, ja que si es cert, per exemple, que el pressupost ha baixat un 0,4% respecte al de l’any actual, callen, sibil•linament, que tenint en compte l’aportació de 140 milions del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, en realitat creixerà un 5,3%.

Crec sincerament que els barcelonins podem estar satisfets de la política econòmica seguida pel govern de la ciutat els darrers anys. Política que ara li permet afrontar la situació de crisi en una posició d’avantatge respecte a la posició d’altres ciutats que, governades per la dreta, han seguit un camí totalment diferent de la qual cosa ara, n’estan pagant les conseqüències.

Només amb un govern que realment treballa i es preocupa per impulsar i aplicar polítiques en favor del benestar social de les persones, en definitiva un govern d’esquerres, farem que Barcelona continuï sent la ciutat en la que molta gent es fixa, mira i pren com a model a seguir.

Ens en podem sentir orgullosos!

Declaració PSC - Actuacions judicials Ajuntament Santa Coloma

2009-10-28T22:36:00.001+01:00

Corrupció: Tolerància zero!

2009-10-28T22:06:00.004+01:00

Els fets descoberts a Santa Coloma són fets realment greus que, de confirmar-se, faran prendre mesures contundents donat que aquesta manera d'actuar és totalment incompatible amb la pertinença al PSC.

En aquest aspecte, la resposta oficial del PSC ha estat contundent i immediata, demostrant, tal com també ha dit el President Montilla, que amb aquest tipus d'actuacions, la tolerància es zero.

Això però no ens ha de fer dubtar en absolut del bon de l’ajuntament de Santa Coloma i en general de les institucions al servei de les quals treballen els càrrecs electes escollits democràticament per a la ciutadania.

La deplorable actuació de quatre persones, no pot posar en entredit l'honradesa i dedicació de tot un col·lectiu que treballa i s'esforça per aconseguir una societat més justa i equilibrada. En una paraula, a favor del socialisme!

Entredanses

2009-10-01T12:18:00.005+02:00

La celebració el 2008 de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, va ser una oportunitat que Barcelona va aprofitar per expressar el compromís de la ciutat amb el diàleg i l’encontre per sobre de la indiferència i l’exclusió.

Un programa d’activitats iniciat el 2008 i recentment finalitzat, ha marcat un calendari en el que hi ha tingut cabuda el caràcter festiu, el debat polític i social, manifestacions artístiques, exposicions als museus, l’educació la formació i la llengua com a vehicle d’interrelació i diferents projectes d’intercanvi i suport.

Barcelona doncs, i el nostre districte no és aliè a aquest fet, es configura avui en dia, tal com sempre ha estat, com un complex espai de trobada d’influències culturals d’arreu del món que constitueixen noves oportunitats per a la ciutat.

El Pla Barcelona Interculturalitat que ha decidit impulsar l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 2009 vol definir aquests canvis i donar respostes als nous reptes i noves necessitats de la ciutat.

Per tot plegat i per tal de contribuir i ajudar a millorar l’ interrelació d’una part de les diverses cultures que conviuen en el nostre entorn més immediat, des del Districte d'Horta-Guinardó es dona suport a aquesta primera trobada folklòrica intercultural anomenada ENTREDANSES, amb la seguretat de que només el coneixement, diàleg, debat, memòria i innovació, facilitarà la convivència d’aquesta realitat cultural tan diversa.

Les entitats que participaran en aquesta primera trobada, dirigides i coordinades per l'Armand Calafell Jorquera, són:

- Agrupación Cultural Saudade (Galicia)

- Bolivia, Tradición y Cultura (Bolivia)

- Centro Cultural Folkórico Andaluz Teixonera (Andalusia)

- Esbart Folklòric d'Horta (Catalunya)

- Front d'Organitzacions Culturals (FOC) (Catalunya)

- Sayariy-Urus (Bolivia)

tot deixant oberta la porta perquè en futures edicions n’hi puguin participar d’altres.

L'acte tindrà lloc el proper dia 10 d'octubre als les 21.00h, als Lluïsos d'Horta, C/Feliu i Codina, 7.

L'entrada serà gratuïta i tots hi esteu convidats.

Miles davis et John Coltrane - So what

2009-09-05T09:16:00.001+02:00

Excepcional!!

Les trampes del pacte Mas-Zaplana

2009-07-25T10:28:00.001+02:00

Hi ha qui ha tractat d’imbècils als qui creiem que l’acord de finançament aconseguit pel Govern de Catalunya és bo. Segons les enquestes un 60% de la població de Catalunya.

Hi ha qui s’ha enfadat, i molt, amb els empresaris, perquè també han manifestat estar-hi d’acord.

Es veu que tenen mala memòria i ja no es recorden del que ells pactaven amb el PP. Pactes en els que el Tu Tries (i tant que triarem) hi tenia un paper important.

Penso que aquesta presentació us aclarirà, si és que els teniu, els dubtes al respecte. Mireu-lo amb atenció. Val la pena.

Les trampes del pacte Mas-Zaplana

View more presentations from Socialistes_ Cat.

Dissabte roig també a Horta-Guinardó

2009-07-19T12:58:00.006+02:00

Ahir dissabte el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va fer un important desplegament de militants, procedint a instal·lar en places i carrers de més de 200 municipis, taules informatives sobre el nou model de finançament que, amb caràcter retroactiu ja que serà vigent des de l’1 de gener d’aquest any, proporcionarà a la Generalitat els recursos necessaris per, entre altres coses, fer que Catalunya disposi per primera vegada d’una renda per càpita superior a la mitjana.

En aquest fenomen de comunicació social anomenat Facebook, s’hi poden trobar cròniques del PSC d’un munt de municipis, amb fotos i explicacions de com ha funcionat la jornada en cada un d’ells. També els diaris d’avui és fan ressò de la jornada i, al igual que la web del PSC, donen dades generals sobre el nombre de taules informatives (315), la quantitat de municipis que hi ha participat (222) i els díptics que editats especialment per l’ocasió es van repartir (125.000). Fins i tot s’han comptabilitza’t, de manera aproximada, el nombre de simpatitzants que es van inscriure i que estan interessats en rebre informació sobre les activitats del partit. Uns 20.000.

L’Agrupació d’Horta – Guinardó, al igual que la resta d’Agrupacions de Barcelona, va prendre part activa i va contribuir a l’èxit de la jornada, instal·lant tres taules a les portes dels mercats del Carmel, Horta i Vall Hebron en les que els 20 militants que les van atendre, van repartir díptics, globus, revistes i van aconseguir, en el conjunt de les tres taules, enregistrar més de 200 simpatitzants.

Èxit total doncs al nostre districte, en tant que es va fer notori l’interès de la gent en obtenir detalls sobre l’acord assolit. Acord que segons diuen les enquestes publicades, ha estat valorat com a positiu pel 60% de la població, ja que significa una millora substancial en l’obtenció d’ingressos addicionals per a la Generalitat.

Un acord que compleix escrupolosament amb l’Estatut de Catalunya pel que fa a l’ increment de l’autonomia tributaria, en els mecanismes d’anivellament que són més justos i que tal com deia ens col·loquen per primer lloc per damunt de la mitjana, que te en compte l’augment de la població i el fenomen migratori i que s’ha d’anar actualitzant cada any tenint en compte les variables bàsiques que l’afectin.

El nou model dona també més participació en el rendiment dels impostos, augmentant el percentatge de participació en els impostos estatals que passen del 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l?IVA i del 40% al 58% en els impostos especials.

En definitiva doncs més autonomia tributària, més justícia en els mecanismes d’anivellament entre les diferents comunitats, més bilateralitat que mai, la qual cosa ha de permetre també reduir substancialment el dèficit fiscal actual i més recursos, necessaris i urgents, per poder garantir, tal com ha dit el President Montilla, “la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI”.

Felicitem-nos doncs per aquest nou model de finançament, que si bé es veritat que ha trigat a arribar més del que era d’esperar, finalment el tenim aquí.

Tomàquet 2009

2009-05-21T09:19:00.001+02:00

Aquesta setmana el Foment Hortenc celebra el 60è aniversari de l’espectacle conegut amb el nom de “Tomàquet”.

La festa va néixer per iniciativa de la junta de l’Esbart d’Horta (Secció del Foment), per obsequiar els seus dansaires amb un berenar d’agraïment per la feina feta durant tot l’any.

Per omplir una mica més la festa, els components de la junta de l’Esbart van preparar l’escenificació d’uns quants acudits i fins i tot van organitzar un cor còmic. La festa es va batejar amb el nom de Festa del Dansaire.

També si representaven peces teatrals d’un sol acte que d’acord amb el que s’estilava a l’època representaven homes sols i fins i tot s’acabava amb un ball amenitzat per un parell de conjunts de la casa.

En una segona etapa, a la peça de teatre hi va participar una dona i, a l’any següent d’aquest fet, s’hi van començar a incorporar nois i noies socis de l’entitat. Quan poc temps desprès l’Esbart, per falta de recursos humans, es va dissoldre, la festa ja estava totalment consolidada i va continuar canviant el nom, va passar a dir-se “L’Hostal del Pa amb Tomàquet” i de l’organització se’n va fer càrrec la junta directiva del Foment.

Amb més incorporacions i sobretot la incorporació de la gent jove de l’entitat, el format de l’espectacle va anar canviant, afegint-t’hi balls que, juntament amb la part còmica, han aconseguit, a base de molta feina i esforç per part de tots els que hi participen, no tan sols un espectacle de qualitat, si no també una assistència de públic que en cada una de les representacions omplen la sala.

Una última etapa en la que hi va haver un important canvi generacional en l’equip de responsables encarregats de l’organització, que va incorporar noves tècniques d’il·luminació, d’escenografia, d’ambientació de la sala i, en definitiva, un important pas cap endavant, ha mantingut fins avui la festa que en algun moment també va canviar el nom i va passar a dir-se simplement “TOMÀQUET” amb l’afegit al darrere del numero de l’any corresponent.

És habitual veure més de 90 persones a dalt de l’escenari, aquest any entre actuants i tècnics a l’espectacle n’hi participen més de 100, que han treballat i esforçat una pila d’hores per tal de que tot resulti el millor possible, de veritat que fa goig i tenint en compte que tant els més petits com els més joves, que acompanyen als més veterans, són procedents de l’Escola de Teatre que des de fa uns anys té el Foment, fa que es pugui dir amb gairebé total seguretat que al Foment tenim “Tomàquet” per anys.

9 de Maig - Dia d'Europa

2009-05-09T16:35:00.002+02:00

Europe Day: time to put social justice back at the heart of European politics

Poul Nyrup Rasmussen
President of the Party of European Socialists

Today is Europe Day, the annual celebration of European integration.

It marks the day in 1950 on which the Schuman Declaration was signed, launching the Coal and Steel Community: the start of what we now call the European Union. The declaration included a commitment to “the equalisation and improvement of the living conditions of workers”. It is this commitment to the welfare of all that makes our Europe unique in the world. Our welfare states, including European-wide rights for consumers and workers, offer a level of protection that exists almost no-where else.

But on Europe Day 2009 Europeans are in no mood to celebrate. The financial crisis threatening our savings and pensions has been superceded by economic crisis threatening our jobs. The rising food and energy prices we suffered before the financial and economic crisis came on top of years of attacks on our social and public services and a widening gap between rich and poor.

There is a growing belief among citizens that Europe, which has had a conservative majority in all EU institutions for the last five years, puts the market before people. I believe that we must put workers rights and social rights before competition rules.

With unemployment looming towards 27 million next year, and 74 million Europeans already living below the poverty line, Europe’s future is at the crossroads. There is a real risk of deep and permanent divides in our societies. We must put the fight for social justice back at the heart of European politics. We need to do much more to tackle the worst inequalities, protect and create jobs and actively support those without work.

The European conservatives say in their manifesto that a high level of social contributions “is a handicap for the creation of wealth”. We disagree and we can prove it: the most competitive economies in Europe are Sweden and Denmark, with the highest levels of social protection and the highest taxes. According to the World Economic Forum, they are the third and fourth most competitive economies in the world. They are the first and third most income-equal societies in the world. They come fourth and seventh on the Global Innovation Index. They consistently top quality of life rankings.

Conservatives have made it quite clear that they think globalisation means we need to work longer hours, lower costs, slash spending and dilute social services. We disagree.

Our manifesto for the European elections promotes social justice by making 12 concrete proposals for a ‘New Social Europe’ including decent minimum wages in all EU countries, protecting public services, strengthening rights to collective bargaining, and fair tax policies to guarantee the financing of our welfare states.

It is not just a difference in rhetoric. Take a look at the votes in the European Parliament. When European Socialists voted to exclude social services from the infamous Services Directive, the conservatives voted against. When European socialists voted for an average 48 hour working week with no opt outs the conservatives voted against. When European socialists voted for a new directive against discrimination outside the workplace the conservatives voted against. Just this week Conservatives refused to vote for strengthening rights to maternity leave.

To highlight the need to put social justice back at the heart of Europe the PES is organizing, today on Europe Day, a ‘Day of Action’ across Europe on the theme ‘giving people a fairer deal’ with meetings, debates and street campaigning in at least fifteen countries. You can follow action via live blogging and twittering on our website http://elections2009.pes.org/

In the European elections in June you can express your choice of the direction you wish Europe to take. Our future is at stake …

Barraques - La ciutat informal

2009-04-25T13:30:00.007+02:00

Amb un guia excepcional, l'amic Paco, hem anat a visitar l’exposició “Barraques – La Ciutat Informal” que des del passat 18 de juliol del 2008 fins el 26 d’abril d’aquest any, ha estat oberta al Museu d’Història de Barcelona.

El barraquisme, va ser un fenomen urbà present a Barcelona des dels començaments del segle XX fins gairebé l’any 1992 en que la ciutat va acollir el Jocs Olímpics de grata memòria per a tot hom.

La Barcelona industrial de primeries del segle XX, va atraure una gran quantitat de gent provinent de la resta d’Espanya, que amb l’esperança de trobar una feina que els permetés sobreviure, venien a Barcelona.

La poca atenció que en aquell moment es dedicava al problema de la vivenda, la falta de recursos públics, la baixa industrialització del sector de la construcció i el poc interès dels propietaris per llogar vivendes, van agreujar considerablement el problema de la vivenda popular i assequible per als treballadors, provocant un augment considerable de rellogats i el creixement dels barris de barraques que, segons dades de la mateixa exposició, es van triplicar entre els any 1914 i 1922, passant d’unes 1.200 a 3.600.

Els nuclis de barraquistes van passar com van poder la dura situació de la postguerra, en la que la misèria i la repressió feia fugir del mon rural a milers de persones que buscaven la manera de poder sobreviure venint a Barcelona.

L’afluència de gent fa fer créixer els nuclis de barraques que ja existien i en va crear de nous com el d’El Carmel i La Perona, creant tots plegats una “ciutat informal”, que formava part de la “normalitat barcelonesa”. Paisatge que les autoritats del règim franquista volien ocultar, però que tot i així alguns col·lectius professionals i alguns sectors de l’església denunciaven i criticaven.

L’exposició, àmpliament documentada amb documents escrits i visuals, explicacions de viva veu dels seus protagonistes i mapes de localització del nuclis de barraques, separa cada un d’aquest nuclis i explica les lluites reivindicatives dels moviments veïnals de cada zona per aconseguir en primer lloc el mínim de millores imprescindibles, aigua, llum, i finalment el “un pis per família” en comptes del “un pis per barraca” que oferia l’administració.

El Paco, testimoni viu d’aquella lluita a les barraques d’El Carmel, ens va ampliar anècdotes i detalls que a l’exposició no s’hi expliquen i ens va fer notar que en aquelles lluites veïnals manava, abans que res, la millora col·lectiva enfront de la particular i que la convivència i la solidaritat eren el factor comú entre tots els barraquistes, que ara, feliçment resolt el problema del barraquisme, els fa sentir orgullosos d’haver format part d’aquell col·lectiu i del que, treballant tots junts i per a tots, van aconseguir.

Possible exemple a seguir en aquests moments en els que, malauradament, sembla que només els problemes que en afecten directament i a títol personal, son els que mereixen la nostra atenció.

Primavera de la Gent Gran

2009-04-03T01:43:00.001+02:00

Ahir a la tarda, amb el ja tradicional Ball de Primavera de la Gent Gran, es van iniciar els actes de la 8a edició de la Primavera de la Gent Gran del Districte d’Horta-Guinardó.

Més de 750 persones, procedents de tots els Casals i Associacions de Gent Gran del districte, disposades a participar i a passar-ho bé, van omplir el Pavelló Esportiu del Guinardó, que presentava un aspecte imponent.

A més a més de l’orquestra “La Clandestina” que es qui es va cuidar d’amenitzar el ball, la festa també va comptar amb l’actuació de grups de Country, salsa, bolero, etc. d’alguns Casals que van oferir, des de dalt de l’escenari, una petita mostra del que treballen en els seus tallers de ball.

Com a novetat, buscant una manera més d’augmentar la participació activa dels casals, es va organitzar un concurs d’escombres guarnides, per la qual cosa unes setmanes abans de la festa es va enviar, a tots els casals que hi van voler participar, una escombra per tal de que la portessin a la festa guarnida de la manera que els hi sembles millor, establint s’atorgarien tres premis. Un a l’escombra més original, un altre a l’escombra més elaborada i un tercer a l’escombra més divertida.

Premis que el jurat, va atorgar al Casal de Gent Gran de Baix Guinardó per l’escombra més original, al Casal d’Avis de Sant Antoni de Pàdua per l’escombra més divertida i a l’’Associació Gent Gran Esplai Carmel per l’escombra més elaborada.

Aquestes mateixes escombres es van utilitzar per el “Ball de l’Escombra, en el que, sorprenent a tothom, es va premiar a les persones que s’havien quedat amb l’escombra a les seves mans en el moment en que es va acabar aquell ball.

Festa d’inici de la Primavera de la Gent Gran, a la que tothom acudeix amb ganes de passar-ho el millor possible sigui simplement ballant, o bé formant part dels grups d’actuació, en definitiva participant i convivint en un clima festiu i d’amistat, que any rere any compta amb l’aprovació i suport de totes i tots.

Cal mencionar que la festa va comptar amb l’excepcional visita de l’Alcalde Sr. Jordi Hereu qui, acompanyat de la Presidenta i la Regidora del districte Sres. Montserrat Ballarín i Elsa Blasco, va pujar al escenari per dirigir unes paraules de salutació als assistents, va ballar una estona amb la gent gran i va escoltar amb atenció i simpatia, com sempre, a tothom que se li va acostar per dir-li alguna cosa.

La Primavera de la Gent Gran doncs ja està en marxa i des d’ara fins al 9 de juny, dia en el que tindrà lloc l’acte de cloenda amb el també ja tradicional Homenatge a les Avies i Avis Centenaris, s’hi han programat una sèrie d’activitats a celebrar a la seu del Districte i als casals del Baix Guinardó, Horta i Vall d’Hebron, que amb tota seguretat comptaran amb la participació entusiasta de la nostra Gent Gran.

XIII Escola d'Hivern

2009-03-24T23:20:00.005+01:00

El passat cap de setmana, representants procedents de totes les Federacions de Catalunya, entre ells els de la nostra Agrupació d’Horta-Guinardó, hem assistit a la XIII Escola d’Hivern del PSC, que sota el lema “Crisi: respostes des de l’esquerra” s’ha celebrat, una vegada més, a la ciutat de Tarragona.

Ponents amb amplia experiència sobre els temes a tractar, Celestino Corbacho, Juan Fernando López Aguilar, Cristina Narbona, Raimon Obiols, Luís de Sebastian, Antoni Castells, Jordi Hereu, Josep Borrell, etc., ens han parlat de “Respostes europees a la crisi”, de “La crisi del nou ordre global” i de com “Governar la crisi”, donant pas a continuació de cada una de les intervencions, a un torn obert de paraules en el que els assistents podien formular, directament als conferenciants, preguntes relacionades amb els temes tractats.

El dissabte a la nit, el sopar de celebració del Dia Internacional de la Dona amb presencia de la ministra d’igualtat Bibiana Aido, i taller, més que interessant, sobre la campanya i les eleccions nord-americanes, van posar punt final a la dilatada i profitosa jornada.

L’acte de cloenda del diumenge va comptar amb la intervenció de José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, qui va expressar la seva confiança en els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que juntament amb els empresaris i gent emprenedora, va dir, faran possible sortir de la crisi i tirar el país endavant. José Montilla va expressar també el seu compromís amb els cos dels Mossos d’Esquadra, afegint que tenen i tindran tot el suport del Govern. Sobre el tema del finançament, de vital importància per al futur de Catalunya, va manifestar que de cap manera és un tema amb el que el govern tingui intenció de jugar-hi i que el nostre objectiu, el dels Socialistes de Catalunya, és el de treballar per al futur del país.

Com a resum final condensat de tot el que se’ns ha explicat, crec que es pot dir que ens trobem immersos en una crisi financera de grans dimensions, que ningú disposa d’una vareta màgica que la pugui solucionar, que es tracta d’una crisi global i que per tant només aplicant mesures globals és com es podrà arribar a solucionar.

No podem deixar de cap manera que els qui ens han abocat al desastre actual ens dictin la manera de procedir per tal de solucionar-la, perquè les seves formules són precisament les que ens hi ha conduit, estan més que esgotades i, indefectiblement amb tota seguretat ens tornarien a portar a un nou desastre. Només amb les respostes fetes des de l’esquerra, aconseguirem sortir del forat.

Cal dir que les noves tecnologies de participació van estar presents a l’escola ja que a través del Facebook es podia fer un seguiment de totes les intervencions i formular preguntes als ponents, les respostes a les quals es contestaven utilitzant la mateixa via i han quedat penjades al perfil del PSC Partit Socialistes de Catalunya.

