Tomàquet 2009

Aquesta setmana el Foment Hortenc celebra el 60è aniversari de l’espectacle conegut amb el nom de “Tomàquet”.

La festa va néixer per iniciativa de la junta de l’Esbart d’Horta (Secció del Foment), per obsequiar els seus dansaires amb un berenar d’agraïment per la feina feta durant tot l’any.

Per omplir una mica més la festa, els components de la junta de l’Esbart van preparar l’escenificació d’uns quants acudits i fins i tot van organitzar un cor còmic. La festa es va batejar amb el nom de Festa del Dansaire.

També si representaven peces teatrals d’un sol acte que d’acord amb el que s’estilava a l’època representaven homes sols i fins i tot s’acabava amb un ball amenitzat per un parell de conjunts de la casa.

En una segona etapa, a la peça de teatre hi va participar una dona i, a l’any següent d’aquest fet, s’hi van començar a incorporar nois i noies socis de l’entitat. Quan poc temps desprès l’Esbart, per falta de recursos humans, es va dissoldre, la festa ja estava totalment consolidada i va continuar canviant el nom, va passar a dir-se “L’Hostal del Pa amb Tomàquet” i de l’organització se’n va fer càrrec la junta directiva del Foment.

Amb més incorporacions i sobretot la incorporació de la gent jove de l’entitat, el format de l’espectacle va anar canviant, afegint-t’hi balls que, juntament amb la part còmica, han aconseguit, a base de molta feina i esforç per part de tots els que hi participen, no tan sols un espectacle de qualitat, si no també una assistència de públic que en cada una de les representacions omplen la sala.

Una última etapa en la que hi va haver un important canvi generacional en l’equip de responsables encarregats de l’organització, que va incorporar noves tècniques d’il·luminació, d’escenografia, d’ambientació de la sala i, en definitiva, un important pas cap endavant, ha mantingut fins avui la festa que en algun moment també va canviar el nom i va passar a dir-se simplement “TOMÀQUET” amb l’afegit al darrere del numero de l’any corresponent.

És habitual veure més de 90 persones a dalt de l’escenari, aquest any entre actuants i tècnics a l’espectacle n’hi participen més de 100, que han treballat i esforçat una pila d’hores per tal de que tot resulti el millor possible, de veritat que fa goig i tenint en compte que tant els més petits com els més joves, que acompanyen als més veterans, són procedents de l’Escola de Teatre que des de fa uns anys té el Foment, fa que es pugui dir amb gairebé total seguretat que al Foment tenim “Tomàquet” per anys.

9 de Maig - Dia d'Europa

Europe Day: time to put social justice back at the heart of European politics

Poul Nyrup Rasmussen
President of the Party of European Socialists

Today is Europe Day, the annual celebration of European integration.

It marks the day in 1950 on which the Schuman Declaration was signed, launching the Coal and Steel Community: the start of what we now call the European Union. The declaration included a commitment to “the equalisation and improvement of the living conditions of workers”. It is this commitment to the welfare of all that makes our Europe unique in the world. Our welfare states, including European-wide rights for consumers and workers, offer a level of protection that exists almost no-where else.

But on Europe Day 2009 Europeans are in no mood to celebrate. The financial crisis threatening our savings and pensions has been superceded by economic crisis threatening our jobs. The rising food and energy prices we suffered before the financial and economic crisis came on top of years of attacks on our social and public services and a widening gap between rich and poor.

There is a growing belief among citizens that Europe, which has had a conservative majority in all EU institutions for the last five years, puts the market before people. I believe that we must put workers rights and social rights before competition rules.

With unemployment looming towards 27 million next year, and 74 million Europeans already living below the poverty line, Europe’s future is at the crossroads. There is a real risk of deep and permanent divides in our societies. We must put the fight for social justice back at the heart of European politics. We need to do much more to tackle the worst inequalities, protect and create jobs and actively support those without work.

The European conservatives say in their manifesto that a high level of social contributions “is a handicap for the creation of wealth”. We disagree and we can prove it: the most competitive economies in Europe are Sweden and Denmark, with the highest levels of social protection and the highest taxes. According to the World Economic Forum, they are the third and fourth most competitive economies in the world. They are the first and third most income-equal societies in the world. They come fourth and seventh on the Global Innovation Index. They consistently top quality of life rankings.

Conservatives have made it quite clear that they think globalisation means we need to work longer hours, lower costs, slash spending and dilute social services. We disagree.

