dijous 8 de juliol de 2010

"Som una nació - Nosaltres decidim"


A la vista de com estan les coses el dia d’avui, dubto que d’aquí a demà passat siguem capaços tots plegats de posar-nos d’acord per manifestar-nos de manera unitària en favor i defensa del nostre estatut.


Tothom sap el motiu de la manifestació i, tal com va exposar el president Montilla en la seva declaració institucional, just després de conèixer que el Tribunal Constitucional havia emès sentència, crec que no hi pot haver millor encapçalament que el de la senyera, compartida per tots els representants dels grups parlamentaris que s’hi vulguin afegir, amb el Molt Honorable President al capdavant.

A partir d’aquí, tots els lemes, estelades, pancartes, etc., que cada grup, col•lectiu, entitat o persona hi vulgui portar, sense excloure a ningú i per descomptat respectant a tothom, hi han de ser acceptades i benvingudes.

M’agradaria poder anar a la manifestació i sentir-m’hi còmode entre mig de tothom, sense haver de marxar a la meitat, com ja m’ha passat en alguna ocasió, perquè alguns energúmens que hi participaven estaven més per la provocació i l’insult que no pas per la finalitat real de la manifestació.

Si no som capaços de deixar fora els protagonismes, posant-nos d’acord per aconseguir que la manifestació sigui de total rebuig a la sentencia i sense barrejar-hi altres coses que no venen al cas, crec sincerament que donarem una pobra imatge a la resta del país que es podrà riure de nosaltres i no li faltarà raó.

Diuen però que l’esperança és l’última cosa que es perd.

3 comentaris:

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

No hi estic d'acord Joan. Aquesta seria la primera manifestació de la història sense lema a la capçalera. A més, amb tots els respectes, la Senyera no és cap pancarta, és la bandera de Catalunya i no un tros de drap.

Joan Martinez i Vendrell ha dit...

Doncs em vaig equivocar. La solució ha estat salomònica, però hi haurà, almenys teòricament, manifestació unitària.

Per altra banda les paraules de l'ex Sr. Pujol dient que la manifestació no és una festa major a la que es va amb una "bandereta o banderota", m'han sorprès.

Amb tot el respecte per les Festes Majors, jo creia que la senyera representava alguna cosa més.

Joan Martinez i Vendrell ha dit...

Amic Jordi, estic totalment d'acord amb tu sobre el que representa la Senyera.

No és que no estigui a favor del lema, però crec que en aquest cas era més important anar tots a una que no pas una altre cosa.

Finalment el tema ha quedat solucionat i me'n al-legro.

Fins dissabte!