Plenari Districte - Grup Municipal Socialista

2009-03-08T23:45:00.000+01:00

En el Plenari del Districte del passat dia 2 de març, es va dur a terme el relleu de les Conselleres Carme Bertran Vilagrasa i Felisa Lora Jiménez, a qui des d’aquí, tal com ja vaig fer en el Plenari com a nou portaveu del Grup Municipal Socialista, agraeixo la feina feta durant el temps en que han format part del nostre Grup Municipal.

Les esmentades Conselleres van ser substituïdes per la Cristina Gómez i Salmeron, com a Consellera Ponent d’Acció Social i de Cooperació i Solidaritat i per en Joan Ferrús i Alborch, com a Conseller d’Esports.

En el Plenari també es va fer efectiva la renuncia del Conseller Luis Fernando García i Egea com a membre de la Junta de Portaveus, a qui jo he substituït en aquest càrrec, i també es va efectuar el canvi en el cartipàs en el que la Consellera Júlia Silveira i López, fins ara Consellera Ponent d’Acció Social i de Cooperació i Solidaritat, va ser nomenada Consellera Ponent de Dones.

Donant resposta a proposicions i preguntes formulades per els grups de la oposició sobre temes relacionats amb la seves conselleries, tant la Cristina Gómez com en Joan Ferrús, varen tenir la oportunitat d’efectuar la seva primera intervenció, o bé, en el cas de la Júlia Silveira, pel fet de correspondre a la seva nova responsabilitat, llegint la Declaració Institucional sobre el Dia Internacional de les Dones que s’ha celebrat avui diumenge dia 8 de març. A tots tres l’enhorabona per la seva intervenció.

El repte de posar en funcionament el nou model de gestió municipal, Barcelona 2.0, que s’ha d’implementar entre aquest any 2009 i el proper 2010, ens ha dut a la determinació de renovar el nostre Grup Municipal al Districte, per tal de reforçar-ne la cohesió i poder complir de la millor manera possible i de cara al futur, amb els tres objectius bàsics que proposa aquest nou model: augmentar la proximitat amb els ciutadans, agilitar els processos administratius i millorar la qualitat i eficiència dels serveis municipals.

A més a més, aquest nou model de gestió que contempla, entre altres, la organització de la ciutat en 73 barris, onze dels quals es troben al nostre districte, i la creació imminent dels Consells de Barri que hauran d’estar presidits per una Consellera o Conseller del Govern del Districte, fa que es modifiquin de manera substancial les nostres responsabilitats i àmbits d’actuació, ja que no tant sols haurem de fer-nos càrrec, com veníem fent fins ara, de les labors pròpies de les nostres conselleries, si no que haurem de treballar per tal d’identificar les necessitats del barri que hem de presidir i, juntament i amb l’ajuda del corresponent tècnic de barri, actuar com a interlocutors del districte amb les entitats i veïns i veïnes del nostre entorn.

Més dedicació doncs, més proximitat, més contacte amb veïns, veïnes i entitats, més trepitjar el carrer per tenir un total coneixement d’els problemes i necessitats del nostre barri tot mantenint però, tal com també hem fet fins ara, una visió del conjunt del Districte. Tot plegat, però, també suposa, una important revalorització i reconeixement de la figura dels Consellers i Conselleres de Districte que d’aquesta manera veiem augmentades les nostres responsabilitats polítiques i deixarem de ser, tal com ens definia un diari fa uns anys, aquells il·lustres desconeguts.

Segur doncs que aquest nou equip, reforçat sens dubte pel canvi efectuat a la Presidència del Districte, el qual respon a motius de proximitat i racionalitat respecte a altres càrrecs i responsabilitats que ocupen tant el fins ara President Sr. Jordi William Carnes com la futura Presidenta Sra. Montserrat Ballarín, funcionarà sense escletxes ni fissures, sabrà afrontar els nous reptes amb decisió i assolirà els objectius en els que tots i cada un de nosaltres ja estem treballant.

En nom del Grup Municipal Socialista aprofito aquest escrit per agrair al company Jordi William Carnes i Ayats la dedicació, suport i ajuda que ens ha dispensat durant tot el temps en que ha estat el nostre President i aprofito també, com no, per donar la més cordial benvinguda i posar tot el Grup a la seva disposició, a la companya Montserrat Ballarín i Espuña, a qui a tots els efectes ja considerem des d’ara la nostra Presidenta.

Festa Inici Enderroc del Viaducte!

2009-02-24T00:07:00.010+01:00

Ahir, juntament amb força veïns i veïnes, principalment del Baix Guinardó, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, la regidora del districte Elsa Blasco, la presidenta de l’associació de Veïns del Baix Guinardó, i representants del mon associatiu del barri i de la resta del districte, vam assistir a la Festa d’Inici de l’Enderroc del Viaducte, situat, com sabeu, a la sortida sud del túnel de la Rovira.

Convidat a la festa, també hi va assistir l’ex regidor del districte, l’Albert Batlle, qui ens comentava que recordava perfectament que l’any 1985, sent ell regidor del districte, es va enderrocar, no sense dificultats, la part que anava en direcció Besòs que es la que afectava més, per proximitat a les façanes costat mar de la ronda, als veïns.

Ara, finalment, després d’anys de reivindicació veïnal i d’estar pràcticament tothom d’acord en que el viaducte actualment no tenia cap sentit de ser-hi, ha arribat el moment del seu enderroc i, com a conseqüència, de la re urbanització de tot l’entorn, recuperant-lo per a les persones que, tal com va dir l’alcalde Jordi Hereu, “ha de posar els cotxes a nivell de terra que és on els correspon d’estar i no fent-los passar per damunt nostre”.

Aquesta obra, juntament amb la remodelació del Parc de les Aigües, que també està apunt de començar, ha de millorar sens dubte tota aquella zona fent que tot el conjunt sigui més agradable per als veïns.

Lògicament, a la vista d’una obra de tal envergadura en un punt neuràlgic de circulació que a través del Túnel de la Rovira comunica la Ronda del Mig amb l’Avinguda de l’Estatut, els veïns i els usuaris de la via es pregunten, amb un cert neguit, de quina manera es veurà afectat el seu pas diari per aquell punt.

Els tècnics, que son els qui en saben, han pensat la manera de que tot plegat resulti el menys traumàtic possible per a tothom i han establert el següent pla.

L’execució de la obra constarà de dues fases. La primera, amb una durada prevista d’un mes i mig, inclourà bàsicament, a part de treballs previs i de condicionament de calçada, les tasques de retirada del voladís existent al mur que discorre entre els carrers Padilla i Cartagena i sobre el que es materialitza un dels carrils de circulació de la Ronda sentit Llobregat (Lesseps), mentre que la segona, amb una durada prevista de quatre mesos i mig, inclourà els treballs de retirada de tota l’estructura del viaducte i el pas superior sobre el carrer Padilla.

Tot plegat es pensa fer mantenint el pas, per descomptat amb certes limitacions, de la circulació rodada, per tal de que el pas de vehicles tingui la mínima afectació possible.

Per descomptat que algun inconvenient haurem de patir, però segur que el resultat final haurà valgut la pena.

Barcelona i la crisi

2009-02-14T00:34:00.001+01:00

Actualment, trobar-se amb algú i no parlar de la crisi, sembla gairebé impossible.

Aquest matí, sense anar més lluny, anava a fer una visita a una entitat del Guinardó, i al Passeig Maragall, als Quinze concretament, m’he trobat uns amics i ens hem parat a xerrar una estona.

Després d’intercanviar les frases usuals, tals com; quan de temps sense veure’ns, que tal com va tot, que si torna a fer fred, etc., etc, inevitablement, ha sortit a la conversa el tema de la crisi i de com aquesta ens afecta a tots.

Com que també m’han preguntat com anava tot per la casa gran, al Districte volien dir, els hi he dit que malgrat la crisi actual, gràcies al rigorós control de la despesa i endeutament de la ciutat que l’Ajuntament de Barcelona ha vingut aplicant d’ençà de l’any 1992, doncs ara, en el moment en el que altres ciutats com Madrid o València, per exemple, han hagut d’aturar molts dels seus projectes de construcció pública perquè les arques municipals tenen més teranyines que altre cosa, a Barcelona, la inversió municipal segueix el ritme previst i que al districte, concretament, s’estan iniciant o estan apunt de fer-ho, tots i cada un dels projectes que estava previst iniciar aquest any 2009.

A més a més, no hem d’oblidar, el fons estatal d’inversió local, més conegut com el Pla Zapatero, del qual Barcelona té assignada una dotació de 282,3 milions d’euros que s’han de dedicar a obres no previstes en el pressupost del 2009 i que per tant han permès a l’Ajuntament accelerar obres que estaven previstes pel 2010-2011 o bé incorporar-ne de noves no contemplades a l’actual mandat.

Al Districte d’aquesta dotació total, ens en corresponen uns 28 milions, una part important dels quals ja han estat adjudicats i ens han de permetre dur a terme tot un seguit de petites millores en punts concrets dels nostres barris.

Penso que la majoria dels ciutadans desconeixen en gran part aquestes mesures que tant a nivell de ciutat com de govern s’estan aplicant per tal de pal·liar al màxim possible els efectes d’aquesta crisi, i que és la nostre obligació ajudar a donar-hi la màxima difusió possible, sempre que en tinguem la oportunitat.

Per poder-ho fer amb el màxim de coneixement, us recomano donar un cop d’ull als enllaços següents:

Conferència de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu:"Balanç de ciutat. Construint el futur"

"L'Alcalde lluita contra la crisis"
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.socialistes.cat%2Fambit%2Ffbarcelona%2FNoticies%2FNoticies_Internes%2Fview.asp%3Fid%3D270703%26indexable%3DTrue&h=82b50e800e5c1fa888e4911e0188fa57

i "El baròmetre confirma que el programa d'acció municipal és la millor opció per al futur de Barcelona davant la crisi"
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.socialistes.cat%2Fambit%2Ffbarcelona%2FNoticies%2FNoticies_Internes%2Fview.asp%3Fid%3D270756%26indexable%3DTrue&h=82b50e800e5c1fa888e4911e0188fa57

Espero que us siguin d’utilitat.

Pla ZP a Horta-Guinardó

2009-02-01T09:05:00.002+01:00

Els “Fons Estatals d’Inversió Local” que han d'ajudar a reactivar l’economia, la ocupació, l’obra pública i la inversió, suposaran una inversió de 8.000 milions d’euros a tots el municipis de l’estat, i són ja una realitat que va prenent forma.

Una part important d’aquests “Fons” han estat adjudicats a Barcelona, on s’invertiran 280 milions d’euros, 26 dels quals, en el curs dels propers quatre anys, seran per al nostre districte d’Horta-Guinardó.

Els primers projectes del districte, ja aprovats, són:

- Remodelació interior de l’illa del polígon Raimon Caselles
- Tercera fase de l’eix Fastenrath
- Urbanització cruïlla carrer Dante amb carrer Lletres
- Urbanització cruïlla carrer Santa Rosalia amb carrer Besòs
- Soterrament línees elèctriques a Montbau i als Passatges Alt de Mariner i Comas Argemí i als carrers de Jericó i Galla.
- Condicionament i millora dels jocs infantils a la Plaça Font de la Mulassa, Jardins Pare Mariana, Can Travi amb Jorge Manrique, Samaniego, Segur, Iriarte, Petrarca, Duero, Jardins Jaume Planas i Jardi dels Plàtans a La Clota.

Una partida complementària anirà destinada al arranjament dels carrers Bismark, Josep Ixart, Pintor Josep Pinós, Tinent Costa i Garcia Cambra.

Properament coneixerem la resta de projectes que s’han d’aprovar per tal de continuar desenvolupant aquest programa d’inversió, el qual, sens dubte millorarà els nostres barris i ajudarà a reactivar una economia en crisis. Un programa que serà una bona eina més per ajudar a superar la difícil situació actual.

Això son fets i no paraules. Això és treballar per al futur del país i la seva gent i no quedar-se impassibles o negativament crítics, com malauradament fan altres, davant d’un escenari que requereix el suport de tots els agents politics, socials i econòmics, d’un important esforç col·lectiu i des de la confiança de les nostres possibilitats.

Això, en definitiva, és la manera pràctica de fer país, fugint de focs artificials i treballant per al bé de les persones sense estridències ni gesticulacions histriòniques.

The ultimate mad scene

2009-01-21T18:47:00.001+01:00

Per a mi, la millor!!!

John Lee Hooker - Tupelo (1995)

2009-01-17T20:02:00.001+01:00

Espectacle coral a l'Auditori

2008-12-24T00:04:00.001+01:00

Ahir a la tarda a l’Auditori, vaig tenir el goig d’assistir al VIIIè Concert de Nadal de cant coral de la gent gran, organitzat per Acció Social i Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona.

El concert va comptar amb la participació de 23 corals procedents de casals i associacions de gent gran de tots i cada un dels districtes de Barcelona, a les quals s’hi va afegir el Cor de veus blanques de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell.

A diferencia de edicions anteriors en les que el concert consistia en que cada una de les corals participants oferis un repertori de tres o quatre cançons, aquesta vegada les 23 corals n'han format una de sola i han cantat conjuntament tot el programa. Una sola coral que, com us podeu imaginar, al estar formada per més de vint corals, va assolir un tamany considerable de més de set cents cantaires, que repartits per cordes, es van haver de colocar distribuits entre l’escenari i els laterals de prosceni de l’auditori.

El programa que ens van oferir duia per títol “Nadala Pastoral” (Suite sobre nadales tradicionals) i incloïa nadales tan populars com Anem, pastors, a Betlem, La cançó dels pastors, Els Pastorets, Pastors tots anem, El petit vailet, La pastora Caterina, L’àngel i els pastors, i altre vegada, Anem pastors a Betlem.

Els cantaires van comptar amb el suport instrumental del “Bcn Metall Quintet”, els arranjaments musicals van ser obra d’en Xavier Pastrana i de la direcció musical de tot plegat se’n va ocupar, i molt bé per cert, la Montserrat Meneses de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell.

En representació de les corals del nostre districte i van participar la Coral El Llac del Casal de Gent Gran del Baix Guinardó que dirigeix l’Andrea Creixell i la Coral El Casalet que dirigeix la Marta Claramunt.

Al acabar el concert vaig poder parlar amb alguns dels cantaires i tots estaven més que satisfets del resultat del concert, que jo m’atreveixo a qualificar de brillant.

El pública assistent format per gent procedent de tots els casals de Barcelona, pels components del Consell Assessor de la Gent Gran, pels Consellers de Gent Gran dels districtes, va omplir l’Auditori fins a dalt de tot i al final del concert vam premiar amb els nostres aplaudiments la magnifica interpretació que se’ns havia ofert i per acabar, vam cantar tots junts El noi de la mare.

El concert va contar amb la presencia de l'alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu i del Segon Tinent d’Alcalde, Sr. Ricard Gomà que van obrir l’acte amb la seva salutació i també amb la del Comissionat de l’Alcalde per a Gent Gran, el Sr. Bernardo Fernández. Tots tres, al finalitzar el concert, ajudats per components de Consell Assessor de la Gent Gran, van fer lliurament dels corresponents rams de flors a la directora musical, al músic dels arranjaments i als directors i directores de cada un a de les corals participants.

En definitiva, un concert que va deixar satisfet a tothom, organitzadors, públic i cantaires, que van veure que l’esforç realitzat, que no va ser poc, realment havia valgut la pena.

Bolero de Ravel

2008-12-15T12:17:00.001+01:00

He trobat una altre versió del Bolero. Potser l'altre versió em va agradar més, però aquesta no està gens malament.

L'explosió de Gavà

2008-12-06T23:24:00.003+01:00

El dimecres passat ens vam despertar amb la terrible noticia sobre la tremenda explosió de gas ocorreguda al barri de Can Espinós de Gavà que, a més a més de rebentar per complet l’edifici on es va produir, va causar un nombre important de ferits amb cremades prou greus com per pensar que malauradament a uns quants els hi seria molt difícil sortir-se’n.

Tots sabem, em sembla que ja ho deia la Bíblia, que en aquesta vida per a cada cosa hi ha el seu temps i que també hi ha un temps per a cada cosa i és qüestió de cadascun de nosaltres el saber decidir i valorar si apliquem aquest principi de manera correcta en cada moment.

Perquè de la mateixa manera que s’ha de saber parlar en el moment oportú, també, i sembla que això es bastant més difícil per alguns, s’ha de saber callar i quan, com és el cas, la opinió té relació amb algun malaurat accident, doncs s'ha de tenir un mínim de respecte per aquells que estan patint i deixar que les investigacions que hauran de determinar el perquè del que ha passat, tingui el temps suficient per a fer la seva feina.

Dic tot això arrel dels exabruptes, no trobo una altre paraula més escaient, que amb motiu del desgraciat accident de Gavà, va llençar, gairebé immediatament desprès de conèixer la noticia, l’Oriol Pujol,

A l’Oriol Pujol, sense mostrar el més mínim respecte per les víctimes, ni per ningú, li va faltar temps per expressar la seva opinió al respecte, assegurant que la culpa del luctuós accident era del Govern de Catalunya que no havia vetllat per la seguretat dels barris de Catalunya. Afirmació curiosa si tenim en compte que precisament una de les lleis més celebrades, és precisament la llei de barris.

L’Oriol pujol ja ens te acostumats a aquest tipus d’actuacions i tot i que no és un nouvingut a la política, sembla que encara li queda molt per aprendre, però veient la seva trajectòria personal, tinc seriosos dubtes de que ho arribi a fer.

Personalment, trobo el seu comportament miserable.

El degoteig de morts ha començat i per desgràcia hi ha més persones en estat crític, la qual cosa fa pensar que encara n’hi haurà més. L’única cosa que puc fer, des d’aquí, és expressar-los-hi a tots els familiars i amics de les víctimes, el meu més sincer condol.

SAYARIY-URUS

2008-11-23T12:29:00.007+01:00

Ahir al vespre, juntament amb la Núria i en Luis Fernando, tots tres com a representants del Districte, vaig assistir a la presentació “oficial” de l’entitat Ballet Folklórico Boliviano Sayariy – Urus, que te la seva seu social al barri del Carmel.

A l’acte, al qual ens havia convidat el president de l’entitat, en Severino Viraca, també hi va assistir la Vicecònsol de Bolívia a Barcelona.

El Ballet Folklórico Boliviano Sayariy-Urus, es va fundar el juliol del 2004, està inscrita formalment al registre d’entitats de la Generalitat, i una de les activitats que ha vingut mantenint els darrers anys, ha estat la seva actuació dins del programa de la Festa Major del Carmel, però no ha estat fins ara que ha presentat oficialment, la sol·licitud per estar inscrita en el registre d’entitats del districte.

L’entitat es dedica principalment a difondre la cultura boliviana, per la qual cosa realitza tot tipus d’activitats relacionades amb la seva cultura, com son, per exemple, els balls regionals de Bolívia, o bé organitzant concerts amb grups folklòrics contractats fins i tot des de Bolívia. També duen a terme diverses activitats de tipus social encaminades a ajudar als seus compatriotes que viuen a Barcelona.

El seu nom, SAYARIY-URUS, segons em van explicar, te dos significats. Per un costat SAYARIY, és una paraula quechuà, vol dir “aixecat” o “aturat”, volen donar a entendre que en els moment difícils o importants de la vida tothom ha de reflexionar i aixecar-se o aturar-se per tal de mirar el futur amb més força o valor i ser capaç de seguir tirant endavant. URUS, en Aymarà, significa “dia”, però amb la inclusió d’aquesta paraula també volen retre homenatge a l’indòmit poble Uru, i aportar una mostra del que significa el Carnaval de la capital folklòrica de Bolívia, Oruro, la gran terra dels Urus.

L’acte, senzill i entranyable, va contar amb les paraules de benvinguda del President, una intervenció de la Vicecònsol de Bolívia, unes paraules de la Vicepresidenta del Districte remarcant la integració del col·lectiu bolivià tant a les festes del barri com en altres activitats a través de Xarxa Llatina, i finalment, en un torn obert de paraules i com a Conseller de Cultura, els vaig convidar oficialment, també, a participar en el Consell de Cultura, per tal de que coneguin i es puguin donar a conèixer a la resta d’entitats del districte.

Acabats els, diguem-ne, formulismes vàrem ser obsequiats primer amb un “alfajor” i desprès amb una espècie d’empanada de la qual no recordo el nom, ambdues coses de fabricació casolana, acompanyades d’una beguda refrescant anomenada “K Drink”, entenc que típica de Bolívia, envasada però a Girona. Per cert, tot molt bo.

Per acabar la festa ens van obsequiar amb un parell de danses bolivianes del seu repertori i, per rematar-ho tot plegat, ens van ensenyar a ballar-ne un altre parell. No se si en vam aprendre gaire, però si que ens ho vam passar molt bé ballant amb tots ells.

Una cosa que no he dit es que quan varem arribar, estaven acabant la classe d’història de Catalunya del curs que estant seguint, perquè volen saber la història del país que els ha acollit, i que estan preparant-se per iniciar un curs de català, perquè també volen aprendre’n la llengua.

En resum, mantenir i donar a conèixer les tradicions i costums de Bolívia, però també esforç per integrar-se i aprendre les tradicions i costums del nostre país.

L’enhorabona i sigueu benvinguts SAYARIY-URUS.

Horta a escena

2008-11-12T01:33:00.007+01:00

Dins les sessions del club de lectura i activitats a la biblioteca, aquesta tarda ha començat el cicle “Horta a Escena” a la

Biblioteca d’Horta – Can Mariner.