Our manifesto for the European elections promotes social justice by making 12 concrete proposals for a ‘New Social Europe’ including decent minimum wages in all EU countries, protecting public services, strengthening rights to collective bargaining, and fair tax policies to guarantee the financing of our welfare states.

It is not just a difference in rhetoric. Take a look at the votes in the European Parliament. When European Socialists voted to exclude social services from the infamous Services Directive, the conservatives voted against. When European socialists voted for an average 48 hour working week with no opt outs the conservatives voted against. When European socialists voted for a new directive against discrimination outside the workplace the conservatives voted against. Just this week Conservatives refused to vote for strengthening rights to maternity leave.

To highlight the need to put social justice back at the heart of Europe the PES is organizing, today on Europe Day, a ‘Day of Action’ across Europe on the theme ‘giving people a fairer deal’ with meetings, debates and street campaigning in at least fifteen countries. You can follow action via live blogging and twittering on our website http://elections2009.pes.org/

In the European elections in June you can express your choice of the direction you wish Europe to take. Our future is at stake …

Barraques - La ciutat informal

Amb un guia excepcional, l'amic Paco, hem anat a visitar l’exposició “Barraques – La Ciutat Informal” que des del passat 18 de juliol del 2008 fins el 26 d’abril d’aquest any, ha estat oberta al Museu d’Història de Barcelona.

El barraquisme, va ser un fenomen urbà present a Barcelona des dels començaments del segle XX fins gairebé l’any 1992 en que la ciutat va acollir el Jocs Olímpics de grata memòria per a tot hom.

La Barcelona industrial de primeries del segle XX, va atraure una gran quantitat de gent provinent de la resta d’Espanya, que amb l’esperança de trobar una feina que els permetés sobreviure, venien a Barcelona.

La poca atenció que en aquell moment es dedicava al problema de la vivenda, la falta de recursos públics, la baixa industrialització del sector de la construcció i el poc interès dels propietaris per llogar vivendes, van agreujar considerablement el problema de la vivenda popular i assequible per als treballadors, provocant un augment considerable de rellogats i el creixement dels barris de barraques que, segons dades de la mateixa exposició, es van triplicar entre els any 1914 i 1922, passant d’unes 1.200 a 3.600.

Els nuclis de barraquistes van passar com van poder la dura situació de la postguerra, en la que la misèria i la repressió feia fugir del mon rural a milers de persones que buscaven la manera de poder sobreviure venint a Barcelona.

L’afluència de gent fa fer créixer els nuclis de barraques que ja existien i en va crear de nous com el d’El Carmel i La Perona, creant tots plegats una “ciutat informal”, que formava part de la “normalitat barcelonesa”. Paisatge que les autoritats del règim franquista volien ocultar, però que tot i així alguns col·lectius professionals i alguns sectors de l’església denunciaven i criticaven.

L’exposició, àmpliament documentada amb documents escrits i visuals, explicacions de viva veu dels seus protagonistes i mapes de localització del nuclis de barraques, separa cada un d’aquest nuclis i explica les lluites reivindicatives dels moviments veïnals de cada zona per aconseguir en primer lloc el mínim de millores imprescindibles, aigua, llum, i finalment el “un pis per família” en comptes del “un pis per barraca” que oferia l’administració.

El Paco, testimoni viu d’aquella lluita a les barraques d’El Carmel, ens va ampliar anècdotes i detalls que a l’exposició no s’hi expliquen i ens va fer notar que en aquelles lluites veïnals manava, abans que res, la millora col·lectiva enfront de la particular i que la convivència i la solidaritat eren el factor comú entre tots els barraquistes, que ara, feliçment resolt el problema del barraquisme, els fa sentir orgullosos d’haver format part d’aquell col·lectiu i del que, treballant tots junts i per a tots, van aconseguir.

Possible exemple a seguir en aquests moments en els que, malauradament, sembla que només els problemes que en afecten directament i a títol personal, son els que mereixen la nostra atenció.

Primavera de la Gent Gran

Ahir a la tarda, amb el ja tradicional Ball de Primavera de la Gent Gran, es van iniciar els actes de la 8a edició de la Primavera de la Gent Gran del Districte d’Horta-Guinardó.

Més de 750 persones, procedents de tots els Casals i Associacions de Gent Gran del districte, disposades a participar i a passar-ho bé, van omplir el Pavelló Esportiu del Guinardó, que presentava un aspecte imponent.

