Les Primàries del PSC i el "corason partio"

Immersos ja en la campanya de les primàries per escollir el que haurà de ser el nostre candidat a l’alcaldia de Barcelona i comentant el tema amb alguns companys, coincidim en que en el moment de decidir quina pot ser la millor opció, tenim el “corason partio”.

Veiem per un costat que malgrat les ensopegades i les coses que s’han fet malament per part de l’actual alcalde Jordi Hereu, que n’hi ha i s’han de reconèixer, en general, el balanç del seu mandat ha estat positiu per Barcelona. En definitiva, que diguin el que diguin els rivals en Jordi Hereu ha estat, no diré el millor, però si un bon alcalde.

Havent complert en un 80-90% el Pla d’Actuació Municipal (PAM) que s’havia establert per aquest mandat, havent augmentat de manera espectacular les prestacions socials, havent fet tot el que s’ha fet, es fa difícil entendre el perquè del rebuig que es detecta entre la ciutadania envers la figura de l’alcalde.

A la vista dels fets demostrables, tots coincidim en que si no hi haguessin altres factor, no tindríem cap mena de dubte. En Jordi Hereu seria el nostre candidat.

Però resulta que si, que hi ha altres factors a tenir en compte que compliquen la decisió. Que complicat que es tot plegat!

Doncs resulta que malgrat, en general, la bona gestió, els baròmetres municipals d’aquest darrer any, crec que prou coneguts, han anat assenyalant, de manera obstinada i repetida, que la valoració de la figura de l’alcalde feta pels ciutadans havia anat perdent posicions en el rànquing dels líders municipals, fins arribar a ocupar, desprès de la maleïda consulta sobre la Diagonal, un lloc per darrera fins i tot del representant del PP.

Em sembla recordar que el relleu de l’alcalde Joan Clos es va produir quan mantenia un nivell de popularitat bastant superior al que actualment ostenta en Jordi Hereu i no recordo que en aquell moment ningú poses objeccions al relleu.

L’última enquesta publicada per La Vanguardia i la que avui mateix ha sortit a El Periódico, coincideixen abastament amb el que ja ens havien dit els Baròmetres municipals. El Xavier Trias guanyarà, sense haver fet res, l’alcaldia de Barcelona.

Es veritat que les enquestes, baròmetres, etc., només son una indicació, més o menys fiable, i que la única enquesta vàlida és la que donen els vots el dia de les eleccions, però seguir negant el que és gairebé evident em sembla que és, mal que ens pesi, defugir la realitat.

També es veritat que les enquestes es poden remuntar, però quan la diferència es tan gran, la veritat costa de creure si no és que és creu en miracles i com que jo no hi crec, doncs això.

Amb la Montse Tura guanyarem? Doncs potser tampoc, però crec sincerament que amb ella tenim la possibilitat, si més no, de posar les coses més difícils a la competència que fins fa quatre dies ja tenien coll avall la seva victòria i que a hores d’ara estan preocupats perquè veuen que un altre candidat del PSC, la Montse Tura, els hi pot fer trontollar les expectatives.

Pensem-s’ho bé doncs i el dia 19 votem el que honradament pensem que és millor per Barcelona. Entrar a formar part de l'oposició o liderar un possible govern del PSC amb la Montse Tura.

Jo ho tinc clar i per això, tot i que tinc el “corason partio”, votaré Montse Tura!

Guanyem Barcelona!