La biblioteca, que com sabeu està especialitzada en teatre, ha programat, des d’avui dia 11 de novembre fins al proper mes de juny, per descomptat de l’any vinent, l’activitat del Club de Lectura, la qual consistirà en llegir una obra de teatre cada més, acompanyant aquesta lectura amb una trobada per comentar l’obra triada i/o entrevistar membres de la companyia o de l’equip que l’hauran representada.

Això significa que totes les obres que s’han triat per confeccionar el programa, formen o formaran part de la rabiosa actualitat teatral, ja que o bé s’estan representant en aquests moments, o estan programades a diferents teatres per ser estrenades properament.

La lectura d’avui era de la novel-la “Aloma” de Mercè Rodoreda” i alhora l’adaptació teatral de la mateixa de Lluís Alcarazo. Dimarts vinent dia 18 hi haurà l’entrevista – tertúlia corresponent sobre l’adaptació que d’aquesta obra proposa Dagoll Dagom, amb el seu director escènic Joan Luís Bozo, entrevistat per la Marta Soto.

El dimarts dia 9 de desembre es llegirà “La forma de les coses” de Neil Labute, que s’estrenarà al teatre Lliure el proper dia 17 de desembre, i el dia 16 s’entrevistarà algun membre de l’equip artístic o de direcció, per comentar la posada en escena de l’obra que va ser un gran èxit la temporada passada.

Al gener, “Medea” d’ Eurípides, que està programada al Teatre Romea, al febrer “Mort d’un viatjant” d’Arthur Miller, el març “Traïció” de Harold Pinter, totes dues programades per el Teatre Lliure, l’abril “Terra baixa” d’Àngel Guimerà, del Teatre Romea, el maig “La casa de Bernarda Alba”, de Federico García Lorca a representar al TNC i el juny “La casa dels cors trencats” de Bernard Shaw a representar també al TNC.

Com veieu doncs un programa força interessant i, tal com deia abans, de total actualitat, que estic segur haurà de complaure a tots els assistents.

Heu de saber, que per formar part del Club de Lectura, es necessari inscriure’s prèviament, de manera totalment gratuïta, a la mateixa biblioteca. La resta d’activitats, xerrades, entrevistes, etc., són totalment obertes al públic en general.

Jo avui no he pogut assistir-hi perquè a la mateixa hora, les 7 de la tarda, estava convocat per formar part del jurat que atorga els Premis Horta – Guinardó, però tinc la intenció de fer-ho, sempre que pugui i us recomano que feu el mateix.

Sobre els premis i a qui han estat atorgats, ja us en parlaré un altre dia, perquè es possible que en aquest moment encara hi hagi algun premiat que no ha rebut la notificació oficial. El lliurament es farà el proper dia 28 de novembre en el curs del sopar que tindrà lloc a l'Hotel Alimara.

Indignant!

2008-11-05T16:58:00.003+01:00

Indignació és el que he sentit al conèixer la frase que el Sr. Eusebi Cima, vicepresident del Foment del Treball, va utilitzar per criticar els incentius a la contractació anunciats pel Govern. El Sr. Cima va dir que “El que els empresaris necessiten ara són ajudes per acomiadar gent”, i després d’haver-ho dit, segur que va quedar descansat.

El Sr. Cima te tot el dret a discrepar de les mesures anticrisi anunciades pel Govern espanyol i a posar de relleu que l’ajut o bonificació de 1.500 Euros que rebran les empreses que contractin desocupats amb càrrega familiar no els hi soluciona res o com diu ell, tot i que tampoc es tracta d’això, “no aporta avantatges a l’empresariat”, però d’aquí a dir el que ha dit jo hi veig un abisme.

Es clar que tampoc va trobar bé, perquè les creu discriminatòries, les subvencions que es concedeixin a les empreses que inverteixin en desenvolupament i energies renovables, ja que va preguntar ¿I els altres?, ¿Que no som fills de Déu?, qualificant finalment de demagògiques les ajudes anunciades per l’executiu. El que no se és si a més a més de criticar, a la qual cosa repeteixo penso hi te tot el dret, va fer alguna aportació positiva de cara a mirar de pal·liar els efectes d’aquesta crisi que ens afecta o afectarà a tots, però que, com sempre, a uns molt més que d’altres. I no cal que digui que son aquest uns ni aquests altres.

No negaré els mèrits, que segur que els deu tenir, del Sr. Cima per ocupar el lloc que ocupa al Foment del Treball, segur que és un empresari exemplar i que si ha arribat on està, és perquè ha treballat de valent per aconseguir-ho, o no?, però si que em nego totalment ha acceptar les seves tesis.

Repartir beneficis entre els accionistes, socialitzar pèrdues i no només acomiadant als treballadors, si no a més a més rebent, per poder fer-ho sense cap cost per als anteriors, ajudes públiques em sembla com a mínim, indignant!.

Saber callar

2008-11-01T00:12:00.000+01:00

Hi ha personatges de gran notorietat publica, que per la rellevància que poden adquirir les seves opinions, haurien de ser extremadament curoses i discretes amb el que diuen i contar, com a mínim, fins a mil abans e manifestar qualsevol opinió personal. Opinió personal, la qual per descomptat tenen tot el dret a expressar, però que precisament per la seva notorietat, haurien de saber mesurar o fins i tot, en alguns casos, evitar.

Tal es el cas de la Reina Sofia, a qui jo tenia catalogada com a persona discreta, però que pel que he vist sembla que estava equivocat, ja que amb motiu del seu 70è aniversari, ha concedit una o diverses entrevistes a una periodista, que han servit per publicar un llibre, en las que s’ha manifestat clarament contraria a l’avortament i al matrimoni entre persones del mateix sexe.

No m’han causat sorpresa aquestes manifestacions, hauria quedat sorprès si hagués contestat el contrari, però si que m’ha causat sorpresa, primer que manifestes la seva opinió sobre aquests temes en una entrevista que sabia havia de servir per publicar un llibre i que per tant seria de domini públic, i segon, que un cop vist el malestar creat per les seves paraules, intentés, com vulgarment es diu, matar el missatger, lamentant profundament, segons les seves pròpies paraules, la inexactitud de les paraules posades en la seva boca.

Contradient el que diu la periodista autora del llibre, la Reina ha rematat la feina enviant un comunicat en el qual reitera que el llibre no reflecteix de cap manera la seva trajectòria, cito textualment, “d’absolut respecte i neutralitat davant de temes objecte de polèmica, especialment decisions preses per pels representants de la sobirania nacional o d’altres poders de l’Estat”.

A la entrevista també dona la seva opinió sobre la llibertat de credo, sobre l’ensenyament religiós a l’escola, sobre els crucifixos i sobre l’eutanàsia, afegint, per acabar de fer el pes, que de violència masclista n’hi ha hagut sempre però com que ara sen informa amb detall, doncs que això provoca un contagi.

Ja tenim doncs la solució a tots els problemes. No parlem més de crisi, ni de terrorisme, ni de violència, guerres, ni coses desagradables, d’aquesta manera, no parlant-ne, no deixaran d’existir, però com que no sabrem que passen, estarem més tranquils. En una paraula, amaguem el cap sota l’ala i tot arreglat.

Ajudes publiques

2008-10-17T18:26:00.002+02:00

M’imagino que per tal d’evitar mals majors, els governs europeus han decidit ajudar a la banca amb un import que finalment resultarà superior en quatre vegades, a l’import que els EUA han destinat, per el mateix concepte, als seus bancs.

Tan bon punt s’ha conegut l’abast de la intervenció pública, s’ha desfermat l’eufòria de les borses que aquests darrers dies, havien vist baixar els seus índex sense que s’hi veies aturador.

Espanya, no aliena a tot aquest enrenou, també avalarà amb 100.000milions a caixes i bancs fins a finals d’any.

Si com diuen la patronal i els sindicats, aquestes mesures han de servir per donar o tornar la confiança al sistema financer europeu, doncs benvingudes siguin, però espero que tractant-se com es tracta de recursos públics, que a qui li correspongui, vigili amb atenció que realment es dediquen al fi per al qual van destinats, i que no serveixin per reactivar l’especulació que ha ajudat, en gran manera, a desenvolupar la crisi actual.

Hi ha noticies als diaris, com les recents celebracions a tot luxe que el passat cap de setmana han fet a Mònaco un parell de grups financers importants, tot just desprès d’haver rebut ajudes d’alguns governs europeu, que no parlen precisament a favor de la classe dirigent o dels alts càrrecs d’aquestes grans companyies.

També hi ha hagut alguna dimissió d’alts càrrecs, és cert, però és xocant que es posi de relleu el fet de que ho han fet sense cap indemnització. Si la gestió que han dirigit els ha portat al caire de la fallida, el que s’hauria de fer és investigar a on han anat a parar els diners, i fer obrar la justícia de manera conseqüent.

Els diners no es fonen ni desapareixen, o sigui que a un lloc o altre deuen ser, però mentre existeixin especuladors amb prou recursos per seguir fent-hi la seva, com és el cas del fons especulatiu Harbiger que gestiona un personatge multimilionari que es diu Phillip Falcone, que segons explica el diari es dedica a agafar prestats valors, els ven, i desprès els recompra a un preu més baix guanyant-s’hi així la diferència, dons anem arreglats, perquè de “Falcones” – quin nom més apropiat - n’hi ha, n’estic segur, molts.

Túnel d'Horta (2)

2008-10-11T02:10:00.007+02:00

Fa unes setmanes vaig publicar un escrit en el que donava la meva opinió sobre el projecte de construcció del túnel ferroviari d’Horta.

En aquell escrit plantejava els meus dubtes i deia que fins que no hi hagués un projecte que indiques clarament el que, el com i el quan, la meva opinió al respecte, sense ser un no rotund d’entrada, s’inclinava més en contra que no pas a favor.

Dissabte passat, després d’assistir a la II Jornada Municipal organitzada per la meva agrupació, els meus dubtes van quedar eliminats, i ara m’atreveixo a dir que la meva opinió s’ha decantat totalment a favor de la seva construcció.

M’explicaré. Tal com us deia, el dissabte passat al matí, juntament amb una bona colla de simpatitzants i militants del PSC, vaig assistir a la II Jornada Municipal organitzada per l’Agrupació d’Horta – Guinardó.

La jornada, continuació de la celebrada l’any passat, tenia com a finalitat, 1) fer un balanç de la feina feta en el curs d’aquest últim any i començar a traçar les línees estratègiques a seguir de cara al futur, 2) explicar de manera clara els projectes inclosos en el PAD 2007-2001 que s’estan iniciant en aquest moment i 3) exposar quins són el grans projectes urbanístics de la ciutat i els avantatges i canvis que suposaran.

Tres ponents de categoria, tant dins del PSC com de l’Ajuntament de Barcelona, en Carles Martí, en Jordi William Carnes i en Ramon Garcia-Bragado, ens van parlar respectivament sobre aquests tres punts.

Arrel d’algun comentari que va sorgir sobre el túnel d’Horta, en Ramon García – Bragado, que coneix perfectament el tema, ens va explicar amb claredat els antecedents, les modificacions que hi ha hagut sobre el projecte inicial i la situació en la que es troba actualment, que en resum és la següent: ni tan sols s’ha començat l’estudi inicial i l’únic punt que està clarament definit és que serà un túnel d’us ferroviari que amb un tren tipus llançadora haurà de connectar la línea 3 del metro amb Cerdanyola i que per tant, serà un túnel totalment soterrat i no incrementarà de cap manera el trànsit rodat ja prou col·lapsat a la zona, ni afectarà al Parc de Collserola.

L’Ajuntament no obstant, ha demanat a la Generalitat, que és a qui correspon dur a cap la realització del projecte, que comenci a definir-lo, quan més aviat millor, per tal de poder-lo presentar amb claredat a tothom, però sobretot als veïns d’Horta que ja s’hi han manifestat obertament en contra, i puguin veure que de cap de manera ha de resultar negatiu pel barri.

La informació rebuda crec que no tan sols va ajudar a dissipar els meus dubtes, sinó que també ho va fer amb els d’altres assistents que compartien amb mi la jornada.

Violència al futbol

2008-09-30T10:18:00.001+02:00

Cada vegada que es produeix un fet tan trist i lamentable com el que es va produir dissabte passat en el curs del partit de futbol entre l’Espanyol i el Barça, ens arriben tota classe de comentaris, clamant, demanant, exigint que d’una vegada per totes se solucioni el problema de la barbàrie als estadis de futbol.

Afortunadament aquesta vegada no s’han de lamentar desgracies personals degut a l’actuació d’una colla de brètols que diuen sentir els colors d’un club, en aquest cas el Barça però n’hi ha a tots els clubs, que no tenen la més mínima consideració a la resta de persones educades que acudeixen al camp per passar una bona o mala estona, segons quin sigui el resultat del partit, però que per sobre de tot senten i defensen el seu equip de manera totalment civilitzada.

Les imatges que ens va oferir la televisió d’un parell de nens plorant espantats en el moment en que es produien els aldarulls, parlen per si soles.

Ara tothom condemna els fets, però abans del partit, quan ja s’havia detectat que podien haver-hi problemes, sembla que ningú va prendre les mesures necessàries per tal d’evitar-los.

Sovint es posa a tall exemple la manera com els clubs anglesos han aconseguit minimitzar el problema, però aquí, com en moltes altres coses, mai no acabem de decidir-nos a aplicar els mateixos sistemes. Per què?

L’Espanyol sabia abans del partit que els Boixos Nois anirien a l’estadi. Prova d’això es que es van preocupar d’instal-lar una xarxa que, com va passar l’any passat, evites el llançament d’objectes directament a la grada inferior.

Doncs bé, jo em pregunto, si sabien que hi anirien i els hi van col·locar la xarxa davant de les seves localitats, qui és que els hi va vendre les entrades?

També em pregunto, en comptes de col·locar els 300 o 400 violents tots junts, no seria millor repartir-los de dos en dos entre mig del públic eliminant d’aquesta manera la força que proporciona el grup?

D’acord que actualment, tal com deia el responsable de seguretat de l’Espanyol, les bengales son petites i difícils de detectar, però si a la gent que porta un entrepà li fan obrir per comprovar que hi porten de tall, em sembla que no hauria de ser gaire complicat detectar les bengales.

I finalment, en partits com aquest, algú hauria d’informar als jugadors, en aquest cas del Barça, que anar a celebrar els gols amb els violents no ajuda precisament a refredar l’ambient. I que això passi durant el partit i abans de que es produeixin fets violents, pot ser excusable, però no te cap mena de justificació un cop s’ha vist el que ha passat i un cop acabat el partit.

Vam poder veure com al abandonar el camp només un parell de jugadors, en Xavi i en Puyol, i l’entrenador, en Guardiola, van passar per davant dels Boixos Nois, que continuaven retinguts per la policia als seus llocs, sense saludar-los.

Aquest punt em provoca una altre pregunta, No hi havia un altre lloc per sortir?

Tot plegat realment lamentable.

8a Mostra de Teatre

2008-09-25T11:59:00.003+02:00

Els Grups de Teatre Amateur del Districte, han organitzat, amb la col·laboració i suport del Districte, la vuitena edició de la Mostra de Teatre.

El teatre amateur, es una part important de les activitats que algunes de les entitats històriques del nostre districte duen a terme al llarg de tot l’any, que a tal efecte, conten amb diversos grups de teatre que de manera regular ofereixen al seu entorn més immediat, espectacles teatrals de qualitat apreciable.

La intenció de la Mostra és, entre altres, la d’ampliar el radi d’acció d’aquests grups, per tal de que actuant en escenaris diferents dels que els hi són habituals, puguin donar a conèixer a un major nombre de públic, públic també diferent del que tenen habitualment, el que són capaços de fer i la feina que sens dubte duen a terme durant la resta de l’any.

La Mostra ha comptat fins ara, i esperem que ho segueixi fent, amb una apreciable quantitat de públic que ha pogut gaudir d’una oferta teatral variada i d’un nivell força elevat.

A la Mostra d’aquest any hi participen 10 grups de teatre procedents de diferents barris i entitats del districte i les representacions, que començaran el proper dia 5 d’octubre a les 6 de la tarda, han estat repartides en quatre escenaris diferents.

Aquests escenaris, imprescindibles per a la bona marxa i realització de la Mostra, són, el del Grup Torxa, el dels Lluïsos d’Horta, el del Foment Hortenc i el de l’Ateneu Hortenc que en aquesta edició acull per primera vegada una representació a la seva entitat.

A les quatre entitats els hi hem de donar les gràcies per aquesta incondicional col·laboració i als grups participants per el seu entusiasme, la per seva dedicació i voluntat de participació.

Animo a tothom que pugui a assistir al màxim de representacions possibles i a gaudir de les bones estones a les que els nostres grups teatrals ja ens tenen acostumats.

Trobareu programes amb tots els detalls dels dies, hores, llocs, grups i obres que es representaran, a la seu de les entitats esmentades que és on es faran les representacions i també, com és habitual, als centres cívics i biblioteques del districte.

Nou Rasclet

2008-09-22T15:02:00.002+02:00

Nou escrit de l’Oriol que porta per títol "Doble joc del PNB" (vegeu l’enllaç sota El Rasclet) en el que intenta explicar com és possible que el PNB aposti pel pla Ibarretxe II (ara sembla que ja no) al mateix temps que es converteix en el soci predilecte del govern central.

I és que el primer semestre de 2009 hi ha eleccions a Euskadi, i el PNB necessita guanyar-se suport entre els abertzales i "matar" el PSE que, segons les darreres enquestes, li trepitja els talons

(http://www.ehu.es/euskobarometro/index.php?option=com_content&task=view&id=64&Itemid=107).

Crisi econòmica (2)

2008-09-20T09:09:00.006+02:00

En Toni Comin, ha publicat un escrit a l'agenda que setmanalment m'envien els CpC, amb el títol de "Crisi financera: el món al revés?"

M'ha semblat interesant donar-hi difussió i com que no he sabut com fer-ho per enllaçar directament el correu amb el blog, doncs finalment he optat per copiar-lo íntegrament i enganxar-lo aquí, perquè crec que val la pena llegir-lo.

Diu així,

La crisi econòmica mundial està provocant situacions i declaracions inimaginables a penes fa unes setmanes. El president de la CEOE, el sr. Díez Ferran, va declarar dimecres passat que proposa “un parèntesis en l’economia del lliure mercat”. Dos responsables polítics socialistes, el sr. Almunia, comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris, i el sr. Zapatero, president del govern espanyol, van contestar ahir mateix al màxim responsable dels empresaris espanyols que segueixen confiant en “la llibertat de mercat i en la competència”.

L’escena semblaria “el món al revés” sinó fos perquè en realitat la petició del president de la patronal espanyola no és en realitat una petició de major intervenció de l’Estat en el sistema econòmic. Díez Ferran no està demanant una major regulació i un major control dels mercats financers per part dels poders públics. Demana, simplement, que els governs, amb els diners de tots els contribuents, es facin càrrecs de les pèrdues que estant patint les entitats financeres i, de retruc, moltes empreses afectades per la brutal crisi de liquiditat que està patint el sistema financer. Com ha dit Almunia, això seria tant com “socialitzar les pèrdues d’aquells que durant molts anys de bonança no han tingut cap inconvenient a privatitzar els beneficis”.

En poques setmanes el món ha presenciat atònit com el far i paradigma del capitalisme neoliberal, els EEUU, ha nacionalitzat els dos gegants hipotecaris, Fanny Mae y Freddy Mac, dels quals depenen més de la meitat de les hipoteques del país, la primera empresa asseguradora del món, AIG. Com diu un acudit que circula avui per la xarxa, ara resultarà que la Guerra Freda l’ha guanyat la URSS de manera pòstuma, 20 anys després, perquè des de 1989 no es coneixia al món un sistema financer tan estatalitzat com el dels EEUU avui. La cosa tindria gràcia si no fos perquè, com diem, aquestes nacionalitzacions no son sinó pagar amb diners de milions de ciutadans els estralls que han provocat uns pocs milers d’alts directius de Wall Street.

Pel camí de l’actual crisi financera, que està afectant tots els països occidentals de manera contundent, han desaparegut tres dels principals banc d’inversió nordamericans -Bear Stearns, Merril Lynch i Lehman Brothers- alguns d’ells amb més de cent anys d’història, que en alguns han estat comprats per alguns dels seus competidors per menys del 10% del seu valor. Per una vegada, sembla que hi ha consens total entre els economistes i els polítics: la causa de la crisi és la manca de regulació dels mercats financers. La banca d’inversió era el paradigma del capitalisme financer global completament desregulat, sense cap mena de control públic, que ha caracteritzat fins avui el neoliberalisme. Ningú ha impedit que, moguts per l’avarícia sistèmica, s’hagi dedicat a invertir en productes financers (derivats) cada vegada més opacs i més arriscats.

Els mercats financers han actuat sense cap mena de responsabilitat en una recerca delirant de la rendibilitat privada i ¿ara hem d’eixugar els forats d’aquestes inversions fallides amb els impostos de tots els contribuents? Com bé explica Almunia, la intervenció pública rescatant entitats financeres en fallida només es justifica quan els efectes per la butxaca del ciutadà seria més gran encara si no es fes. Potser és el cas dels EEUU, però no el d’Espanya.