A més a més de l’orquestra “La Clandestina” que es qui es va cuidar d’amenitzar el ball, la festa també va comptar amb l’actuació de grups de Country, salsa, bolero, etc. d’alguns Casals que van oferir, des de dalt de l’escenari, una petita mostra del que treballen en els seus tallers de ball.

Com a novetat, buscant una manera més d’augmentar la participació activa dels casals, es va organitzar un concurs d’escombres guarnides, per la qual cosa unes setmanes abans de la festa es va enviar, a tots els casals que hi van voler participar, una escombra per tal de que la portessin a la festa guarnida de la manera que els hi sembles millor, establint s’atorgarien tres premis. Un a l’escombra més original, un altre a l’escombra més elaborada i un tercer a l’escombra més divertida.

Premis que el jurat, va atorgar al Casal de Gent Gran de Baix Guinardó per l’escombra més original, al Casal d’Avis de Sant Antoni de Pàdua per l’escombra més divertida i a l’’Associació Gent Gran Esplai Carmel per l’escombra més elaborada.

Aquestes mateixes escombres es van utilitzar per el “Ball de l’Escombra, en el que, sorprenent a tothom, es va premiar a les persones que s’havien quedat amb l’escombra a les seves mans en el moment en que es va acabar aquell ball.

Festa d’inici de la Primavera de la Gent Gran, a la que tothom acudeix amb ganes de passar-ho el millor possible sigui simplement ballant, o bé formant part dels grups d’actuació, en definitiva participant i convivint en un clima festiu i d’amistat, que any rere any compta amb l’aprovació i suport de totes i tots.

Cal mencionar que la festa va comptar amb l’excepcional visita de l’Alcalde Sr. Jordi Hereu qui, acompanyat de la Presidenta i la Regidora del districte Sres. Montserrat Ballarín i Elsa Blasco, va pujar al escenari per dirigir unes paraules de salutació als assistents, va ballar una estona amb la gent gran i va escoltar amb atenció i simpatia, com sempre, a tothom que se li va acostar per dir-li alguna cosa.

La Primavera de la Gent Gran doncs ja està en marxa i des d’ara fins al 9 de juny, dia en el que tindrà lloc l’acte de cloenda amb el també ja tradicional Homenatge a les Avies i Avis Centenaris, s’hi han programat una sèrie d’activitats a celebrar a la seu del Districte i als casals del Baix Guinardó, Horta i Vall d’Hebron, que amb tota seguretat comptaran amb la participació entusiasta de la nostra Gent Gran.

XIII Escola d'Hivern

El passat cap de setmana, representants procedents de totes les Federacions de Catalunya, entre ells els de la nostra Agrupació d’Horta-Guinardó, hem assistit a la XIII Escola d’Hivern del PSC, que sota el lema “Crisi: respostes des de l’esquerra” s’ha celebrat, una vegada més, a la ciutat de Tarragona.

Ponents amb amplia experiència sobre els temes a tractar, Celestino Corbacho, Juan Fernando López Aguilar, Cristina Narbona, Raimon Obiols, Luís de Sebastian, Antoni Castells, Jordi Hereu, Josep Borrell, etc., ens han parlat de “Respostes europees a la crisi”, de “La crisi del nou ordre global” i de com “Governar la crisi”, donant pas a continuació de cada una de les intervencions, a un torn obert de paraules en el que els assistents podien formular, directament als conferenciants, preguntes relacionades amb els temes tractats.

El dissabte a la nit, el sopar de celebració del Dia Internacional de la Dona amb presencia de la ministra d’igualtat Bibiana Aido, i taller, més que interessant, sobre la campanya i les eleccions nord-americanes, van posar punt final a la dilatada i profitosa jornada.

L’acte de cloenda del diumenge va comptar amb la intervenció de José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, qui va expressar la seva confiança en els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que juntament amb els empresaris i gent emprenedora, va dir, faran possible sortir de la crisi i tirar el país endavant. José Montilla va expressar també el seu compromís amb els cos dels Mossos d’Esquadra, afegint que tenen i tindran tot el suport del Govern. Sobre el tema del finançament, de vital importància per al futur de Catalunya, va manifestar que de cap manera és un tema amb el que el govern tingui intenció de jugar-hi i que el nostre objectiu, el dels Socialistes de Catalunya, és el de treballar per al futur del país.

Com a resum final condensat de tot el que se’ns ha explicat, crec que es pot dir que ens trobem immersos en una crisi financera de grans dimensions, que ningú disposa d’una vareta màgica que la pugui solucionar, que es tracta d’una crisi global i que per tant només aplicant mesures globals és com es podrà arribar a solucionar.

