Em resistia a parlar sobre la Diagonal perquè hi ha companys molt més ben preparats que jo que ho han estat i ho estan fent i publicant en el seus blogs que, a més, tenen molta més difusió que el meu i, per això, vaig triar utilitzar en aquest sentit el Facebook, en el que sé, perquè m’ho han dit, tinc una colla d’amics que si segueixen la informació que hi vaig publicant.
A la vista però de les “llegendes urbanes”, totalment interessades i sobretot partidistes (procedent d’un parell de partits vull dir) que van apareixent, he decidit encara que sigui a última hora i a títol merament testimonial, rebatre alguns d’aquest comentaris, n’hi ha de totalment demagògics, que he anat recollint.
Que quins són aquesta comentaris, doncs per exemple: que la consulta es molt cara, que en moments de crisi no és el moment d’afrontar una obra tan cara, que en la publicitat no s’explica la proposta (?) C, que perquè no és consulten les obres d’altres carrers o places, que les obres només interessen als qui les fan perquè i guanyen diners i alguna altre que, per no allargar-me massa deixaré, si s’escau, per un altre moment.
Doncs bé, només amb la informació que jo tinc, informació que pot aconseguir qualsevol que hi estigui interessat de veritat a la pàgina web de l’ajuntament o en els escrits que s’han anat publicant sobre el tema, m’atreveixo a dir que, els aproximadament 2 milions d’euros del cost de la consulta inclouen tot el sistema de votació presencial i electrònica més la difusió de les opcions i que significa, també aproximadament, un cost d’1,5 euros per cada persona que pot anar a votar.
En unes eleccions ordinàries, només el cost de l’obertura de col•legis, paperetes de votació, membres de mesa, etc., ja supera els 2 milions. La democràcia té un cost, però és molt més barata que les dictadures, pels costos socials i econòmics que provoquen, però per una obra que pot transformar la cara de la ciutat, val la pena. A més, gran part d'aquesta despesa (eines de votació presencial i electrònica, etc..) és reutilitzable ja que la carta municipal de Barcelona permet fer consultes d'aquest tipus als ciutadans.
Aquest any 2010, l’ajuntament de Barcelona té pressupostats uns 800 milions d’euros per inversions a la ciutat. El pressupost de la transformació de la Diagonal es d’uns 70 milions a invertir en quatre anys, una quantitat totalment absorbible dins dels pressupostos anuals de l’ajuntament, fins i tot afegint-hi els 60 milions addicionals que costarà la connexió del tramvia.
Tampoc s’ha d’oblidar, tal com deia l’Alcalde, que contra la crisi, més Barcelona i no hi ha dubte que l’obre pública ajuda en certa manera a minorar aquesta maleïda crisi.
Sobre la qüestió de la, més que proposta opció C, fins i tot la Comissió de Garanties de la consulta (òrgan independent de l'Ajuntament) ha dictaminat que el que es pot explicar amb claredat son les opcions A i B, ja que la C és prou coneguda perquè és exactament el que tenim ara i no necessita més explicacions. En una paraula, l’opció C, a la meva manera de veure, no és més que una doble negació. Ni A, ni B.
Sobre el perquè no s’aplica la consulta a altres obres de Barcelona, per a mi és molt clar. A més de que la carta municipal no permet fer més d’una consulta d’aquest tipus a l’any, aquesta és la primera i a la vista dels resultats de participació es podrà contemplar la possibilitat de convocar-ne més, sobretot en projectes que, com el de la Diagonal, afectin d’alguna manera a tots els Barcelonins.
Fins ara, per descomptat d’una altre manera, els processos participatius ha estat dirigits a l’elaboració dels Plans d’Acció Municipal (PAM) i el Pla d’Actuació del Districte (PAD) a partir dels quals, un cop aprovats, es decideixen les preferències tenint en compte les necessitats de cada barri i d’acord amb les possibilitats d’inversió en cada moment.
Crec també que qui està més interessat en l’opció “ni A”, “ni B”, són els lobbys del vehicle privat (asseguradores, promotors, etc..), un determinat mitjà de comunicació, que no vol que la Diagonal es toqui perquè no vol que el transport públic sigui una alternativa sòlida.
Darrera de la campanya contra la Reforma de la Diagonal també hi ha interessos econòmics, mediàtics i polítics (Xavier Trias aprofita la consulta no per fer una proposta alternativa que podia haver presentat per endavant sinó només per fer desgast polític), que estan corrompent el sentit de la participació ciutadana.
Els que defensem la cultura de la participació no podem deixar de votar a la consulta de la diagonal (www.bcn.cat/diagonal ) ni donar-los el gust de que guanyi la proposta immobilista que només respon els interessos d’uns pocs. D’aquells que s’omplen la boca amb el nom de Barcelona, però que a l’hora de la veritat, com ja han fet anteriorment, només miren interessos que de cap de les maneres es corresponen amb els interessos dels ciutadans.
0 comentaris:
Publica un comentari