Per resoldre la crisi de liquiditat –els bancs no es presten diners entre ells i no presten diners a les empreses ni als particulars- que, com a conseqüència de les fallides en cadena, afecta el sistema financer mundial els bancs centrals d’Europa i dels EEUU van injectar dilluns passat 100.000 milions de dòlars, i 125.000 milions de dòlars més amb el suport dels bancs centrals canadenc, japonès i suís. Per complir els Objectius del Mil•lenni la ONU calculava que seria necessària una inversió anual d’uns 75.000 de dòlars en serveis bàsics als països pobres. Facin números: en dos dies els bancs centrals s’han gastat, per evitar un col•lapse financer global encara més gran del que tenim, tres vegades allò que caldria cada any per eradicar la pobresa al món.

Esperem que d’aquesta crisi, com de la del 29, el sistema econòmic mundial n’aprengui algunes lliçons. Alguns economistes eminents, com per exemple Joseph Stiglitz, ja fa anys que avisaven en els seus darrers llibres de les conseqüències del neoliberalisme i d’uns mercats financers completament desregulats. Ni que sigui massa tard, que els governs comencin immediatament a aplicar –si us plau!- les regulacions que aquests mateixos llibres ja fa temps que proposen i expliquen amb tota claredat.

Toni Comín, membre de la Junta Rectora de CpC

Crisi econòmica

2008-09-18T20:18:00.000+02:00

La crisi econòmica està tan d’actualitat, que no hi ha dia que als diaris no surtin noticies sobre les obligades ajudes que, de moment als USA o al UK, els governs han d’aportar, per tal de salvar algun banc d’inversions, companyia d’assegurances, i altres, diguem-ne, espavilats que fins ara han anat fent el seu agost particular, i d’aquesta manera evitar que arribin a la fallida definitiva i acabin d’arrossegar-nos a tots plegats a la misèria més absoluta. Aquí, d’això en diem nacionalitzar.

I pel que és veu, i s’endevina, això no para aquí i sembla que no ha fet més que començar. Ahir els diaris parlaven d’una aportació de 100.000 milions per tapar, deien, una petita part del problema. Jolin, petita!. Avui tornen a parlar de 60.000 per una companyia d’assegurances, i veurem demà amb que ens poden sorprendre, si és que encara ens queda capacitat per poder fer-ho.

Es curiós veure com els que fins ara havien defensat a capa i espasa la liberalització total, i salvatge, de l’economia privada sense intervenció per tant dels governs, ara que van mal dades com a resultes d’una pila d’anys d’especulació desaforada i de desmesurada avarícia, que durant tots aquests anys de bonança econòmica els hi ha permès omplir-se a tots ells les butxaques, son els primers que reclamen la intervenció i ajuda dels poders públics.

Amb aquesta demanda d’intervenció el que pretenen és, ni més ni menys, que algú salvi la seva situació personal, perquè si fins ara no s’havien preocupat el més mínim de la nostra, de la de la majoria vull dir, no crec que aquestes altures els preocupi més enllà de com, precisament aquesta, pot influir negativament en la seva.

Em sembla que la situació podria quedar resumida més o menys així: “si jo vaig bé vosaltres també hi aneu una mica, si jo vaig malament, vosaltres aneu pitjor o ni tan sols aneu i per tant heu de pagar els plats trencats”.

Segons ha dit el Comissari Europeu d’Economia, el Sr. Joaquin Almunia, “Està en crisi tota una concepció de les activitats financeres de la gestió d’actius i dels mecanismes de supervisió que han fallat”, afirmant a continuació, que “els dolents de la pel·lícula son els que van inventar certs productes financers que ha resultat tòxics en els quals els bancs van invertir sense saber si serien bons o dolents”, o sigui que sense altre finalitat que la d’especular.

Estic convençut de que l’únic interès que mou als grans especuladors és el d’acaparar el màxim de riquesa i poder econòmic per tal de què això els hi permeti d’influir en la manera de funcionar de tot plegat, i que aquesta manera els hi proporcioni més poder, més riquesa i així, si fos possible, fins a l’infinit. La manera d’aconseguir-ho, no importa en absolut i si n’hi ha que en surten perjudicats, doncs que es fotin i ja està.

Potser ja és hora de començar a canviar alguna cosa. No us sembla?

Túnel d'Horta - D'entrada, no?

2008-09-17T08:32:00.004+02:00

Per saber si un projecte pot aportar una millora o empitjorament de l’entorn en el que es preveu realitzar-lo, fa falta, crec jo, que com a mínim existeixi un avantprojecte, i que no sigui, només, una possibilitat que, si bé és veritat que no és nova, a donat tantes voltes que sembla que és ara quan tot just s’hi ha començat a pensar.

És veritat que ja fa uns quants anys que es va començar a parlar sobre la possibilitat d’obrir un túnel que comuniques Horta amb Cerdanyola. Amb aquest túnel, és deia i segurament és veritat, es milloraria l’accés a Barcelona d’aquesta part del Vallès que actualment no te altre manera d’accedir-hi, com a via més directa, si no és a través de les Rondes o de la Avinguda Meridiana. Hi ha també la carretera de la “son”, però segurament degut a la quantitat de corbes que un s’hi troba, no sembla que sigui massa popular, almenys pel que fa a la circulació diària.

Aquell projecte, amb el qual els veïns d’Horta no hi estàvem d’acord, es va desestimar segons tinc entès, perquè es va veure clarament que l’impacte de circulació que provocaria en una zona (la d’Horta) bastant pacifica, seria realment important i que potser si que solucionaria una part del problema de l’accés a Barcelona, però en provocaria un altre de pitjor. La congestió d’una zona que actualment i en alguns moments del dia, ja n’està prou.

Es clar que al principi es parlava d’un túnel per al transport privat (cotxes), que més tard es va parlar de fer-lo per al transport privat i públic (cotxes i autobusos), i que ara, finalment, sembla que es contempla la possibilitat d’un túnel, única i exclusivament, per a trens.

Apart d’explicar-nos molt bé com minimitzar l’impacte ambiental que la construcció del túnel sens dubte provocaria al Parc de Collserola, el qual per descomptat hauria de comptar amb l’estudi corresponent i previ a qualsevol altre acció, el que també ens haurien d’explicar, jo no ho acabo de veure gens clar, és com i per on punyetes es pensa fer arribar el tren a la Plaça Catalunya, si és que és allà on s’ha de fer d’arribar.

En aquests moments la via de tren més propera a Horta, es la via que, procedent de Cerdanyola, passa per Sant Andreu, o sigui que la construcció de l’enllaç per anar des del lloc de la sortida/entrada d’el túnel, fins el lloc, on sigui, que es pensa que hauria d’arribar el tren, també hauria de quedar ben clar. Dono per descomptat que la línea estaria soterrada. No?

No són poques les qüestions que es plantegen amb una obra d’aquesta envergadura i entenc que alguns col·lectius ja hagin començat a prendre posicions i a bellugar-se per tal de mobilitzar els veïns en contra del fins ara inexistent, que jo sàpiga, projecte.

Es possible que sigui millor que el projecte ni tan sols es comenci. Potser sí. Però potser abans de prendre posicions també seria millor saber exactament el perquè, el com i de quina manera ens pot afectar tot plegat.

Jo de moment, fins que no m’ho expliquin més clar, hi estic potser una mica més en contra que a favor, però no d’una manera dràstica i contundent. Ja ho faré, si cal, quan sigui l’hora.

Estelada

2008-09-12T12:09:00.004+02:00

Sempre he considerat que les banderes no deixen de ser una peça de roba, de colors més o menys vistosos que serveixen simplement per diferenciar un país d’un altre i que per tant, s’utilitzen, sobretot en les cerimònies i protocols oficials, com a símbol representatiu d’un país.

No he sentit mai cap emoció especial al veure hissar una bandera als acords de l’himne corresponent, ni crec que ningú em pugues reclutar per alguna causa, si l’exponent més rellevant de la mateixa es trobés sota l'exclusiu aixopluc d’alguna bandera, ni tampoc crec que cap bandera es pugui considerar com un símbol diguem-ne sagrat.

Se que hi ha gent que si que ho consideren, i que per això s’esgarrifen quan algú, per tal de ferir-los en allò que més els hi dol, doncs de manera publica i notòria procedeixen a cremar banderes i retrats.

No estic tampoc d’acord amb els que cremen símbols per mostrar les seves discrepàncies. Els trobo més aviat pobres d’arguments.

Fent un incís, diré que també trobo pobres d’arguments, els que any rere any sense defallir, cada onze de setembre, es plantifiquen de bon matí al davant del monument a Rafel de Casanovas, per tal d’increpar, insultar i xiular a tots aquells que, fent us d’el seu dret de ciutadans lliures, van a retre homenatge al defensor, precisament, de les llibertats dels catalans.

Tot això bé a compte per què avui al diari, no hi faltaven els retrats de banderes i megabanderes estelades que ahir, amb motiu de la celebració del seu centenari, van onejar, crec que de manera incorrecta, en 122 municipis catalans i es van utilitzar, crec que amb tot el dret, en manifestacions i concentracions independentistes.

Com que fa uns dies parlàvem amb alguns companys sobre l’origen de la bandera estelada i van sorgir alguns punts de discrepància sobre quin era aquest i la seva representativitat, doncs per tal d’aclarir els meus dubtes al respecte he acudit a “Vilquipedia” , que tot i no ser infalible, doncs deu ni do de la informació que s’hi pot trobar..

Concretament hi he trobat tot això:

Estelada

La bandera estelada o simplement estelada és considerada la bandera que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans, o bé l'Estat català dins la República Federal Espanyola (malgrat que al País Valencià hi ha l'estrelada, que evolucionà de manera paral·lela de la Senyera coronada valenciana).

El seu origen data d'inicis del segle XX i hom en considera Vicenç Albert Ballester com el creador o l'inspirador. Nasqué de la fusió dels quatre pals tradicionals amb el triangle amb estrella del tipus que tenia la bandera de Cuba, país on Ballester hi residí temporalment i n’admirà la seva lluita contra l’Imperi espanyol.

Els colors tenen la mateixa simbologia que els dels ideals de la revolució francesa, posteriorment adoptats a la bandera dels EUA i finalment a la cubana. El triangle blau representa el blau del cel – la humanitat – on al bell mig hi llueix l’estel blanc de la llibertat.

Precedents: La Unió Catalanista, La Nova Catalunya i l'estelada romboïdal

Del 1904 data el primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya. Es tracta d’un segell commemoratiu de la presa de possessió per part de la Unió Catalanista del Pi de les Tres Branques.

Al 1906, un cop finalitzada la Guerra d'Independència cubana, es va crear a Santiago de Cuba el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja s’hi podia veure la primitiva versió d'una estelada, on al mig de la senyera catalana hi apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle.

Al 1908 correspon el primer disseny de l'estelada que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un rombe al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila qui en 1922 adoptà l'estelada tradicional, símbol inequívoc de la bandera de l’independentisme català

Els Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial

Hom considera que els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial portaren aquesta primigènia senyera estelada romboïdal als caps de batalla europeus. Llur objectiu era el de difondre la causa de Catalunya i lluitar per la llibertat dels pobles, lluita que identificaren amb el bàndol dels aliats. La tasca de difusió de la seva lluita correspongué al Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans

Naixement de l'estelada: 1918, el Comitè Pro Catalunya

Document més antic en què apareix l'estelada. Datat l'11 de setembre de 1918, reclama la revisió del Tractat d'Utrecht, editat pel Comitè Pro Catalunya

L'estelada amb el seu disseny definitiu naix l'any 1918, fruit de la voluntat de crear un símbol potent i de referència pel catalanisme radical a través de Vicenç Albert Ballester, que dissenyà o inspirà la senyera estelada.

Un cop signat l'armistici de la Primera Guerra Mundial i seguint la Llista dels 14 punts de Woodrow Wilson, es crearen nous estats a Europa: República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Armènia, Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia.

Uns joves de la Unió Catalanista pertanyents al semiclandestí Comitè Pro Catalunya, del qual n'era president Vicenç Albert Ballester, volgueren prosseguir la labor del Comitè de Germanor que recolzava els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial i explotar el moment polític internacional per tal que Catalunya assolís la construcció d'un estat propi.

La primera fotografia on apareix la bandera és en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí L’intransigent, on es reproduïa una foto d’uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes a Montserrat.

Seguint aquesta línia, i amb data 11 de setembre de 1918, es posa en circulació un document editat probablement pel Comitè Pro Catalunya on es reclama la revisió dels Tractat d'Utrecht.

Amb consonància amb aquest document, el Comitè Nacional Català també edità un document bilingüe en àrab i català i datat l'octubre de 1919, on es donava suport a El Raisuni, un dels dirigents del Marroc revoltat contra Espanya.

Finalment, datat l'any 1919, s'edita un segell sense valor postal dedicat a la futura Societat de Nacions, on també apareix una estelada.

Bandera de combat

La quadribarrada tradicional els quedava curta al costat de l’espanyola que la neutralitzada ideològicament. “L’estelada” en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.

Difusió i consolidació

L'any 1922 Francesc Macià l’adoptà pel partit que havia creat, Estat Català. El ressò de les accions armades de la sub-organització d'Estat Català, Bandera Negra, contribuïren a popularitzar-la essent anomenada estelada d'Estat Català. Aquesta estelada fou la utilitzada pels militants de Bandera Negre que van intentar atemptar contra el rei espanyol Alfons XIII el 1925, i pels d’Estat Català que intentaren alliberar Catalunya per les armes el 1926 durant els Fets de Prats de Molló.

L'article 3r de la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada a l'Havana el 1928, proclamava que: La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.

L'any 1931 Francesc Macià fundà Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana d’Estat Català) la mantingueren com la bandera del partit, així com les altres organitzacions i partits separatistes: Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols! i Estat Català

El mite: la República Catalana de 1931 i els Fets d'Octubre del 1934

Fou l'estelada la bandera que onejà quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931, així com també ho fou el 6 d’octubre de 1934 durant la proclamació de l’Estat Català a Barcelona, Vic, Igualada i altres capitals de comarca.

Bandera de guerra

L'estelada també estigué present al front de guerra durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939. Tot i no ser-ne la bandera reglamentaria, la portaven en el Regiment Pirinenc Núm. 1, la 556 Brigada mixta i la 132 Brigada Mixta (antiga Columna Macià-Companys), així com en la Columna Volant Catalana que participà en l'intent de conquerir Mallorca per la República.

Bandera de resistència

El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 durant la dictadura franquista, utilitzà indistintament la quadribarrada tradicional o l’estelada, mentre els seus militants col·laboraven amb la resistència francesa i els serveis secrets britànics i polonesos per lluitar contra les tropes ocupants.

L'estelada roja: el PSAN

L'any 1968, amb la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional escindit del FNC, que es canviaren els colors de l’estelada per tal d'apaptar-ne la seua significació a la ideologia pròpia, usant l’estel roig – socialista – i el fons del triangle blanc primer i finalment groc, per tal de ressaltar-ne el propi estel.

Difusió i consolidació de l'estelada roja

Des d’aleshores, totes les organitzacions independentistes que han nascut a l’entorn o fruit d’escissions del PSAN adopten majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és l’única organització política amb representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa.

L’any 1987, després que ERC es declarés independentista en els seus estatuts, adoptà de manera no oficial l'estelada roja o estelada del PSAN, tot i mantenir l'estelada blava o estelada d'Estat Català com a bandera oficial.

Avui en dia, ambdues banderes són gairebé igual de populars.

[edita] Variants

No ha quedat fixada l'orientació de l'estrella i a vegades té un costat paral·lel amb la vora curta de la bandera -com en els casos anteriors- i a vegades el té paral·lel amb la vora llarga, com a la imatge de la dreta.

Les seves dimensions tampoc han quedat fixades però sol tenir unes proporcions de 2:3.

Grups minoritaris han intentat implantar altres tipus de banderes estelades amb diferents colors però sense èxit.

Des de la creació d'aquesta bandera s'han creat moltes altres banderes independentistes arreu que també tenen un estel, com ara la Estreleira, l'occitana, l'aragonesa, l'andalusa o la sahrauí.

Comissió 100 anys de l'estelada

La Comissió 100 anys d'estelada a data de 2008 triada per commemorar el centenari de “l’estelada” rau sobretot en la idoneïtat del moment favorable a fer-ho.

Tot i que podríem sotmetre’ns al debat del rigor històric i esperar-nos deu anys més, no es comet cap falsedat científica en plantejar aquesta data i no una altra. Això és així perquè si bé la primera fotografia, o la més clarament visible i conservada, d’una “estelada” amb triangle i estel és de 1918, feta a Montserrat, existeix un precedent fotogràfic anterior, amb data de 1908.

Es tracta d’una primigènia senyera independentista que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un rombe al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila qui en 1922 se’l veié adoptant “l’estelada” tradicional, vincle inequívoc amb la bandera de l’independentisme català.

L’any 2008 és alhora un data d’aniversari doble ja que el centenari de “l’estelada original”, coincideix també amb el quarantè del canvi de l’estel gestat arrel del naixement del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, l’any 1968.

La senyera amb el triangle blau i estel blanc és l’hegemònica de l’independentisme català de la major part del segle XX. La del triangle groc i l’estel roig recull el testimoni dels seixanta anys anteriors, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites d’alliberament mundials encetades els anys seixanta. Així doncs, aprofitar la doble data commemorativa de 1908 i 1968 per a les dues insígnies de combat, pot ser l’oportunitat històrica per clarificar definitivament entre l’independentisme, arreu de la societat catalana i al món sencer.

I aquí va la meva opinió:

Si tenim en compte tot el que aquí es diu, les estelades sembla que són més banderes de partit o d’opció política, que no pas de representació general del país. Almenys de moment.

Crec doncs que es mereixen tots els homenatges que els seus partidaris els hi vulguin oferir i que les facin onejar allà on correspongui, però no als balcons d’ajuntaments i edificis oficials, ni en actes que no siguin única i exclusivament dels partits que les utilitzen com a seves.

Crec que la utilització de l’estelada en actes institucionals, converteix un acte obert a tothom en un acte partidista, i amb això no hi estic gens d’acord.

Inici de Curs

2008-09-09T11:21:00.001+02:00

Acabat, en general, el període de vacances, re-emprenem, més o menys deprimits, les activitats laborals i totes aquelles altres en les que solem invertir el nostre temps, i que en el període de vacances acostumen a quedar en “stand-by”, precisament per això, perquè estem de vacances.

A l’agrupació, per exemple, podríem dir que amb la xerrada d’ahir de la Montserrat Ballarin, Regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Barcelona, varem començar el, diguem-ne, nou curs.

El curs passat que havíem acabat tot just a finals de juliol amb la nostre participació a l’11 Congrés del PSC i que, pel que fa al nou, aquest proper trimestre se’ns presenta amb activitats tant importants, com són el 9è Congrés de la Federació de Barcelona, que tindrà lloc els dies 24, 25 i 26 d’octubre, en el que s’hauran de fixar noves directrius a seguir i elegir la Comissió Executiva per al proper període de quatre anys, i també l’elecció de la nova executiva de l’agrupació que ha de tenir lloc, si no m’erro, el proper mes de novembre.

Pel que fa al Districte, aquesta tarda, amb la reunió del GMS, comencem el també el nou curs, en el que com a activitats immediates tenim les Festes Majors d’Horta i Montbau, la Comissió de Govern i les Comissions Consultives, preparatòries del primer Plenari del curs que tindrà lloc el proper dia 30 de setembre.

Entre altres activitats, tant de districte com de BCN i del PSC, i més o menys en ordre cronològic, tenim l’11 de Setembre amb l’ofrena floral al monument d’en Rafel de Casanovas, l’homenatge a Salvador Allende, les Festes de la Mercè, la Festa de la Rosa i la celebració del “Chill-Out” que a causa de la pluja es va haver de suspendre a primers de juny.

El mes d’octubre, iniciarem el curs 2008-2009 de les Aules de Cultura per a la Gent Gran del Baix Guinardó, Horta i Montbau, i concretament el dia 5, inaugurarem la 8ª edició de la Mostra de Teatre, en la que aquest any hi participen 10 grups de teatre amateur del districte.

Començarem també les activitats dels Consells Sectorials de Gent Gran, el 30 de setembre, i de Cultura, el 2 d’octubre.

Tot plegat farà que, sense cap mena de dubte, ben aviat recuperem el ritme que ens és habitual.

Llenguatge

2008-09-01T19:45:00.002+02:00

He notat que últimament cada vegada hi ha més persones que al parlar, tot volent donar per segura una idea o un fet, utilitzen l’expressió “per suposat”, en comptes de l’expressió correcte que, estic gairebé segur, és “per descomptat”.

El significat de suposar i descomptar és bastant diferent, ja que, segons el Pompeu Fabra per exemple, “suposar” és admetre com a certa o real alguna cosa que s’imagina com a tal a efectes d’una argumentació, mentre que “descomptar”, és donar per endavant i com a segur un fet o un esdeveniment.

Si es diu, per exemple, “per suposat que hi aniré” o “per suposat que hi estic d’acord”, no s’acaba d’aclarir d'una manera taxativa el que un pensa o farà ja que, el "suposat", dota la frase d’una certa ambigüitat, mentre que si es diu “per descomptat que hi vindré”, no es deixa cap mena de dubte sobre quin és el posicionament.

Com que no recordo que abans de que es poses de moda la gent utilitzes aquesta expressió, confesso que cada vegada que la sento em produeix un cert mal d’orella i em venen ganes de corregir al qui parla, al igual que ho faria quan sento dir “tindre” o “vindre” o alguna altra paraula de les moltes incorrectes que, malauradament, tots utilitzem.

Com que no sóc filòleg, ni de bon tros, si hi ha algú que en sap més que jo i no està d’acord amb la meva opinió, que em corregeixi i Santes Pasqües.