No podem deixar de cap manera que els qui ens han abocat al desastre actual ens dictin la manera de procedir per tal de solucionar-la, perquè les seves formules són precisament les que ens hi ha conduit, estan més que esgotades i, indefectiblement amb tota seguretat ens tornarien a portar a un nou desastre. Només amb les respostes fetes des de l’esquerra, aconseguirem sortir del forat.

Cal dir que les noves tecnologies de participació van estar presents a l’escola ja que a través del Facebook es podia fer un seguiment de totes les intervencions i formular preguntes als ponents, les respostes a les quals es contestaven utilitzant la mateixa via i han quedat penjades al perfil del PSC Partit Socialistes de Catalunya.

Plenari Districte - Grup Municipal Socialista

En el Plenari del Districte del passat dia 2 de març, es va dur a terme el relleu de les Conselleres Carme Bertran Vilagrasa i Felisa Lora Jiménez, a qui des d’aquí, tal com ja vaig fer en el Plenari com a nou portaveu del Grup Municipal Socialista, agraeixo la feina feta durant el temps en que han format part del nostre Grup Municipal.

Les esmentades Conselleres van ser substituïdes per la Cristina Gómez i Salmeron, com a Consellera Ponent d’Acció Social i de Cooperació i Solidaritat i per en Joan Ferrús i Alborch, com a Conseller d’Esports.

En el Plenari també es va fer efectiva la renuncia del Conseller Luis Fernando García i Egea com a membre de la Junta de Portaveus, a qui jo he substituït en aquest càrrec, i també es va efectuar el canvi en el cartipàs en el que la Consellera Júlia Silveira i López, fins ara Consellera Ponent d’Acció Social i de Cooperació i Solidaritat, va ser nomenada Consellera Ponent de Dones.

Donant resposta a proposicions i preguntes formulades per els grups de la oposició sobre temes relacionats amb la seves conselleries, tant la Cristina Gómez com en Joan Ferrús, varen tenir la oportunitat d’efectuar la seva primera intervenció, o bé, en el cas de la Júlia Silveira, pel fet de correspondre a la seva nova responsabilitat, llegint la Declaració Institucional sobre el Dia Internacional de les Dones que s’ha celebrat avui diumenge dia 8 de març. A tots tres l’enhorabona per la seva intervenció.

El repte de posar en funcionament el nou model de gestió municipal, Barcelona 2.0, que s’ha d’implementar entre aquest any 2009 i el proper 2010, ens ha dut a la determinació de renovar el nostre Grup Municipal al Districte, per tal de reforçar-ne la cohesió i poder complir de la millor manera possible i de cara al futur, amb els tres objectius bàsics que proposa aquest nou model: augmentar la proximitat amb els ciutadans, agilitar els processos administratius i millorar la qualitat i eficiència dels serveis municipals.

A més a més, aquest nou model de gestió que contempla, entre altres, la organització de la ciutat en 73 barris, onze dels quals es troben al nostre districte, i la creació imminent dels Consells de Barri que hauran d’estar presidits per una Consellera o Conseller del Govern del Districte, fa que es modifiquin de manera substancial les nostres responsabilitats i àmbits d’actuació, ja que no tant sols haurem de fer-nos càrrec, com veníem fent fins ara, de les labors pròpies de les nostres conselleries, si no que haurem de treballar per tal d’identificar les necessitats del barri que hem de presidir i, juntament i amb l’ajuda del corresponent tècnic de barri, actuar com a interlocutors del districte amb les entitats i veïns i veïnes del nostre entorn.

Més dedicació doncs, més proximitat, més contacte amb veïns, veïnes i entitats, més trepitjar el carrer per tenir un total coneixement d’els problemes i necessitats del nostre barri tot mantenint però, tal com també hem fet fins ara, una visió del conjunt del Districte. Tot plegat, però, també suposa, una important revalorització i reconeixement de la figura dels Consellers i Conselleres de Districte que d’aquesta manera veiem augmentades les nostres responsabilitats polítiques i deixarem de ser, tal com ens definia un diari fa uns anys, aquells il·lustres desconeguts.