Bona feina als Antiaèris

2008-08-30T10:48:00.014+02:00

Per tercer any consecutiu, més de 60 joves de diferents nacionalitats han participat en el camp de treball denominat “Tres Turons, bunkers i canons” que organitzat per la Fundació Escolta Josep Carol i Escoltes Catalans, ha estat treballant en el projecte de recuperació dels espais que durant la guerra civil espanyola van estar ocupats per les bateries antiaèries que defensaven la ciutat de Barcelona.

Aquest any el camp de treball, que va començar a finals de juliol i s’ha donat per acabat tot just aquesta setmana, ha comptat amb tres equips diferents, cada un dels quals ha estat treballant un parell de setmanes, i val a dir que tots ells han treballat de valent, doncs la neteja i desenrunament de l’espai que han dut a terme es notable a primera vista si el comparem amb l’estat en que es trobava a mitjans de juliol, tot just abans de començar la feina.

Precisament com a cloenda de l’activitat, a l’espera de que l’any vinent continuï doncs tot i el que s’ha avançat encara queda molta feina per fer, els organitzadors van muntar un sopar al local de l’AAVV de Can Baró, i una representació teatral nocturna que va tenir com escenari, precisament, els espais recuperats.

La representació, en la que es feia participar al públic assistent, tractava d’explicar de manera dramatitzada, la situació viscuda per voluntaris i soldats gairebé als finals de la guerra civil quan les tropes franquistes ja estaven molt a prop de Barcelona, i fins i tot va incloure una alarma aèria amb bombardeig, que ens va obligar a tots, públic i actors, a refugiar-nos en un dels espais recuperats que te més cabuda.

Com que la quantitat de públic era prou important, potser m’equivoco però jo vaig calcular unes 80 persones, ens van dividir en quatre grups i d’aquesta manera ens van fer anar d’escenari en escenari on s’hi feien les diferents representacions – l’hospital o infermeria, el punt d’informació, l’estratègic, ... - la qual cosa també va servir perquè tothom pogués veure l’estat en que han quedat els espais recuperats.

Potser el vestuari dels actors no era massa rigorós, potser alguna part del text tenia alguna errada, potser la bandera republicana estava del revés, però el que és indiscutible és que tots ells s’ho van treballar de valent i que la coordinació de tot plegat, no gens fàcil si tenim en compte que gairebé tot es feia a les fosques, no va tenir cap entrebanc ni va patir cap contratemps.

L’enhorabona doncs a tots, directors, actors i tècnics d’efectes especials, tant per la idea, que pels comentaris que vaig poder escoltar en general tothom va trobar fantàstica, com per la feina i l’entusiasme, sense el qual, per descomptat, res de lo altre hauria funcionat.

En resum, una bona estona en companyia dels joves treballadors del camp, dels organitzadors i d’alguns veïns, i per poder admirar, una vegada més, la magnifica vista de Barcelona que aquest excepcional mirador ofereix.

La Forza del Destino

2008-08-29T18:43:00.001+02:00

Excel•lent!!!

Olimpíada

2008-08-25T16:34:00.000+02:00

Ja està, s’ha acabat , l’Olimpíada 2008, la retransmissió de la qual ha ocupat durant les dues ultimes setmanes un lloc preeminent en la programació de les televisions, suposo, de tot el món, per fi s’acabat.

Aquest jocs olímpics que han tingut entretinguts una bona part de la ciutadania durant tots aquest dies, i que han estat qualificats pel Sr. Rogge – President del COI – com “d’excepcionals”, ahir van passar el testimoni a l’alcalde de la propera ciutat olímpica, Londres 2012, que per cert, sense ànim d’ofendre a ningú, sembla una mica pagès, i que si la mostra que van oferir com a presentació de la ciutat és premonitori del que ens oferiran a la seva inauguració, mes val que ens agafin confessats.

Vaig veure la cerimònia d’inauguració i la vaig trobar espectacular, tot i que per més que diguin, per a mi, l’encesa del pebeter a Barcelona encara no ha estat superada. També vaig veure, ahir, la cerimònia de cloenda que al igual que la inauguració va tenir els seus moments brillants. Tan l’una com a l’altre, van utilitzar les ultimes tecnologies per aconseguir un espectacle imponent de coreografies i jocs de llums, però amb un so més aviat pobre que ahir, per exemple, en va fer intuir, més que sentir, que en Plàcido Domingo hi estava cantant.

No se si la culpa d’això era de la senyal que oferia la realitzadora o bé perquè els comentaristes espanyols, que no paren d’enraonar en tota l’estona, no deixaven sentir ni tan sols el so de fons, però el cas és que el so de l’espectacle, a la televisió, era de pena.

De les competicions, pròpiament dites, només he vist alguna proba de natació, les finals del 100, 200 i 4 x 100 masculins i femenins, amb una colla de jamaicans que corren com llebres i sembla que no facin res, mig partit de futbol, i alguns partits de basquet en els que jugava l’equip del EEUU, inclosa la final, en la que l’equip d’Espanya, tot i perdre, va fer un molt bon paper, però els americans en aquest esport són tota una altre cosa.

De tot això que he vist, que realment és poca cosa, i tornant als comentaristes, el que menys m’ha agradat de tot plegat, han estat precisament els comentaristes de televisió. Potser és que cobren a tant per paraula, no m’estranyaria gens, perquè la veritat és que no paren d’enraonar. Van en parelles i de vegades fins i tot n’hi ha tres, i gairebé sempre parlen entre ells sobre coses que en la majoria dels casos no tenen res a veure amb les imatges o la competició que estan oferint. Em sembla que s’ho haurien de fer mirar.

També hi ha lo del nacionalisme a ultrança que traspuaven algunes, afortunadament poques, retransmissions en las que hi intervenia algun equip espanyol. Talment semblava que Espanya s’estava jugant l’honor nacional o alguna cosa per l’estil. No m’agrada gens.

Encara sort que tinc la possibilitat de veure les retransmissions a través del canal Eurosport i que quan em cansava de sentir xerrameca canviava de canal i llestos.

Dos Rasclets més

2008-08-21T11:32:00.003+02:00

L'Oriol no fa vacances, bé segurament no totes les que ell voldria.

Així doncs aquí al costat teniu l'enllaç dels dos últims rasclets, sobre la negociació del finançament i les relacions entre PSC i PSOE, arrel de la negociació del finançament, corresponents als dies 9 i 16 d'agost.

El FAD i l'obra de Gaudí

2008-08-19T10:07:00.002+02:00

El FAD, ha engegat una campanya en contra de les intervencions que s’estan efectuant o s’han efectuat en quatre obres de Gaudí, catalogades per la Unesco.

Les quatre obres en concret, són: Cripta de la Colònia Güell, Palau Güell, Casa Batlló i Sagrada Família.

La crítica d’art Maria del Mar Arnús, que encapçala el moviment de disconformes, diu, i estic d’acord amb ella, que el disbarat més gran que s’està fent, és continuar la Sagrada Família, tema que ha estat reiteradament debatut des dels primer manifestos en contra de la continuïtat de les obres sense que hi hagi un projecte d’acabament definit.

També diu, que s’hauria d’exigir que, com a mínim, hi hagués una senyalització que indiques clarament què és de Gaudí i què no ho és, ja que en aquest moment no se sap, ni es fa saber a ningú, on comença i on s’acaba l’obra de l’autor.

Sobre l’equip d’arquitectes que hi ha darrera de les obres, la Maria del Mar Arnús no es talla gens i diu que “són quatre arreplegats que han segrestat Gaudí. Fonamentalistes que, com que són autònoms, van tirant sense cap control per part de les institucions”. Jo hi afegiria que han trobat el seu “modus vivendi” i que per tant tot plegat ja els hi va bé.

Sobre la Colònia Güell diu que han destruït la triple coberta que Gaudí va construir amb l’objectiu de protegir-la, i això ho han fet per posar-hi la frivolitat d’una pista de ball. Del palau Güell que s’han inventat una sèrie de coses que no hi venen a tomb i de la casa Batlló, que s’ha permès que un especulador compres quatre plantes de l’edifici del costat i les vengués “amb vistes a la Casa Batlló”.

La seva proposta sobre la Sagrada Família, és contundent. Tot el que no sigui de Gaudí s’ha d’eliminar i hi hauria d’entrar un comitè d’experts per tal de discutir què s’hi ha de fer.

El FAD, a partir del proper mes d’octubre, te previst iniciar unes jornades gaudinianes per tal de seguir insistint en el tema. De moment, però, a la seva pàgina web, hi han publicat un manifest el qual us convido a llegir, a signar, i a donar-hi difusió, si és que hi esteu d’acord.

Tal com diu la Maria del Mar Arnús, el ministeri s’ocupa del Manifest per la Llengua comuna, que és totalment absurd, i sobre aquest manifest no diu ni piu.

Per accedir al manifest, clikeu aquí:

http://www.fadweb.org/manifestgaudienalertaroja/

La funa de Víctor Jara

2008-08-17T23:36:00.003+02:00

Des de fa una pila d’anys, els diumenges a la nit TV3 emet un programa anomenat “30 minuts”, que segur que coneixeu.

Ara fa un moment s’ha acabat el programa d’avui que duia per títol “La funa de Víctor Jara”.

La “funa”, segons ens han explicat, està formada per un col·lectiu de persones que es dediquen a buscar i localitzar els sinistres personatges que durant la dictadura del general Pinochet, es van dedicar a torturar i assassinar a milers de ciutadans xilens, i que actualment segueixen vivint amb total impunitat sense haver estat denunciats ni jutjats pels seus crims.

Els membres de la “funa”, es dediquen a buscar aquests personatges, i un cop localitzats, reconeguts, i identificats sense cap mena de dubte amb la seva identitat actual, es dirigeixen en manifestació fins a casa seva o al lloc on treballen i els posen en evidencia davant de tots els veïns que, fins aquell moment, desconeixen a qui tenien per veí o company de feina.

A l’episodi que ens ha ofert TV3, els components de la “funa” preparaven l’acció per desemmascarar a l’assassí de Víctor Jara, mort a l’estadi de Santiago de Xile el setembre de l’any 1973.

Ha estat colpidor escoltar la narració d’un dels companys de Víctor Jara a l’estadi, explicant el comportament d’aquell tinent jove de 22 anys a qui van posar de sobrenom “El Principe”, i de com després, quan el van tenir localitzat, ell i dos testimonis més, van anar a esperar-lo a la sortida de la feina per tal d’assegurar-se de que realment era a ell a qui buscaven. La qual cosa, només veure’l, segons ha dit, els hi va dissipar qualsevol dubte.

El xocant del cas és que aquest tal “Principe” treballava al Ministerio del Trabajo, del qual, afortunadament, al conèixer els fets denunciats per la “funa” va ser immediatament acomiadat.

Segons han dit, també ha estat citat, com a imputat, en un dels jutjats que després de més de trenta anys, segueixen treballant per tal d'aclarir i jutjar aquells fets.

Per descomptat que més val tard que mai, i que la “funa” hi ha tingut, tant en aquest cas com amb molts d’altres, un paper molt important desemmascarant i descobrint el lloc on s’amaguen els assassins.

El reportatge ha acabat amb unes paraules de la filla de Víctor Jara i amb els components de la “funa” manifestant-se davant del Ministeri i cantant una de les seves cançons.

Us asseguro que feia posar la pell de gallina.

Vacances (i 3)

2008-08-15T21:04:00.002+02:00

De “xino xano” cap a Salardú, res de res. Tot just havíem començat a caminar que van començar a caure gotes, així que vam donar mitja volta i cap a casa falta gent.

Aquest matí encara plovia, i pel que ens han dit sembla que ha plogut tota la nit i fins i tot ha fet una nevadeta. Des del balcó de l’hotel he fet un retratet, però entre la boira i els núvols, no es veu gaire bé. Us asseguro, però, que hi havia neu.

El termòmetre marcava 7ºC.

Al sortir del túnel de Viella però, oh alegria, bufava un vent molt fort, lluïa un sol fantàstic i al cel no hi havia ni tan sols el núvol de fer bonic. El termòmetre seguia marcant 8ºC, però amb el sol, la cosa ja no era tan dura.

Tan es així que ens hem desviat de la ruta i hem pujat, per la vall de Boi, fins a la presa de Cavallers, on tornava ha estar una mica ennuvolat i tot i que el termòmetre marcava una temperatura molt més alta (9ºC) com que el vent seguia bufant molt fort, la temperatura de sensació semblava ben bé de 3 o 4 graus, o potser fins i tot una mica menys. Si no, pregunteu-li a l’Angeleta.

Total que com que hi feia més aviat fresqueta hi hem estat el temps just per immortalitzar la gesta, tothom feia el mateix, i em baixat a tota llet fins a Barruera on hem dinat.

Ara, ja som a casa, hem arribat a les 7 més o menys, i desprès de publicar l’escrit d’ahir, m’he posat a escriure aquest d’ara que posa punt i final al reportatge de les nostres vacances “exteriors” 2008.

Dic “exteriors”, perquè de vacances “interiors” – a casa - encara me’n queden 10 dies.

Vacances (2)

2008-08-15T20:19:00.004+02:00

Ahir, tan malament com pintava, i al final fins i tot vam poder estrenar la piscina.

Al matí, feia més aviat fred, però nosaltres com si res. Vet aquí que després de parar a Viella a comprar el diari i una cosa que en diuen no se que polar per l’Angeleta, que estava semi congelada, vam anar cap a l’Artiga de Lin resignats, si calia, a entomar la pluja.

Tot va ser arribar allà i començar a caminar per anar a descobrir els Uelhs deth Joèu, el sol ens va donar una primera i tímida benvinguda que poc a poc i a mesura que s’acostava el migdia va anar prenent més força. Tant es així, que de tornada, quan vam parar a dinar a la Borda d’Era Artiga de Lin, on per cert serveixen un paté casolà extraordinari, vam poder dinar a l’aire lliure a sota d’un para-sol.

Més tard, al arribar a l’hotel, vam anar de cap a la piscina, on llegint el diari i fent el mandra, hi vam passar un parell d’horetes. S’hi estava de conya!.

Avui la cosa ja ha anat diferent. Ens hem llevat amb pluja, hem marxat de l’hotel amb pluja, i la pluja ens ha anat acompanyant a estones, això sí, gairebé durant tot el dia. O sigui que tal com pintava la cosa, hem decidit canviar el pla inicial, perquè francament anar a la muntanyeta plovent no ens feia gaire gràcia, i ens en hem anat cap a Sort, precisament a provar sort. Us direm si n’hem tingut per Nadal.

Després de comprar l’obligada loteria a la Bruixa famosa, hem anat a dinar a Espot, i tot just quan sortíem del restaurant ha començat a ploure altre vegada i aquesta vegada la pluja ja no ens ha deixat fins que hem arribat a l’hotel a quarts de cinc de la tarda. Ara, mentrestant estic escrivint aquesta història sembla que vulgui sortir el sol, però la cosa no està gaire clara. Mirant cap a Viella, es veu algun tros de cel blau, però mirant cap amunt, cap a Vaquèira, el cel està completament tapat, o sigui que .... malament rai.

D’aquí una estona, si no torna a ploure, ens arribarem tot “xino-xano” fins a Salardú, que està aquí al costat. Hi tenen una de les esglésies romàniques més boniques de la vall.

Per cert al Port de la Bonaigua, el termòmetre marcava 8ºC.

O sigui que a la Siberia com deia la Júlia, no, però poc se’n hi falta.

Nota: Aquest escrit surt amb 24 hores de retard perquè la conexió de l'hotel a Internet, no se el motiu, no funcionava.

Vacances

2008-08-13T08:09:00.004+02:00

Ahir al matí feia un bon sol. Al migdia es va anar ennuvolant i, finalment, a la tarda van caure quatre gotes. Al vespre la temperatura va baixar en picat fins als catorze graus. No feia calor precisament.

Avui la cosa comença totalment diferent. De bont matí - ara són dos quarts de nou - ja està nuvol i la temperatura continua força baixa, onze graus, o sigui que anem millorant.

Potser a la piscina no hi podrem anar, però a pendre la pluja, segur que si.

Ja us ho aniré explicant, perquè a l'hotel segur que no ens hi quedarem.

De moment anirem a esmorzar i desprès ja ho veurem.

L'enigma (?) de Pascal Henry

2008-08-05T23:45:00.005+02:00

Aquest últims dies els diaris de tot el país ens estan obsequiant amb un seguit d’articles tipus novel·la negra (d’estiu), que no deixa de ser intrigant.

Com haureu endevinat, em refereixo a l’anomenada ”misteriosa desaparició” d’un missatger suís que porta per nom Pascal Henry, que va desaparèixer el passat dia 12 de juny tot just desprès de sopar al restaurant El Bulli, això si, abans de pagar la factura del menú de degustació que s’acabava de cruspir.

Com que la història ja fa quatre dies que dura i El Periódico va publicant els capítols en el suplement d’estiu, ahir, pensant que potser tot plegat no era més que un muntatge del diari, vaig entrar al buscador de Google i vaig escriure el nom del personatge per veure si hi trobava alguna cosa.

Sorpresa. Tots els diaris espanyols sense distinció de classe, ideologia, i regió peninsular i insular, en parlaven amb profusió de dades sobre el com, el perquè i el quan de l’aventura gastronòmica del missatger, de l'itinerari que havia fet fins ara i el que tenia previst de cara al futur, així com de les pertinents elucubracions sobre la situació actual de la investigació que en aquest moment està fent la policia a requeriment de la Interpol.

Fins i tot i vaig trobar una publicació digital en anglès – timesonline – i algun blog, també en anglès que parlaven del tema.

Vaig trobar també alguns comentaris força divertits deixats a les web’s pels lectors dels diaris.

Sembla ser que el personal dels 40 restaurants de tres estrelles que ja havia visitat, dels 68 que tenia previst, han coincidit en definir-lo com una persona d’aspecte refinat que sabia utilitzar perfectament el ganivet i la forquilla i que sabia degustar el menjar amb propietat. Que no era un fartaneres, vaja.

Jo, potser sóc mal pensat, però trobo que en tota aquesta història, a més a més de la desaparició, hi ha alguns punts foscos i em formulo algunes preguntes.

1) El sou d’un missatger suís, es tan bo com per poder donar pràcticament la volta al món, anant de restaurant en restaurant de la màxima categoria? – Que em guardin una plaça ara mateix que me’n hi vaig.

2) Si va desaparèixer el dia 12 de juny, aviat farà dos mesos, com és que la noticia no ha transcendit fins ara?

3) Si al restaurant El Bulli, l’últim al que va acudir, hi va anar amb cotxe, presumiblement llogat, no hi ha cap empresa de lloguer de cotxes que hagi denunciat la desaparició d’un dels seus cotxes? – Si el cotxe va ser retornat pel titular del contracte de lloguer, això descartaria immediatament, com algú havia apuntat, un possible accident amb caiguda al mar.

4) I per acabar, si el Sr. Pascal Henry finalment, i com és de desitjar, apareix sa i estalvi, els diaris que van seguint el "culebrot", ens explicaran amb detall el desenllaç final de la història? – Espero que si, ja que d’altre manera no se si podrem resistir l’angoixa que tot plegat ens està provocant.

De la llista de restaurants que el Sr. Pascal pensava visitar, nomes he estat a un d’ells, fa molts anys i perquè m’hi van convidar. L’Akelarre a Igeldo (Donostia) i em sembla que en aquell moment només en tenia una d’aquestes estrelles del Michelin. Hi hauré de tornar.

Demà veurem si el tema continua. La solució, qualsevol dia.

Vacances / Lectura

2008-08-01T23:17:00.002+02:00

Tot arriba, les vacances també. Després d’un trimestre ple de les Festes Majors de la majoria dels barris del districte – concretament nou – de finals de curs de les Aules de Cultura, de finals de curs de les Corals i alguna que altre activitat del PSC – l’Onzè Congrés, per exemple – finalment han arribat les esperades vacances, i tot i que en Pere ja ens ha enviat l’agenda d’actes previstos des de setembre fins a desembre en la que a més de les dues ultimes Festes Majors – la d’Horta i la de Montbau – hi tenim la represa d’activitats normals del districte entre les que hi vull destacar la 8a edició de la Mostra de Teatre que tindrà lloc entre el dies 5 d’octubre i 16 de novembre als escenaris del Grup Torxa, Foment Hortenc, Lluïsos d’Horta i Ateneu Hortenc.

A l’agenda d’activitats del districte, hi haurem d’afegir, com a fets destacables, el proper Congrés de la Federació de Barcelona del PSC que tindrà lloc a finals del proper mes d’octubre i les eleccions de l’executiva de l’Agrupació d’Horta-Guinardó, que, si no vaig errat, seran el novembre.

Però bé, no cal córrer que tot arribarà i ara per ara, tal com deia abans, estem de vacances hi hem de relaxar-nos, primer, i carregar piles, després, per tal de que al retornar a les activitats, el mes de setembre, tinguem la suficient energia per tornar a agafar el ritme acostumat.

Aquest estiu les vacances, amb l’Angeleta, les repartirem entre Horta, potser algun dia a la platja – si fa bon temps – i uns dies a la Vall d’Aran, en pla de relaxació total i, si pot ser, alguna que altra caminadeta. Si l’autoritat ho permet, es clar. Per cert, me’n oblidava, potser algun dia aniré a jugar al tennis amb en Pere, l’Antonio i el Jose. Aquesta setmana passada hi hem anat un parell de vegades i ens ho hem passat força bé.

Una de les coses que acostumo a fer durant les vacances, es llegir una mica més del que ho faig durant la resta de l’any, així que la setmana passada vaig anar a la Biblioteca, la d’Horta es clar, a fer provisió de llibres i em vaig endur; “Contes” d’en Jesús Moncada, “El metall impur” de Julià de Jodar, i “Cicle de Pallars” de la Maria Barbal.

Els vaig triar sense seguir cap criteri en concret, totalment a l’atzar, ja que de l’únic que he llegit alguna cosa, “Camí de sirga”, és d’en Jesús Moncada, que per cert em va agradar molt. Dels altres, fins ara, no he llegit mai res.

Quan els hagi llegit ja us en faré cinc cèntims sobre si m’han agradat o no.

Bones vacances per a tothom!!!

Comentari de l'Oriol

2008-07-28T23:09:00.004+02:00

Us passo el link del rasclet de dissabte. La veritat és que vaig estar dubtant sobre el tema. D'una banda, les declaracions de Felip Puig mereixien un rasclet, però de l'altra havien quedat una mica antiquades per la negociació del finançament i la tibant relació entre PSC i PSOE arran del congrés.

Finalment, les vísceres em van guanyar i aquí teniu una visió objectiva i desapassionada de les paraules de Puig.

El Rasclet porta per títol: Tres errors en un (l'enllaç, com sempre, aquí al costat)

Final d'Internet

2008-07-26T08:32:00.002+02:00

No creia que fos possible, però existeix. He trobat el final d’Internet.

Es clar que segons com es busqui, el buscador t’adreça a una o altre pàgina. Això vol dir que n’hi ha més d’una que s’atorga aquest honor. El de ser l’ultima pàgina d’Internet.

Com les podeu trobar? Doncs, utilitzant el buscador Google per exemple, només dient-li que busqui “final internet” o “end of internet”, us adreçarà a la llista de pàgines corresponents.

He provat diferents maneres i distints buscadors, i he trobat, també i tal com us deia, diferents pàgines. En totes elles, però, s’hi dona el mateix missatge. Ja ho veureu.

A mi la que m’ha agradat més es aquesta: http://www.romlist.com/end/

Es la segona de la llista al buscar “end of internet” i diu que ja has vist tot el que es pot veure en el món virtual i que el millor que pots fer és tancar l’ordinador i sortir a trobar-te amb el món real.

Com a mínim es curiós i segur que a més d’un la recomanació li pot ser d’utilitat.

Estrany catalanisme

2008-07-22T16:41:00.007+02:00

L’inefable, en Felip Puig vull dir, no descansa i ha tornat a desbarrar a, no podia ser en un altre lloc, RAC-1, ja que sembla que el tenen abonat.

Arrel del comentari del President Montilla sobre les lliçons de català i el catalanisme, un dels comentaris més aplaudits al recent Congrés del PSC, ha dit “Entenc que no pugui rebre lliçons de catalanisme perquè no és catalanista. No li puc donar cap lliçó perquè no l’entendria”.

A veure, no és que no pugui, com diu en Puig, és que no les necessita. Entesos?

La rotunditat amb la que en Puig afirma que el President Montilla no és catalanista em fa pensar que existeix un registre, com si fos el registre civil vaja, on hi figura el nom i condició de tots els catalanistes del món, i que aquest registre possiblement és va confeccionar de manera secreta durant la seva època al govern de la Generalitat, i com que el nom de José Montilla no hi figura, doncs no hi ha dubte possible.

Jo si que tinc el dubte de saber quins són els criteris s’han seguit per concedir o no aquest qualificatiu, i qui és que 1) te la potestat de decidir qui és catalanista o no, i 2) quins són els paràmetres que s’han de complir per tal de no veure’s rebutjat i poder passar a formar part d’aquesta, diguem-ne, élite.

Hem tornat al test que inclou el saber ballar sardanes, cantar el virolai sense desafinar, de saber dir correctament allò dels “setze jutges”, etc, o bé n’hi ha un de nou amb noves proves?

Només estic d’acord amb ell en una cosa. Diu que no li pot donar cap lliçó al President perquè no l’entendria. Hòstia tu que fort, no?. Doncs en això veus, si que hi estic d’acord, ja que si aquesta és la seva manera de ser catalanista, dubto de que l’entengui, no el President Montilla no, dubto de que l’entengui algú que no sigui de la seva mateixa classe.

Tal com a dit el nostre company Dani Fernández, tot plegat és “una nova versió de lerrouxisme en la direcció contraria, però amb les mateixes conseqüències”, afegint en el seu “blog” que aquestes insistents critiques demostren que CDC està instal·lada en un “soberanisme silvestre”.

Jo diria que més que silvestre, salvatge.

XIè Congrés del PSC

2008-07-22T09:56:00.007+02:00

Pràcticament ja està tot dit. En gran quantitat de “blogs” s’hi poden trobar cròniques, relats, comentaris de tot tipus sobre com va anar, el que és va dir, el que va agradar més, i el que menys –si es que hi va haver alguna cosa que no agrades-, en fi un resum més que complet de com va anar tot.

Jo, que també hi era com a delegat, coincideixo amb gairebé tot el que s’hi ha dit i per no fer-me pesat no insistiré.

Si però que m’he quedat amb un seguit de frases dites pel nostre primer secretari José Montilla, que, encara que han sortit publicades a tots els diaris, m’agradaria recordar.

Parlant sobre el nou model de finançament i la proposta rebuda del govern central tot adreçant-se a ZP, per exemple, va dir “José Luis, els socialistes t’estimem bé però encara estimem més Catalunya i els seus ciutadans”, afegint “Ja tenim la força, la força del PSC, som el PSC”.

També va deixar clar que “no acceptarem un mal acord perquè seria dolent per Catalunya i també per Espanya. Busquem l’acord, però no a qualsevol preu”.

La frase però que trobo ha resultat més encertada i que va ser llargament aplaudida pels assistents, va ser va deixar anar tot referint-se a la recent polèmica sobre la seva manera d’expressar-se en català, “Lliçons de català, les que calguin, però lliçons de catalanisme, cap ni una”. (Que l’inefable i el nen en prenguin nota)

Sobre els que pensen que el compromís del PSC amb Catalunya es pot mesurar pel grau d’incomoditat que és capaç de generar davant del PSOE, va dir, “Quina tonteria”. Admeten a continuació que en alguna ocasió havia causat problemes a Zapatero i dient que “si cal, seguiré fent-ho”

Tornant a la proposta de finançament la proposta del ministre Solbes també va dir, “Les primeres notes no ens han agradat; ja veurem com sonen les següents i la música”, afegint desprès, “Volem un acord, estem preparats per l’acord, però també estem preparats per al desacord, que seria dolent per a tots”.

José Luis Rodriguez Zapatero va ser ben rebut i aplaudit, però potser no tant com altres vegades. No serà perquè ens va fer esperar gairebé tres quarts d’hora?

En el seu parlament, un dels més fluixets que li he sentit, va repetir que no oblidaria mai l’acte final de campanya al Palau Sant Jordi –no es d’estranyar- i també ens va repetir que tot el que ens havia promès fins ara ho havia complert, tot afegint, sense massa concreció, que el nou finançament no defraudaria el PSC.

Veurem com acaba.

Pel que fa a la meva participació com a delegat si que vull afegir que han estat tres jornades d’immersió socialista en el curs de les quals hem tingut temps per a tot. Treballar a les comissions, relaxar-se tot bevent un te als jardins sota una palmera, esperar amb ànsia possibles noticies sobre la confecció de la nova executiva, comprar tonteries a la botiga del PSC, escoltar discursos, votar, procedir a l'elecció de la nova executiva, etc., però sobretot tenir la oportunitat de conviure i canviar opinions amb la resta de delegats, tot adonant-nos de que formem part d’una gran família.

No sé si com diuen alguns som el millor partit del món, però si no ho som, poc se’n hi falta.

No puc acabar sense felicitar al company i amic Jaume Collboni per la seva incorporació a la nova executiva. Amic Jaume, l’enhorabona.

Tolerància "0"

2008-07-17T12:06:00.010+02:00

De fonts normalment ben informades, he sabut que ahir l’inefable Sr. Felip Puig, numero dos de CDC, va sortir de la sessió del Parlament notablement indignat.

Es podria donar el cas de que el seu mal humor fos degut a les explicacions que va rebre per part del President Montilla sobre l’actual situació econòmica i les mesures que el govern pensa impulsar per tal de fer-la, dins del que cap, més suportable per a tots.

Però no, el Sr. Puig no es va indignar per les explicacions de José Montilla, almenys no del tot, si no per una cosa molt més greu; per la manera en com les va dir. Manera que va qualificar de “lamentable” el “constatar una vegada més” que el president “destrossa la nostra llengua”, que “ni llegint pot tenir una dicció i pronunciació correctes” cosa que, “no passa enlloc del món que el president d’un país no sàpiga parlar la llengua pròpia amb propietat”.

Com que amb això no en va tenir prou, més tard tot participant en un programa de RAC-1, no podia ser en un altre lloc, va tornar a fer esment de la seva indignació, i per si no quedava prou clar va advertir de cara al futur “No sé si aquesta serà la meva línia d’actuació, però en algunes coses no penso continuar callant”.

El primer comentari el trobo més que llastimós perquè no sembla que valori massa a les persones que nascudes fora de Catalunya, com José Montilla, han fet i estan fent un esforç apreciable per tal d’arribar a parlar el català de la manera més correcte possible.

Però el que trobo més greu, pel que suposa d’amenaça i que en definitiva no és més que una falta total de tolerància, és això de “no continuar callant”. De veritat que no trobo que sigui una postura massa integradora.

No se si el test per avaluar el grau de catalanitat de les persones ja inclou allò dels “setze jutges ...............”, em sembla recordar que si, però en tot cas, si encara no hi és, s’hi hauria d’incloure immediatament.

El que si que m’ha quedat clar, per si en tenia algun dubte, és que és el Sr. Puig.

Nova paraula

2008-07-13T00:14:00.000+02:00

La celebració a Barcelona del 105è aniversari de la marca de motos Harley-Davidson, ens ha proporcionat el goig de poder assistir al naixement d’una nova paraula que d’ara en endavant, potser, passarà a formar part del nostre vocabulari habitual. Em refereixo a la paraula “customitzar”.

Dins del marc de la trobada que s’està duen a terme aquest cap de setmana, avui la firma ha organitzat un concurs de motos “customitzades” previ a la desfilada que, si no plou, està previst fer demà diumenge al matí.

Com que al diari en el que he llegit la noticia, la paraula estava escrita tal qual, es a dir, no entre cometes, doncs primer he pensat que volia dir alguna cosa concreta que jo desconeixia, i per això, per tal de saber el seu significat, ràpidament he acudit, val a dir que sense èxit, primer al Vilkipedia i tot seguit al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

Quan ja desistia de trobar la resposta, tot d’una se m’ha encès la llum i m’he dit a mi mateix, “Que t'hi jugues que aquesta paraula es una catalanització de la paraula anglesa “custom” o “customized”?”.

Com que tinc un cert domini de l’anglès, com deia algú si es petit i es deixa, sé que un dels possibles significats d’aquesta paraula, en anglès es clar, és “client”, i aleshores ho he entès. Al escriure “customitzades” el diari volia dir, mes o menys, fetes o fabricades al gust o a mida del client. Te sentit, no?

Altre cosa és que tothom ho entengui, però això segur que amb el temps quedarà solucionat quan tots plegats parlem “catalanish”.

Balances Fiscals

2008-07-11T16:15:00.002+02:00

Una de les notícies importants d’aquesta setmana ha estat, sens dubte, la publicació de les balances fiscals a Catalunya que ha fet el Govern.

L’estudi ha estat elaborat, a petició del Conseller Castells, per un grup d’experts, que el passat 2005 ja va actualitzar el dèficit fiscal fins al 2001. Segons he llegit, aquests experts han utilitzat dues metodologies de càlcul reconegudes tècnicament, la del flux monetari i la del flux del benefici, que segons diuen, tant d’una manera com de l’altra donen un resultat prou eloqüent del dèficit.

He de reconèixer que sóc llec en la matèria i que només puc aportar la informació que a sortit als medis d'informació, però aquesta informació sobre els resultats obtinguts és prou significativa, ja que el dèficit està xifrat en 16.735 milions d’euros, per al 2005, el que és equivalent a un 9,8% del PIB català.

El Govern de l’Estat, després d’haver promès fer-ho en múltiples ocasions, ha dit que publicarà properament les balances fiscals de l’Estat, però el Conseller Castells, que no s’ha cansat de dir i repetir que el coneixement d’aquest balanç és primordial per poder negociar el futur finançament, s’ha avançat al Ministre Solbes i ha fet que de moment en tinguéssim una idea molt real de com van les coses.

Tot i les diferències que hi pugui haver entre el resultat d’un i altre –el ministre Solbes ja ha dit que què les dades de referència per a la confecció de l’estudi no són les mateixes- segur que quedarà prou clar d’una vegada per totes que la solidaritat catalana a l’Estat, sobrepassa en molt el que seria just i necessari.

Segur que tan bon punt es coneguin els resultats “oficials” de les balances fiscals hi haurà qui parlarà de tallar la contribució catalana de soca i arrel i qui, en aquest cas des de fora de Catalunya, clamarà perquè res no canviï tot i que vegin que el resultat es injust. Amb els catalans es clar.

Segur també, però, que els nostres representants sabran trobar finalment l’equilibri adequat i que els catalans, com sempre, seguirem sent solidaris amb la resta d’Espanya, però d’una manera més justa i equilibrada.

Potser em direu que sóc un il·lús, i segurament deu ser així, però com que em sembla just i necessari que es trobi l'equilibri, doncs de veritat que confio en que, tot i que no serà fàcil, sigui així.

Espero no quedar decebut.

Cultura per la Pau

2008-07-10T16:34:00.005+02:00

Explicava en un escrit anterior (08/04/08), que els representants de les entitats culturals, membres del Consell de Cultura del Districte, han decidit posar els seus esforços, coneixements i experiència en comú i engegar un projecte, encaminat a treballar i aprofundir en la Cultura de la Pau.

Avui, he rebut un correu de la Fundació per la Pau, en el que m'informen donen suport al manifest promogut per SOS Racisme contra la Directiva de Retorn aprovada pel Parlament Europeu.

Segons l’organització, aquesta normativa representa un greu i lamentable retrocés dels Drets Humans a Europa ja que els centres d’internament que preveu la normativa priven de llibertat a persones que no han comès cap delicte.

Estant d'acord amb aquesta conclusió, i per tal d'ajudar a donar una mica més de difusió al manifest, per si és del vostre interès, aquí podeu Llegir el manifest de SOS Racisme

Maurice Bejart- (segona part)

2008-07-07T13:09:00.001+02:00

Continuació i final.

Maurice Bejart

2008-07-07T12:58:00.001+02:00

Desprès de veure aquest video, no m'he pogut estar de publicar.lo.

Suposo que per qüestió de la mida de l'arxiu, està dividit en dos. El segon també el publicaré.

Els trobo extraordinaris!

La Maternitat d'Elna

2008-07-04T12:28:00.008+02:00

Al començament dels anys 90, el bon amic Joan Termes, va iniciar el rodatge d’una sèrie de reportatges per a la secció de BTV a Horta-Guinardó, sobre les entitats d’Horta que posteriorment, un cop finalitzats, va batejar amb el títol de “Passejant per Horta” i van ser emesos, per capítols, per BTV.

Per a la confecció d’aquests reportatges, va visitar totes les entitats del barri, demanant als presidents de cada una d’elles, que expliquessin davant la seva càmera el que era l’entitat i quines eren les seves principals activitats.

Ara, amb tots aquelles reportatges, ha organitzat, amb la col·laboració de la Biblioteca d’Horta – Can Mariner, una sèrie de sessions en les que ofereix al públic assistent el visionat d’aquelles filmacions que formen part de la història de les entitats, i per tant de la història d’Horta, tot complementant-les amb altres reportatges fets per ell mateix, que en això val a dir, i té la ma trencada. Que en sap molt, vaja.

Fa un parell de setmanes em va convidar a assistir a la sessió, perquè li tocava el torn al reportatge en el que hi sortia el Foment, del qual, en aquell moment, jo n’era el President. Vaig lamentar molt no poder-hi assistir, perquè recordava perfectament quan el vam gravar, i m’hauria fet gràcia veure’l, però un compromís que havia contret anteriorment, no m’ho va permetre.

Ahir, altre vegada convidat per en Joan, si que vaig poder assistir a la sessió en la que a més del reportatge “Passejant per Horta”, també hi va passar un reportatge fet per ell mateix, titulat “La Maternitat d’Elna” que en Joan va filmar en el curs d’una sortida organitzada el passat mes de novembre per la Fundació Pere Ardiaca a la població francesa d'Elna.

La visita, va estar motivada, en part, per visitar l'exposició de fotografies, dibuixos i pintures que l’Ajuntament d’Elna va muntar a l’edifici que s’havia utilitzat com a Maternitat, ara convertit en museu, per tal d’ajudar a preservar la memòria històrica dels fets que allà s'hi van produir.

En anys recents, el nom d'Elna s'ha associat amb la maternitat que va haver-hi durant els anys posteriors a la Guerra civil espanyola i que va permetre salvar la vida de molts fills de dones republicanes dels camps de refugiats propers. La maternitat d'Elna, també anomenada la "maternitat suïssa", era obra d'una fundació humanitària d'aquesta nacionalitat i va començar a funcionar el novembre del 1939 ajudant a dones dels camps de refugiats francesos i va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França.

El reportatge, com sempre molt ben fet, a més de les explicacions en un català perfecte de l’Alcalde d’Elna, recull el testimoni directe de la Sra. Benita Moreno, ahir present a la sala, que va viure personalment aquella odissea i que encara ara, als seus més de 80 anys, recorda perfectament tot el sofriment i trasbals que van patir, com ella mateixxa, totes aquelles persones que al finalitzar la guerra civil espanyola, es van veure en la necessitat d’exiliar-se i que al arribar a França es van veure internades en caps de concentració que oferien unes condicions de vida infrahumanes.

Al acabar la sessió, vaig tenir el goig de poder parlar una estona amb la Sra. Moreno, qui em va informar de que amb l’ajuda de la Generalitat està apunt de publicar un llibre sobre les seves vivències i en el que denuncia tots aquells sofriments i en el que d’alguna manera tracta de reivindicar, sense rancúnies ni ressentiments, però amb fermesa, la preservació de la memòria històrica d’aquells fets per tal de que, coneixent-los, mirem entre tots de que en el futur no es puguin tornar a repetir. Quan surti el llibre, el llegiré.

Ahir ho vaig fer personalment, però vull que avui aquí quedi constància de la meva felicitació a l’amic Joan Termes, per la seva contribució a la preservació de la nostre història a través de les seves filmacions i reportatges. Reportatges que com a documents quedaran finalment dipositats a la Biblioteca i que una vegada catalogats, restaran a disposició de tothom qui els vulgui consultar.

En Joan ja ha anunciat que el proper mes d’octubre, un cop passades les vacances i la Festa Major d’Horta, les sessions es reprendran i ens oferirà la continuació de la sèrie “Passejant per Horta”, juntaments amb altres reportatges que ell ha realitzat.

Mirarem de donar-hi el màxim de difusió, perquè creieu-me que realment val la pena.

Crisi enfortidora?

2008-07-03T17:42:00.001+02:00

En principi he de confessar que d’economia, tal com també em passa amb moltes altres coses, no hi entenc un borrall.

A mi em sembla que el fet de que la conjuntura es bategi amb el nom de “crisi” o bé de “desacceleració profunda” no fa que els problemes actuals de la economia espanyola, però també la europea i la mundial, se solucionin o és deixin de solucionar, i tal com diu el Sr. Josep Oliver, director de l’informe sobre la situació i perspectives de la economia catalana que publica avui El Periódico, l’economia no pot estar en crisi perquè segueix creixent.

Ahir al Congrés dels Diputats hi va haver precisament un debat sobre la dificultat econòmica actual, que pel que sembla tot just acaba de començar i s’espera tindrà els seus pitjors moments a partir de la tardor i durant bona part del l’any 2009, i tant de bo s’acabi allà.

Propostes per part de la oposició que ajudin a sortir del forat, no ni va haver gaires per no dir cap, i en comptes d’aportar solucions concretes o si més no exposar-les per tal de posteriorment, si feia el cas, discutir-les, van actuar una vegada més de cara a la galeria, tot aprofitant la por que la circumstancia o estat actual de l’economia provoca entre la ciutadania.

No és que el Sr. Zapatero amb les seves explicacions ho deixes tot solucionat ni de bon tros, però va explicar les diferents mesures adoptades pel govern, i juntament amb IU, va remarcar que ara s’han de reforçar més que mai les politiques de despesa social, per ajudar als sectors més desfavorits a fer front a les circumstancies actuals.

A ningú se li escapa que els governs poca cosa poden fer davant del constant increment del preu del petroli, resultat de l’especulació més salvatge, que de retruc fa pujar el preu de gairebé tot i que finalment dona com a resultat el que l’IPC es dispari. I d’això precisament és del que se’n perjudiquen les nostres butxaques

Si això hi afegim l’augment del preu del diner que fa disminuir sensiblement el poder econòmic de moltes famílies amb l’efecte “dominó” que de tot plegat en resulta, doncs ja tenim l’explicació, ni que sigui molt simple, del perquè de tot plegat.

Confiaré doncs en que les mesures del govern donin el resultat esperat i que la durada de la recessió sigui lo més curta possible.

Anar de sobrats - El Rasclet de l'Oriol

2008-06-30T22:38:00.005+02:00

Ho sento, però jo també un altre cop copio i enganxo la nota d'aclariment de l'Oriol i les seves trifulgues amb els editors del diari. Segur que us agradarà, com a mínim, tan com el seu escrit.