Segur doncs que aquest nou equip, reforçat sens dubte pel canvi efectuat a la Presidència del Districte, el qual respon a motius de proximitat i racionalitat respecte a altres càrrecs i responsabilitats que ocupen tant el fins ara President Sr. Jordi William Carnes com la futura Presidenta Sra. Montserrat Ballarín, funcionarà sense escletxes ni fissures, sabrà afrontar els nous reptes amb decisió i assolirà els objectius en els que tots i cada un de nosaltres ja estem treballant.

En nom del Grup Municipal Socialista aprofito aquest escrit per agrair al company Jordi William Carnes i Ayats la dedicació, suport i ajuda que ens ha dispensat durant tot el temps en que ha estat el nostre President i aprofito també, com no, per donar la més cordial benvinguda i posar tot el Grup a la seva disposició, a la companya Montserrat Ballarín i Espuña, a qui a tots els efectes ja considerem des d’ara la nostra Presidenta.

Festa Inici Enderroc del Viaducte!

Ahir, juntament amb força veïns i veïnes, principalment del Baix Guinardó, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, la regidora del districte Elsa Blasco, la presidenta de l’associació de Veïns del Baix Guinardó, i representants del mon associatiu del barri i de la resta del districte, vam assistir a la Festa d’Inici de l’Enderroc del Viaducte, situat, com sabeu, a la sortida sud del túnel de la Rovira.

Convidat a la festa, també hi va assistir l’ex regidor del districte, l’Albert Batlle, qui ens comentava que recordava perfectament que l’any 1985, sent ell regidor del districte, es va enderrocar, no sense dificultats, la part que anava en direcció Besòs que es la que afectava més, per proximitat a les façanes costat mar de la ronda, als veïns.

Ara, finalment, després d’anys de reivindicació veïnal i d’estar pràcticament tothom d’acord en que el viaducte actualment no tenia cap sentit de ser-hi, ha arribat el moment del seu enderroc i, com a conseqüència, de la re urbanització de tot l’entorn, recuperant-lo per a les persones que, tal com va dir l’alcalde Jordi Hereu, “ha de posar els cotxes a nivell de terra que és on els correspon d’estar i no fent-los passar per damunt nostre”.

Aquesta obra, juntament amb la remodelació del Parc de les Aigües, que també està apunt de començar, ha de millorar sens dubte tota aquella zona fent que tot el conjunt sigui més agradable per als veïns.

Lògicament, a la vista d’una obra de tal envergadura en un punt neuràlgic de circulació que a través del Túnel de la Rovira comunica la Ronda del Mig amb l’Avinguda de l’Estatut, els veïns i els usuaris de la via es pregunten, amb un cert neguit, de quina manera es veurà afectat el seu pas diari per aquell punt.

Els tècnics, que son els qui en saben, han pensat la manera de que tot plegat resulti el menys traumàtic possible per a tothom i han establert el següent pla.

L’execució de la obra constarà de dues fases. La primera, amb una durada prevista d’un mes i mig, inclourà bàsicament, a part de treballs previs i de condicionament de calçada, les tasques de retirada del voladís existent al mur que discorre entre els carrers Padilla i Cartagena i sobre el que es materialitza un dels carrils de circulació de la Ronda sentit Llobregat (Lesseps), mentre que la segona, amb una durada prevista de quatre mesos i mig, inclourà els treballs de retirada de tota l’estructura del viaducte i el pas superior sobre el carrer Padilla.

Tot plegat es pensa fer mantenint el pas, per descomptat amb certes limitacions, de la circulació rodada, per tal de que el pas de vehicles tingui la mínima afectació possible.

Per descomptat que algun inconvenient haurem de patir, però segur que el resultat final haurà valgut la pena.

Barcelona i la crisi

Actualment, trobar-se amb algú i no parlar de la crisi, sembla gairebé impossible.

Aquest matí, sense anar més lluny, anava a fer una visita a una entitat del Guinardó, i al Passeig Maragall, als Quinze concretament, m’he trobat uns amics i ens hem parat a xerrar una estona.

Després d’intercanviar les frases usuals, tals com; quan de temps sense veure’ns, que tal com va tot, que si torna a fer fred, etc., etc, inevitablement, ha sortit a la conversa el tema de la crisi i de com aquesta ens afecta a tots.

Com que també m’han preguntat com anava tot per la casa gran, al Districte volien dir, els hi he dit que malgrat la crisi actual, gràcies al rigorós control de la despesa i endeutament de la ciutat que l’Ajuntament de Barcelona ha vingut aplicant d’ençà de l’any 1992, doncs ara, en el moment en el que altres ciutats com Madrid o València, per exemple, han hagut d’aturar molts dels seus projectes de construcció pública perquè les arques municipals tenen més teranyines que altre cosa, a Barcelona, la inversió municipal segueix el ritme previst i que al districte, concretament, s’estan iniciant o estan apunt de fer-ho, tots i cada un dels projectes que estava previst iniciar aquest any 2009.