L'Oriol em diu:

"Altre cop els bons oficis dels traductors-censors de l'equànime Avui han desvirtuat el text original. A la darrera frase, on posava "brindis al sol i marejades de perdius" ha acabat apareixent "brindis al sol i ganes d'embolicar la troca". Se m'escapa el sentit de la traducció, a no ser que les perdius siguin uns animalons furibund ament anti catalans, o que jo sigui un analfabet rematat i en català no es maregin perdius. Tanmateix, els sentits de les dues expressions, segons el meu parer, no són els mateixos. Qui "mareja la perdiu" ho fa intencionadament, perquè pretén que no es descobreixin les seves veritables intencions, qui "embolica la troca" potser ho fa per enze...

En fi, encara sort que vaig escriure "astúcia" i no el que volia escriure en un primer moment (i que anava millor al sentit de l'article): "puteria"."

Per llegir l'article, ja ho sabeu, aquí al costat hi ha l'enllaç.

JOHG

2008-06-28T10:41:00.003+02:00

Al nostre districte, la música està vivint un moment dolç. A la recent celebració de la Festa de la Música del dissabte passat, hi he d'afegir que ahir al vespre, als Lluïsos d’Horta, vaig tenir el goig d’assistir a la presentació de la Jove Orquestra d’Horta-Guinardó, i encara falta, per demà al vespre, el concert de l’Orquestra i Ministrers Felip Pedrell a l’Església de Santa Maria de Gràcia, al qual també hi assistiré.

La creació de la JOHG ha esta una iniciativa d’UT Música, escola de música del nostre districte que aquesta mateixa setmana ha fet la cloenda dels actes de cel-lebració del seu 10è aniversari, i que ha comptat amb el suport del Districte d’Horta-Guinardó.

La JOHG, formada per 45 estudiants de música, procedents d’escoles de música, tant del districte com de la resta de Barcelona, amb una mitja d’edat que no sobrepassa els 17 anys, sota la direcció de l’Alberto Sampablo, ens va obsequiar amb un magnific concert en el que s'hi van interpretar composicions de Ferran Sor, Albinoni, Giovanni Paisello i Joseph Haydin.

La finalitat principal de l’orquestra, segons paraules dels promotors del projecte l’Alberto Sampablo i en Sergi Salines, ha estat la creació d’un espai que, més enllà de la pràctica musical que ha desenvolupat, ha estat un centre de culturalitat i un exemple de treball en equip.

L’entusiasme que l’Alberto i en Sergi han sabut transmetre tant als seus col•laboradors a l’escola com als músics seleccionats per formar l’orquestra, ha estat sense cap mena de dubte la clau de l’èxit, que ens va permetre, tal com ja he dit, assistir a un magnífic concert del que tothom en va sortir satisfet i va valorar com una experiència molt positiva a la qual s’haurà de mirar de donar-hi continuïtat.

Al final del concert, mentre estàvem comentant amb l’Alberto i en Sergi aspectes de la feina feta i l’èxit obtingut, em van presentar el director de l’Orquestra de Cadaquès que també havia assistit al concert i es va mostrar molt satisfet del que hi havia escoltat, felicitant al districte pel fet d’haver donat suport al projecte i remarcant la importància que té per als estudiants el fet de treballar en equip, ja que promou la convivència i el sentit de la responsabilitat.

Els músics, als qui vaig tenir ocasió de saludar i felicitar, un cop passats els nervis del concert i veure la bona acollida i l’èxit que havien obtingut, també es mostraven contents i satisfets per haver estat capaços de fer el que havien fet.

Una mostra més del que el teixit associatiu del nostre districte és capaç de generar. Enhorabona a tots.

Grec 2008

2008-06-28T00:24:00.005+02:00

Vaig assistir a la representació que inaugurava el Grec 2008 i si he de dir la veritat, La Història del Soldat que hi vaig veure no em va agradar. No va ser un desastre com algú ha dit, però una bona història i una música sensacional van quedar més aviat deslluïdes.

En primer lloc, no acabo d’entendre perquè es va representar en francès i no en català. Després, trobo que no és una obra per ser representada en un espai tan imponent com el Grec, més aviat és una obra per representar en una de les sales petites de qualsevol teatre. A la interpretació hi vaig trobar a faltar ritme, i a mi, tot plegat, em va semblar una mica ensopit, tot i que no dubto de que els actors parlessin un francès perfecte, però sigui perquè no l’entenc, sigui perquè el sistema d’amplificació de la veu no era massa bo, o perquè, a més a més, havia d’estar pendent de la pantalla en la que anava sortint el text, que no sempre coincidia amb el que s’estava dient, doncs, això, no em va agradar.

L’única cosa que en la meva opinió es va salvar amb nota, va ser la part musical. Afegiré que sense ser un fan d'Igor Stravinsky, la seva música m'agrada i a més, em va semblar ben interpretada.

Avui he llegit al diari que el director del Grec, el senyor Ricardo Szwarcer estava sorprès per la irritació del públic. Irritació que es va manifestar al acabar l’espectacle amb algun xiulet i una mica d’ esbroncada per part d’un sector del públic, que es van fer notar més quan van sortir a saludar els directors de l’obra, tot i que també es van sentir aplaudiments, encara que semblaven més de cortesia que no pas altre cosa.

En els seus comentaris, el director del Grec, diu que no va acabar d’entendre el perquè d’aquella irritació, i aleshores es pregunta si és que l’obra era dura, si és que no era adequada per a l’obertura, i dona com a possible raó, amb l’afegit de pes, de que al ser en francès amb subtítols en català el públic hagués quedat desairat, afegint que, a veure si es que hi ha una norma segons la qual l’espectacle inaugural hagi de ser en català.

Sort que no ho acabava d'entendre, perquè em sembla que amb les seves preguntes no va del tot desencaminat, i no, norma sobre el que l'espectacle sigui en una o altre idioma no n’hi deu haver cap, crec jo vaja, però tal com en un altre diari diuen algunes persones relacionades amb el teatre, el Grec hauria d’obrir les portes amb un gran espectacle sobre un gran text, perquè aquesta història del soldat tot i que es un conte preciós, segur que arribaria més en un espai reduït, amb un narrador i dos actors, amb un violí que no fos una harmònica i si a més a més fos en català almenys tothom, d’aquí es clar, entendria el que es diu.

Tentetieso

2008-06-25T16:43:00.006+02:00

En el correu en el que l'Oriol m'envia l'enllaç del seu escrit, em diu el següent: "Altre cop les tisores dels "correctors" del nostre estimat Avui han posat el llapis al rasclet. Aquesta vegada han substituït el títol original ("Tentetieso") per aquesta cosa anodina i un pèl burra ("El tossut del PP"). No és el primer cop que em "normalitzen" l'expresió "tentetieso", que no té traducció directa al català, però aquesta vegada fa una mica més de mal. Segurament és per orgull injustificat de pare, però trobo que "tentetieso" fa més per Rajoy que no pas "tossut"."

A mi em sembla que encara que no sigui correcte, "Tentetieso" expressa molt millor el sentit del que l'Oriol vol dir, que no pas això de "tossut", i que a més, tothom entén el que vol dir.

Oriol, estic d'acord amb tu.

Festa de la Música

2008-06-23T12:56:00.006+02:00

El Dia de la Música és una festa europea i internacional, instituïda a França pel Ministre de Cultura Jack Lang l’any 1982, que actualment se celebra en un centenar de països cada 21 de Juny coincidint amb l’iníci de l’estiu.

La Festa de la Música es principalment una festa popular gratuïta, que s’obre a tots els participants, amateurs o professionals, que vulguin participar-hi, i en la que hi tenen cabuda tots els gèneres musicals. Va dirigida per tant a tot tipus de públic i té com a objectiu el popularitzar la pràctica musical tot oferint a joves i adults el coneixement de totes les expressions musicals.

La música aquest dia ocupa els parcs, carrers i places, tot convertint els espais públics en sales de concert on els joves intèrprets tenen la possibilitat d’actuar davant d’un públic que no els hi es habitual.

L’única condició necessària per a poder-hi participar és que els musics s’ofereixin a fer-ho gratuïtament i que el públic pugui accedir lliurament a les actuacions, tant si són a l’aire lliure com, si per alguna raó, es fan a l’interior d’una sala de concerts.

El Districte d’Horta – Guinardó, se suma a la Festa de la Música i les activitats musicals que aquest dia s’hi celebren, formen part del cicle Música Clàssica al Districte, que aquest any ha celebrat la seva setena edició.

Aquest any, La Festa de la Música, ha comptat amb tres activitats diferents.

La primera al Parc del Guinardó, on els alumnes de l’escoles de música Pausa, Virginia Blanch i UT Música, des de les onze del matí fins a la una del migdia van oferir una sèrie d’actuacions, cada una d’elles en un punt diferent del parc, que van poder ser escoltades per totes les persones que en aquell moment hi passejaven o el visitaven.

La segona, dirigida principalment als joves, amb la participació dels grups DNL, To Die For, Pequeña MC, Locos Bros, Solw Way, Los Magdalenas, Dirt, Canal 69 i Kaotikos, va tenir com escenari el Mirador del Parc Güell, i una durada que va anar des de les quatre de la tarda fins a les onze de la nit.

I la tercera, i última, a partir de les vuit del vespre a l’espai mirador de la Rambla del Carmel, on alumnes de l’escola de música Pausa van acompanyar les actuacions de la Star Brass Band i el concert de la Vella Dixieland.

Concert de luxe per al nostre districte que va comptar amb una nombrosa quantitat de públic, i que va poder ser organitzat gràcies a l’Escola de Música Pausa a l’Escola de Musica del Guinardó i al Districte d’Horta-Guinardó.

Cal mencionar que en la organització dels altres concerts, també hi van intervenir el Centre Cívic del Guinardó, el Centre Cívic del Carmel i el Casal de Joventut del Coll.

Segur que d’aquí a un any hi tornarem.

Qui té roba per rentar?

2008-06-20T01:02:00.001+02:00

Ahir a la tarda al Centre Cívic Matas i Ramis, va tenir lloc el que es podria considerar com a acte de cloenda del projecte dut a terme per la Comissió Projecte Bugaderes. La presentació del llibre “Qui té roba per rentar?”.

Gairebé al final de llibre hi ha la cronologia del projecte, on s’explica amb detall els precedents que van portar a crear la Comissió Projecte Bugaderes, i les etapes que des d’aquell moment es van anar succeint fins arribar, pas a pas, a la inauguració el passat mes d’abril de l’exposició a la sala de la Biblioteca d’Horta - Can Mariner, ara ja oficialment Sala Pep Montanyès, i finalment com a última part del projecte, almenys de moment, a l’edició d’aquest llibre/catàleg que ahir es va presentar.

Al llibre hi trobareu una reproducció de les fotografies, mapes i plafons que es van utilitzar a l’exposició, una sèrie d’escrits redactats per Mónica Diaz, Dora Serra, Josep Magrans i Celia Juárez, i una llista llarga de les persones que d’una manera o altre han participat en el projecte, que no són poques.

El projecte en el qual durant més de tres anys hi han estat treballant totes aquestes persones, ha estat tot un èxit, tant des del punt de vista de la qualitat i presentació de l’exposició, com pel seu contingut, sense oblidar el gran nombre de visitants que va tenir – més de tres mil – així com per la també nombrosa presencia de públic que ahir va acudir a la presentació del llibre i que omplia la sala d’actes del centre cívic.

Com a fet a destacar, jo diria, i de fet es va mencionar durant l’acte d’ahir, que val la pena remarcar que el projecte ha sabut engrescar a una quantitat important de persones que al llarg de tot el procés, bé de manera continuada o esporàdica i cada una d'elles d’acord amb la seva capacitat i disponibilitat, han posat el seu gra, o muntanya, de sorra que finalment els ha permès d’aconseguir allò que el projecte s’havia proposat. Recuperar una part de la història del nostre barri i a reivindicar la feina d’unes dones que van ser, potser fins i tot sense saber-ho, empresàries pioneres.

Ahir vaig tenir la ocasió de felicitar públicament a tothom per la feina ben feta i també d'agrair la seva dedicació, i avui, amb la publicació d’aquest escrit, en deixo constància i reitero la meva felicitació.

El llibre es distribuirà a través de les llibreries d’Horta, on amb tota seguretat en podreu trobar un exemplar. Us recomano que el compreu.

Leonard Cohen - Take This Waltz

2008-06-19T09:33:00.004+02:00

En Leonard Norman Cohen, poeta, novel•lista i cantant canadenc, nascut a Mont-ral en el si d’una família jueva, es conegut especialment per la seva última faceta, la de cantautor.

Les lletres de Cohen son emotives i una mica complexes, i els seus temes preferits parlen de l’amor, la religió i les relacions de parella i encara que en algunes ocasions i de manera ambigua, ha abordat alguns temes politics, els temes sobre els que parla normalment son sexe, religió, depressió psicològica i música en si mateixa.
Els jocs de paraules que utilitza, fan que a mi, que tinc un coneixement d’anglès acceptable a nivell de conversa, a vegades se’m faci difícil entendre exactament el sentit del que vol dir.

La lletra de la cançó Take this Waltz, es una adaptació del poema Pequeño Vals Vienes de Federico García Lorca, la qual per tal d’ajudar-vos a que entengueu millor el que diu, he traduït utilitzant els meus petits coneixements de l’anglès.

Si algú que sap més anglès que jo hi troba alguna errada, si us plau que m’ho digui i amb molt de gust corregiré l’error.

PREN AQUEST VALS

Ara a Viena hi ha deu dones boniques
Hi ha una espatlla on la Mort ve a plorar
Hi ha un passadís amb nou-centes finestres
Hi ha un arbre on els coloms van a morir
Hi ha una peça estripada del mati
Que penja a la Galeria Gebrada
Ai, Ai, Ai, Ai
Pren aquest vals, pren aquest vals
Pren aquest vals amb la boca tancada
Oh, et vull, et vull, et vull
En una cadira amb una revista morta
A la cova a la punta del lliri
En passadissos on l’amor mai ha estat
En un llit on la lluna ha suat
En una petició plena de passos i sorra
Ai, Ai, Ai, Ai
Pren aquest vals, pren aquest vals
Pren la seva cintura trencada en la teva ma

Aquest vals, aquest vals, aquest vals, ..
Amb el seu propi alè ple de brandy i Mort
Arrossegant la seva cua en el mar

Hi ha una sala de concerts a Viena
On vas fer milers de comentaris
Hi ha un bar on el nois han deixat de parlar
Han estat condemnats a mort per el blues
Ah, però qui es que s’enfila a la teva imatge
Amb una garlanda de llàgrimes recentment tallades?
Ai, Ai, Ai, Ai
Pren aquest vals, pren aquest vals
Pren aquest vals que ha estat morint durant anys

Hi ha un àtic on els nens estan jugant
On ben aviat jo jauré amb tu
En un somni de llums Hongareses
En la boira d’algun dolç capvespre
I veuré a que has lligat el teu dolor
Totes les ovelles i els teus lliris de neu
Ai, Ai, Ai, Ai, Ai
Pren aquest vals, pren aquest vals
Amb el seu “Mai t’oblidaré, ho saps”!

Aquest vals, aquest vals, aquest vals, …

El ballarem tots dos junts a Viena
Jo portaré una disfressa de riu
El jacint silvestre a la meva espatlla
La meva boca a la rosada de les teves cuixes
I enterraré la meva anima en un àlbum
Amb les fotografies i la molsa
I em deixaré inundar per la teva bellesa
El meu violi barat i la meva creu
I em deixaré portar pel teu ball
A les piscines que alça el teu canell
Oh, amor meu, Oh amor meu
Pren aquest vals, pren aquest vals
Es tot teu en aquest moment. Es tot el que hi ha.

Leonard Cohen - Everybody Knows

2008-06-17T00:08:00.001+02:00

Dedicada a la Cristina a qui també agrada en Leonard Cohen. A més, aquest video està subtitulat i ajuda a entendre la letra de la canço.

Saber ser

2008-06-16T00:55:00.002+02:00

Una de les maneres de comprovar si una persona és o està ben educada, és observant, per exemple, la manera que te de rebre i atendre els convidats quan van a casa seva.

N’hi ha més, però a mi aquesta em sembla una de les més importants. Perquè si sense que ningú t’obligui a fer-ho convides algú a casa teva, encara que només sigui com un gest per quedar bé, i quan arriba no el reps amb tota la cortesia i educació possible, aleshores francament no s’entén el motiu de la invitació.

Doncs això, sense ànim d'ofendre a ningú, es el que va passar dissabte passat al Congrés d’ERC.

Els representants de CiU, ICV i PSC que convidats per la direcció d’ERC van assistir al congrés, van ser esbroncats i xiulats per alguns dels militants d’ERC que hi participaven com a delegats.

No se si els que xiulaven i cridaven eren molts o pocs, perquè això els diaris i noticiaris no ho han especificat ni tampoc m’interessa gaire, però si que se que a mi, particularment, el fet em va semblar lamentable.

Segurament algú dirà que els que feien soroll eren quatre i que tot plegat, dins del context del congrés no deixa de ser anecdòtic.

D’acord, eren quatre i és anecdòtic, ho accepto, però encara que fossin quatre, no deixa de ser una mostra, per dir-ho suau, d’intolerància i mala educació envers unes persones que no comparteixen totalment o en absolut, que per el cas es el mateix, la manera de pensar dels congressistes, i a mi em sembla que aquesta rebuda de xiulets i crits en contra del que aquestes persones representaven i que, repeteixo, hi anaven en qualitat de convidades, no és precisament una mostra de cordialitat i tampoc massa democràtica.

Espero que amb la nova direcció sorgida precisament d’aquest congrés, els amics d’ERC acabin de trobar el seu punt d’equilibri i que puguin explicar clarament als esvalotadors, que aquestes no son maneres.

A mi, totes les idees polítiques, hi estigui o no d’acord, em mereixen respecte sempre i quan es defensin de manera civilitzada i com que penso que no hi ha ningú que sigui dipositari de la veritat absoluta, doncs que gairebé de tot arreu se’n pot treure alguna cosa aprofitable. Dic gairebé, perquè de la intolerància i el menyspreu mai no se’n podrà treure res de bo.

Leonard Cohen - Take This Waltz

2008-06-14T12:49:00.001+02:00

Drets Humans

2008-06-14T08:27:00.008+02:00

Proclamada per l’Assemblea de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, aquest any se celebra el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH).

A tal efecte hi programades una sèrie d’activitats tals com Diàlegs antirracistes, Jornades sobre Drets d’Asil i Formes de Persecució, Seminaris, Concurs sobre la DUDH, Cursos sobre formació en DU, etc.

Entitats com Amnistia Internacional, Associació Catalana per a la Defensa del Drets Humans, Fundació PER LA Pau, Justícia i Pau i SOS Racisme, entre altres, s’han adherit a la celebració participant-hi activament.

Hi ha convocada també una CIBERMANIFESTACIÓ, a la que hi pot participar tothom simplement enviant una foto a la pàgina web del 60è aniversari. Pàgina en la que a més, hi trobareu informació detallada de tots el actes i esdeveniments.

Clikant sobre el títol d'aquest escrit, accedireu a la pàgina web del 60è Aniversari.

Animeu-vos, i participeu-hi.

Barcelona 2008

2008-06-11T23:03:00.013+02:00

La Unió Europea ha declarat el 2008 Any Europeu del Diàleg Intercultural

La Decisió 1983/2006 del Parlament i del Consell Europeu, aprovada el 16 de desembre de 2006, té com a objectiu promoure el diàleg entre les diferents realitats culturals que presenta l’Europa actual.

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el programa Barcelona Diàleg Intercultural que es desenvoluparà durant aquest any 2008, coincidint amb l’Any Europeu del Diàleg Intercultural.

El programa recull i presenta les activitats i iniciatives que tenen lloc a la nostra ciutat i que ens inciten al reconeixement, coneixement, diàleg, debat, memòria i innovació, d’aquesta realitat cultural diversa.

El cap de setmana dels dies 17 i 18 de maig, es va convertir en l’obertura de Barcelona al Diàleg intercultural amb activitats, entre altres, com Les Veus Literàries a la Nit dels Museus de la ciutat i la Setmana de la Poesia.

Les festes de la Mercè es convertiran en una de les activitats principals del programa, programant en bona part dels escenaris centrals de la Festa, activitats de música i arts escèniques de carrer, així com propostes sorgides a Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica.

El Debat acadèmic, polític i social, La interculturalitat a les manifestacions artístiques, Les exposicions dels museus de la ciutat, La lectura, La llengua com a vehicle d’interrelació, Projectes d’intercanvi i suport i finalment Els Districtes, seran els eixos generals dels actes a realitzar durant tot l’Any.

Informació detallada tant de les activitats ja realitzades com de les que encara queden pendents de realitzar, la trobareu a la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona,

http://www.bcn.cat/cultura

Nota: Aquest text es un petit resum del que figura a la presentació del Programa d'activitats publicat per l'Ajuntament de Barcelona i al qual publicant-lo aquí, d'alguna manera vull ajudar a donar-hi difusió.

El Rasclet de l'Oriol

2008-06-10T17:27:00.004+02:00

L'Oriol s'havia saltat les dues ultimes setmanes i no m'havia enviat l'enllaç per accedir al seu rasclet.

Avui, quan ja li anava a fer una reclamació formal, me'ls ha enviat per partida doble. El de la setmana passada i el d'aquesta. Tots dos de rabiosa actualitat, ja ho veureu.

Com sempre, crec que val la pena llegir-los.

Drets i deures

2008-06-09T17:44:00.005+02:00

L’augment constant del preu del bidó de petroli que en poc temps pràcticament s’ha duplicat i al qual de moment no se’l hi veu aturador, està començant a influir negativament, no tan sols en l’economia general si no també en la que ens afecta a cada un de nosaltres.

El pitjor de tot plegat es que segons ens diuen els experts - sempre hi ha experts que saben el perquè de cada cosa però que pel què sembla només saben el perquè, però no com trobar-hi o aplicar-hi una solució – la causa d’aquest increment no és perquè s’hagi produït un augment en la demanda de petroli que d’alguna manera ho explicaria, si no en la pura i dura especulació dels qui dominen el que s’ha vingut a batejar amb el nom de “mercat de futurs”.

Tant és així, que fins i tot les autoritats financeres dels nord americans, han començat a investigar el què passa i suposo que quan ho sàpiguen, hi buscaran una solució.

Personalment ho dubto, però a veure si per una vegada els mortals tenim sort i aconseguim que al acabar la investigació disposin de prou dades per aturar l’especulació.

És sabut que aquesta crisi provocada per l’augment de preus del petroli, perjudica especialment, entre altres, els sectors de transportistes i pescadors, que efectivament veuen com cada dia els hi costa més diners omplir els dipòsits i que aquest extra cost no el poden repercutir, segons diuen, en les seves facturacions.

Els pescadors, per reclamar ajudes, van anar a Madrid la setmana passada a manifestar-se i avui han decidit fer una vaga i no surten a pescar. Perfecte.

De totes maneres quan el preu del peix al mercat es dispari i qui en vulgui menjar n’hagi de pagar gust i ganes, dubto que d’aquest sobre preu en treguin cap benefici per a les seves butxaques.

El sector del transport es més expeditiu. Convoca una vaga indefinida, no hi ha dubte de cap mena que tenen tot el dret a fer-ho, però a més i per animar a la concurrència, amb els camions van i tallen les autopistes i no dubten ni un moment en tallar també les rondes i accessos a Barcelona i a altres ciutats, provocant d’aquesta manera el caos circulatori més absolut i fent víctimes de la seva acció a la resta de ciutadans que com ells, pateixen les conseqüències de tot plegat, de l’augment de la benzina i, a més a més, d’una vaga que els hi es aliena.

Veieu, amb això ja no hi estic gens d’acord perquè si bé els transportistes tenen el dret indiscutible de fer vaga, la resta de ciutadans també tenim el mateix dret indiscutible a poder circular lliurament i sense més entrebancs dels que malauradament cada dia hem de patir.

Com ho hauríem de fer per poder fer sentir les nostres justes reivindicacions sense que això afecti a la resta de ciutadans?

Aquesta és una pregunta que em faig cada vegada que es produeix una acció com la d’avui, i a la que només hi trobo una resposta; respectant als demés, ja que, encara que sempre es diu però costa molt d’aplicar, els nostres drets s’acaben just allà on comencen els drets dels altres.

VII Trobada de Corals del Districte

2008-06-07T19:04:00.003+02:00

El divendres dia 30 de maig a la sala d’actes de la Biblioteca Carmel – Juan Marsé, va tenir lloc el concert inaugural de la VII Trobada de Corals del nostre districte, que aquest any a petició de les pròpies corals s’ha celebrat a la primavera en comptes de a la tardor tal i com venia sent habitual els darrers anys.

La raó d’aquest avançament es deu, segons ens diuen, a que ara, a la primavera, es troben pràcticament a final de curs i poden mostrar molt millor la feina feta al llarg de tot el curs que precisament els hi comença a primers de setembre, mentre que a la tardor, quan com aquell qui diu l’acaben de començar, encara no ha tingut temps de preparar cap concert a fons.

En aquesta ocasió, la Trobada de Corals, ha contat amb la participació d’onze corals del districte, més una de convidada del districte de l’Eixample que va actuar fora de programa, i que han repartit la seves actuacions en tres concerts. El del divendres dia 30 de maig a la biblioteca, el del dissabte dia 31 de maig al Col·legi Immaculada Concepció del carrer Granollers i el tercer, i últim, el d’ahir divendres dia 6 de juny als Lluïsos d’Horta.

Els tres concerts, als quals com a conseller he tingut el goig d’assistir, han contat amb més o menys presència de públic que s’ha fet notar a la sala, i que al finalitzar cada una de les actuacions han recompensat, crec que merescudament, l’actuació de cada una de les corals amb llargs aplaudiments.

Repartides en aquests tres concerts, del nostre districte d’Horta–Guinardó, han intervingut la Coral del Parc de la Vall d’Hebron, Agrupació Coral Sanllehi, Coral del CEC Mare de Deu de Montserrat, Coral Sedna, la Coral Sant Jeroni, Coral Estelada, Coral Saudade, Coral Polifònica Guinardó, Coral Mar-Ainur i Coral Font d’en Fargues. La coral convidada del districte de l’Eixample, el grup de Cantaires de Conex.

Ara, un cop finalitzada la trobada, convocarem, com sempre hem fet, una reunió per avaluar els resultats obtinguts i tots aquell detalls que els seus representants vulguin comentar, i un cop fet això, entre tots decidiran si el format actual ja funciona prou bé, o que es el que de cara al futur s’ha de canviar per tal de millorar-ne el contingut.

Precisament, arrel de la última reunió amb els representants de les corals, es va constituir una comissió organitzadora formada per tres dels seus representants, que en aquesta edició s’han ocupat de contactar i coordinar amb totes elles els dies de concert, les obres a cantar, l’ordre d’actuació, i tots aquells detalls necessaris per poder dur a terme amb èxit i sense errors una activitat en la que, com deia abans, hi han participat dotze corals. Feina laboriosa i no exempta de dificultats, ja que compaginar i coordinar les necessitats i desitjos de dotze grups, no es feina fàcil.

Aprofito doncs per felicitar i agrair a la Marta del Grup Coral Horta, a la Mercè de les Corals Sant Jeroni de Montbau i del Parc de la Vall d’Hebron i a la Teresa de la Coral Saudade, la bona feina ben feta i la seva ajuda i dedicació per tal de que tot plegat funciones, tal i com ha estat, de la millor manera possible.

Competència sana

2008-06-04T20:58:00.004+02:00

Tal com deia en el meu comentari de benvinguda a la Júlia i en Ramon, la competència en el món dels blogs es ferotge i desenfrenada. Bé, no ho deia exactament així, però ho és.

Ahir, tot llegint el diari, vaig trobar una noticia d’aquelles que, almenys a mi, em provoquen una certa irritació i que em fa venir ganes de contestar a qui sigui, que estic totalment en contra del que diuen.

La noticia era que, agafeu-vos, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (Osti tu quin nom), vinculada a la primera patronal de l’escola concertada catalana, la Fundació Escola Cristiana i la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Escoles Lliures (no se de que), van dipositar a la Conselleria d’Educació més de 225.000 al·legacions a l’avantprojecte de la futura llei catalana d’educació amb el redactat de la qual, sembla que tenen profundes diferencies.

Amb els noms que gasten aquestes associacions i tenint en conte que l’escola pública ha de ser totalment laica, no costa gaire imaginar-se quines són les profundes diferencies.

Doncs bé, quan començava a pensar que hi podria dir jo sobre el tema, va la Júlia i se’m avança. Es veu que al llegir la noticia, va tenir la mateixa reacció que jo i, desprès de llegir el seu escrit, ho ha sabut plasmar millor del que ho hauria fet jo.

Avui, hi torno i llegeixo que finalment als USA els demòcrates, almenys una part d’ells ja que pel que sembla la Hilary no ho acaba d’acceptar, ja tenen decidit qui ha de ser el proper candidat, demòcrata es clar, a la presidència dels USA. El senador Obama.

Aquest tema no es que m’hagi fet pujar l’adrenalina, però mira, trobo que es presta a fer algun comentari.

Doncs que us sembla, en Ramon ha pensat el mateix i ha estrenat la seva condició de bloger amb aquesta noticia i molt bé per cert.

No em queda altre remei que seguir pensant, un exercici que de tant en tant no va malament, i trobar un tema que motivi la meva ..... el que sigui. La competència, en aquest cas, és sana.

Nous Blogeros

2008-06-04T20:01:00.002+02:00

L’activitat “blogera” està creixent per moments i a un ritme vertiginós.

A l’agregador de blogs d’Horta – Guinardó, cada dia costa més mantenir-se en les primeres posicions. Tot just publiques un escrit que et posa al capdavant, hi ja n’hi ha un parell o més que immediatament et tornen a la posició inicial.

Al igual que en qualsevol altre activitat, aquest allau d’escrits i el ritme en que es van succeint, confirma que tots plegats estem vius, que tenim ganes de dir o explicar coses, i que volem que els altres comparteixin les nostres elucubracions.

Trobo que tot plegat és un exercici prou sa. No us sembla?

Avui, per augmentar si cap una mica més la competència, vull donar la benvinguda al món dels bloggers a dos nous companys;

Julia Silveira (http://www.zearielijsail.blogspot.com), i

Ramón Carrión (http://ramoncarrion1979.blogspot.com)

tots dos bons companys i amics que s’han decidit a, com deia abans, augmentar la competència i a posar el llistó cada vegada més alt.

Ja he afegit el seu enllaç a la llista dels Blogs Amics d’aquí el costat, i us convido a visitar-los i a deixar-los-hi els vostres comentaris. Segur que tenen coses per dir i prou interessants.

L’enhorabona a tots dos i benvinguts al club!!!!

La canonada

2008-06-01T19:57:00.004+02:00

Gràcies a les pluges que afortunadament han anat caient les últimes setmanes, la reserva d’aigua dels embassaments que es trobava sota mínims, ha augmentat, segons diu el diari d’avui, fins al voltant del 51 per cent de la seva capacitat i s’espera que encara seguirà augmentant una mica més.

Tota la polèmica suscitada fa unes setmanes sobre les diferents maneres de donar solució al problema quan les reserves anaven minvant i s’augurava una primavera i un estiu amb restriccions – transvasament del Segre, transport d’aigua amb vaixells i amb tren, transvasament del Roine, canonada des de Tarragona i dessalinitzadores - ha quedat oblidada i ara, per tal de no perdre punt, n’ha començat una de nova; la necessitat o no de deixar sense efecte el decret de la sequera i la possible construcció de la canonada que havia de fer arribar a Barcelona l’aigua procedent de Tarragona.

Sembla ser que per alguns, les pluges que afortunadament aquesta vegada han caigut al lloc correcte i que ajudades per el començament del desglaç de la neu de les muntanyes han fet augmentar considerablement el cabdal dels rius i conseqüentment el nivell dels embassaments, ja és més que suficient per donar el tema per acabat i per començar a exigir - avui en dia no es demana ni es reclama res, fixeu-vos que sempre s’exigeix - que es deixin sense efecte les mesures adoptades perquè ara ja ha plogut una miqueta i ja no hi haurà restriccions. Almenys de moment.

Tant de bo que la canonada que s’ha de construir o s’hauria de construir – sembla que en aquest moments hi ha dubtes sobre si el projecte ha de tirar endavant o no - per transportar l’aigua entre Tarragona i Barcelona no es tingui d’utilitzar mai, però no us sembla que seria millor fer-la i tenir-la apunt per si les mosques?

Mentrestant, hem vist com degut al creixement del riu Ebre, Miravet, per exemple, s’ha inundat i com bona part del cabdal "extra" del riu s’ha perdut al mar sense que ningú l’hagi pogut aprofitar, i a mi em sembla que si en el futur es tornes a produir una situació com aquesta, posant la canonada en funcionament el cabdal "extra" si que l’aprofitaria algú i no es perdria inútilment.

A mi aquesta possibilitat em sembla molt més raonable que transportar aigua amb vaixell, per exemple, i que al ser una solució estructural quedaria, de cara al futur, apunt per poder ser utilitzada en un o altre sentit quan les futures sequeres ho fessin necessari.

Almenys jo, sense ànim de molestar a ningú, ho veig així.

8a Mostra d'Entitats

2008-05-25T13:07:00.006+02:00

La pluja, tan necessària però també en alguns moments tan inoportuna, ha engegat en orris una part de la feina d’un col·lectiu format per representants de les entitats i tècnics del districte, que, capitanejats per en Pere Nieto, durant una pila de dies han estat preparant i organitzant el que podríem qualificar com a Festa Major de les Entitats del Districte.

No es la primera vegada que passa, recordo que en una edició anterior amb l’Imma Moraleda de Regidora, la pluja i el fred van fer cancel·lar una pila d’activitats i van deslluir totalment la Mostra. No n’estic segur del tot, però em sembla que això va ser l’any 2002.

Encara sort que ahir tot i que el dia va començar passat per aigua, a mig matí el cel es va aclarir i va permetre que totes les activitats previstes es poguessin fer sense cap complicació. A la tarda fins i tot va lluir un sol esplendorós.

Sort doncs que la meteorologia va permetre que una important afluència de visitants recorregués els diferents espais i que el Sopar d’Entitats, acte central de la Mostra, amb més de 600 comensals, entre ells l’Alcalde Jordi Hereu, la Regidora Elsa Blasco i altres Regidores i Regidors de l’Ajuntament, es pugues dur a terme sense problemes i que el posterior Acte de Foc i Tabalada organitzat per FOC i els Diables i Malignes del Guinardó fos un èxit..

Aquest matí però, la pluja insistent ha retornat i la Mostra s’ha tingut de suspendre definitivament. Una verdadera llàstima.

De totes maneres, tal com desprès del Sopar d’Entitats comentàvem amb la Núria, i també aquest matí quan arrel de rebre l’avís de la suspensió he parlat amb ella, ahir, tot passejant pel recinte de la mostra vàrem poder trobar, saludar i parlar amb tants i tants amics i coneguts de les entitats del districte amb els qui al llarg de l’any compartim inquietuds i projectes, i amb els qui pel sol fet de compartir l’espai comú de la Mostra hem pogut estrenyer una mica més, els llaços de la nostre amistat.

Francament només per això sol ja valia la pena celebrar la Mostra, ni que hagi estat una mica passada per aigua.

Com acabarà això?

2008-05-25T11:07:00.005+02:00

Divendres, al carrer Gènova de Madrid, es va poder presenciar un espectacle insòlit que fins ara, que jo sàpiga, no s’havia vist abans.

La dreta espanyola, sempre tan disposada a fer pinya contra els que no mantenen una única manera de pensar com la del seu predicat, està vivint una lluita interna per el poder que fa que en aquests moments els seus militants s’estiguin tirant el plats pel cap, afortunadament només entre ells. Tant es així que l’espectacle de divendres ens va permetre veure un grup de militants del Partit Popular, convocats per SMS, manifestant-se en contra del seu líder, el Sr. Mariano Rajoy, mentre que un altre grup, igualment de militants i també convocats per SMS, es contra manifestaven, a favor d’ell.

Sembla ser que la gosadia del Sr. Rajoy d’intentar centrar una mica, almenys de portes enfora, el seu partit, no ha caigut gens bé entre l’ala diguem-ne dura, per no utilitzar un adjectiu més contundent, del partit, que arrel de la dimissió de la Sra. San Gil i del trencament del carnet, per altra banda prou significatiu, del Sr. Ortega Lara, s’ha posat a les ordres dels gurus i ideòlegs de la crispació, Aznar, Botella, Aguirre i demés escolanets i turiferaris, i han tancat files per reclamar ma dura contra tot allò que es bellugui.

El Sr. Rajoy per l’altra banda, compta amb el suport del Sr. Gallardón i del Sr. Camps que, incondicionalment i segur que sense demanar res a canvi, s’han posat a la seva disposició i li donen suport per tot allò que faci falta, i més.

Encara que al carrer Gènova sembla que hi havia més contraris (uns dos-cents diuen) que partidaris (quatre o cinc, o potser deu), pel que es veu la divisió entre ells es força important i posa de manifest que les estratègies dels actors en vistes al congrés del mes vinent per tal de fer-se amb els suports necessaris i poder donar el cop de puny sobre la taula, que permeti als guanyadors del pols el passar a remenar les cireres, per dir-ho d’alguna manera, estan a l'ordre del dia.

Sigui qui sigui el qui finalment aconsegueixi ocupar el capdavant del partit, no sembla pas que els perdedors estiguin disposats a acceptar-ho i a seguir com si res no hagués passat. Les posicions són massa enfrontades i coneixent les tàctiques que els són habitulas, no se pas si seran capaços de trobar un altre camí que no sigui el de trencar peres.

Si això arribes a passar, sorgiria un nou partit al estil de la desapareguda Fuerza Nueva? De fet la FAES del Sr. Aznar (amb inicials que recorden molt a la FaEs, no se si la tradicional, l’autèntica o quina), no està gaire lluny d’aquella. No us sembla?

Sala Pep Montanyès

2008-05-23T16:53:00.004+02:00

El dilluns passat a la tarda, va tenir lloc l’acte de dedicatòria de la sala polivalent de la Biblioteca d’Horta – Can Mariner, a Pep Montanyès.

L’acte, que va comptar amb la presència de la família directe d’en Pep, la Maria, la Laia, l’Arnau, en Joan Enric, en Dani, l’Angeleta, la Maria, cosines, cosins i nebots, també va comptar amb la nombrosa presencia d’amigues i amics del barri i de més enllà, de personatges vinculats al món del teatre i de representants de totes i cada una de les entitats d’Horta, que, d’aquesta manera, es van voler sumar a l’homenatge.

Entre els assistents, que per la seva vinculació amb en Pep al llarg de la seva trajectòria professional en el món del teatre es van voler afegir a la celebració, voldria destacar a l’Antoni Dalmau, en Manel Royes, en Ricard Salvat, així com antics membres i col·laboradors del Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, dels quals no en diré els noms per por d’oblidar-me d’ algú.

L’acte, senzill però emotiu, en el qual com a Conseller de Cultura vaig tenir el goig de poder-hi participar activament fent-ne la presentació, va consistir en una glossa de l’homenatja’t a càrrec d’en Guillem – Jordi Graells, en la que ens va explicar la trajectòria teatral d’en Pep des dels seus inicis com actor en el quadre escènic als Lluïsos d’Horta, fins al final de la seva vida, quan com a director es trobava al capdavant del Teatre Lliure i de l’Institut del Teatre.

Seguidament, les actrius i actors, Imma Colomer, Carme Fortuny, Anna Lizaran, Jordi Martinez, Pep Anton Muñoz, Joan Nicolàs, Carme Sansa, Ernest Serrahima i Carme Solé, van llegir alguns textos d’obres de teatre vinculats a la trajectòria teatral d’en Pep, i alguns poemes de Salvador Espriu, a qui en Pep admirava profundament i amb que havia mantingut una molt bona relació personal.

Al acabament de les lectures la Maria, la seva vídua, va dirigir-se també a tots els assistents, amb paraules d’agraïment pel reconeixement que l’acte suposava a la feina feta per en Pep, tot dedicant un record especial a en Xus Segarra, que va ser qui va compartir i complementar amb en Pep tota l’aventura i èxits del GETH i també a en Fabià Puigserver, que si bé va participar poc amb el teatre d’Horta, si que va ser l’anima impulsora del nou Teatre Lliure que en Pep, no sense dificultats, es va cuidar d’acabar.

Finalment la Regidora Elsa Blasco va fer el parlament de cloenda tot remarcant que des del moment en que va sorgir la proposta de dedicació de la sala a en Pep, proposta acceptada desprès sense cap mena de dubte per part de les entitats de la Coordinadora, el districte no va dubtar ni un moment del seu encert i va procedir a formalitzar la petició corresponen.

Descoberta la placa commemorativa que deixa constància de l’acte i fent lliurament d’un ram de flors a la Maria, tots junts vàrem pujar a la terrassa de la Biblioteca on tot prenent una copa de xampany, vam poder brindar per en Pep i per tots els presents.

Acte institucional, amb afegit d'entranyable, del que se’n guardarà, n'estic segur, un record molt especial, i al que per raons de vincle familiar potser no seré massa objectiu al atorgar-li una possible qualificació, però recollint els comentaris i, perquè no dir-ho, també les felicitacions dels assistents, m’atreveixo a donar-li un excel·lent, tot demanant-vos que si ho trobeu una mica exagerat, sapigueu disculpar la meva parcialitat.

Crisi associativa?

2008-05-21T16:48:00.005+02:00

Al llarg de la seva història, totes les entitats passen per alts i baixos de funcionament, de nombre d’associats, etc., la qual cosa, com en tot, fa difícil de dir, generalitzant, que hi ha una crisi associativa, perquè es evident que quan n’hi ha que efectivament estan passant una crisi, n’hi ha d’altres que estan en plena efervescència d’idees, d'activitats i de creixement.

De totes maneres a mi em sembla que en aquelles que malauradament si estan en crisi, aquesta ve més motivada per no haver sabut, o pugut, adaptar-se a les noves maneres i que per tant demostra que si les entitats no es posen al dia i busquen la manera de fer-se atractives i amb propostes que “enganxin”, sobretot a la gent jove, ho tenen difícil per subsistir.

Estic d’acord amb que la crisi és, a vegades, de quadres directius, i no per què les persones que estan al càrrec d’una entitat no vulguin passar el relleu, si no per què no hi ha qui vulgui agafar-lo. Normalment no hi ha problema en trobar col·laboradors, si no que el problema està en trobar persones disposades a agafar la responsabilitat de posar-se al davant, dirigir i, sobretot, formar equip.

Quan es tracta d’entitats que d’alguna manera haurien de liderar el moviment veïnal, cas de les AAVV, el problema és més greu, ja que si no tenen la representativitat dels veïns, sigui per la causa que sigui, aquests veïns quan necessiten fer sentir la seva veu enfront de l’administració, creen, per descomptat amb tot el dret, plataformes reivindicatives, i aleshores es pot donar el cas de que cada veí formi la seva. I això si que no és bo, es miri des de on es miri.