A més a més, no hem d’oblidar, el fons estatal d’inversió local, més conegut com el Pla Zapatero, del qual Barcelona té assignada una dotació de 282,3 milions d’euros que s’han de dedicar a obres no previstes en el pressupost del 2009 i que per tant han permès a l’Ajuntament accelerar obres que estaven previstes pel 2010-2011 o bé incorporar-ne de noves no contemplades a l’actual mandat.

Al Districte d’aquesta dotació total, ens en corresponen uns 28 milions, una part important dels quals ja han estat adjudicats i ens han de permetre dur a terme tot un seguit de petites millores en punts concrets dels nostres barris.

Penso que la majoria dels ciutadans desconeixen en gran part aquestes mesures que tant a nivell de ciutat com de govern s’estan aplicant per tal de pal·liar al màxim possible els efectes d’aquesta crisi, i que és la nostre obligació ajudar a donar-hi la màxima difusió possible, sempre que en tinguem la oportunitat.

Per poder-ho fer amb el màxim de coneixement, us recomano donar un cop d’ull als enllaços següents:

Conferència de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu:"Balanç de ciutat. Construint el futur"

"L'Alcalde lluita contra la crisis"
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.socialistes.cat%2Fambit%2Ffbarcelona%2FNoticies%2FNoticies_Internes%2Fview.asp%3Fid%3D270703%26indexable%3DTrue&h=82b50e800e5c1fa888e4911e0188fa57

i "El baròmetre confirma que el programa d'acció municipal és la millor opció per al futur de Barcelona davant la crisi"
http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.socialistes.cat%2Fambit%2Ffbarcelona%2FNoticies%2FNoticies_Internes%2Fview.asp%3Fid%3D270756%26indexable%3DTrue&h=82b50e800e5c1fa888e4911e0188fa57

Espero que us siguin d’utilitat.

Pla ZP a Horta-Guinardó

Els “Fons Estatals d’Inversió Local” que han d'ajudar a reactivar l’economia, la ocupació, l’obra pública i la inversió, suposaran una inversió de 8.000 milions d’euros a tots el municipis de l’estat, i són ja una realitat que va prenent forma.

Una part important d’aquests “Fons” han estat adjudicats a Barcelona, on s’invertiran 280 milions d’euros, 26 dels quals, en el curs dels propers quatre anys, seran per al nostre districte d’Horta-Guinardó.

Els primers projectes del districte, ja aprovats, són:

- Remodelació interior de l’illa del polígon Raimon Caselles
- Tercera fase de l’eix Fastenrath
- Urbanització cruïlla carrer Dante amb carrer Lletres
- Urbanització cruïlla carrer Santa Rosalia amb carrer Besòs
- Soterrament línees elèctriques a Montbau i als Passatges Alt de Mariner i Comas Argemí i als carrers de Jericó i Galla.
- Condicionament i millora dels jocs infantils a la Plaça Font de la Mulassa, Jardins Pare Mariana, Can Travi amb Jorge Manrique, Samaniego, Segur, Iriarte, Petrarca, Duero, Jardins Jaume Planas i Jardi dels Plàtans a La Clota.

Una partida complementària anirà destinada al arranjament dels carrers Bismark, Josep Ixart, Pintor Josep Pinós, Tinent Costa i Garcia Cambra.

Properament coneixerem la resta de projectes que s’han d’aprovar per tal de continuar desenvolupant aquest programa d’inversió, el qual, sens dubte millorarà els nostres barris i ajudarà a reactivar una economia en crisis. Un programa que serà una bona eina més per ajudar a superar la difícil situació actual.

Això son fets i no paraules. Això és treballar per al futur del país i la seva gent i no quedar-se impassibles o negativament crítics, com malauradament fan altres, davant d’un escenari que requereix el suport de tots els agents politics, socials i econòmics, d’un important esforç col·lectiu i des de la confiança de les nostres possibilitats.

Això, en definitiva, és la manera pràctica de fer país, fugint de focs artificials i treballant per al bé de les persones sense estridències ni gesticulacions histriòniques.

The ultimate mad scene

Per a mi, la millor!!!