divendres, 13 / novembre / 2009

Presupost Municipal per al 2010

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat provisionalment el pressupost per a l’any 2010.

Aquest pressupost manté l’esforç inversor com a motor per dinamitzar l’economia, generar ocupació i transformar la ciutat, que manté com a prioritats l’atenció social, la promoció econòmica, la seguretat i l’espai públic tot congelant impostos i taxes.

No cal ser economista ni tenir cap “master” en econòmiques per entendre que per poder mantenir la inversió a nivell similar d’exercicis anteriors i seguir prestant uns serveis eficients i de qualitat als ciutadans, es necessari augmentar l’endeutament net de 175 milions d’euros que fins ara tenia la ciutat. L’augment de l’endeutament, ha de fer possible equilibrar el pressupost en termes de comptabilitat pressupostària i, si tenim en compte que l’Ajuntament de Barcelona ha anat aplicant en els últims anys una política de reducció d’aquest endeutament, ha de permetre, en situacions econòmiques com l’actual, que l’Ajuntament pugui afrontar aquest augment sense més problemes. A més a més, com que fins ara s’han anant fent bé els deures, resulta que malgrat tot, Barcelona és, entre les principals ciutats espanyoles, la que té l’endeutament per habitant més baix. (407 Euros per habitant quan a Madrid, per exemple, en son 2.080)

Un pressupost en el que el un 24% està destinat al servei de les persones i en els que destaca l’increment de les despeses destinades a l’Acció Social que augmenten, respecte a aquest any 2009, en un 13%. Un pressupost en el que es congelen impostos i taxes per evitar incidir negativament en els pressupostos familiars.

Pressupost doncs eminentment social tenint en compte que aquest any 2010 es desplegarà el nou model de Serveis Socials Bàsics amb més professionals i amb la creació de nous Centres de Serveis Socials i s’enfortiran els dispositius d’atenció a la dependència, que permetrà una major cobertura a través dels serveis de teleassistència i atenció domiciliària. En definitiva un pressupost que ha de permetre l’acompliment de les prioritats del Programa d’Acció Contra la Pobresa.

Els partits de l’oposició, que com no podia ser d’altre manera, hi han votat en contra, tracten d’explicar la seva negativa amb arguments pobres, de poca consistència i fins i tot amb mitges veritats, ja que si es cert, per exemple, que el pressupost ha baixat un 0,4% respecte al de l’any actual, callen, sibil•linament, que tenint en compte l’aportació de 140 milions del Fons Estatal per l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, en realitat creixerà un 5,3%.


Crec sincerament que els barcelonins podem estar satisfets de la política econòmica seguida pel govern de la ciutat els darrers anys. Política que ara li permet afrontar la situació de crisi en una posició d’avantatge respecte a la posició d’altres ciutats que, governades per la dreta, han seguit un camí totalment diferent de la qual cosa ara, n’estan pagant les conseqüències.

Només amb un govern que realment treballa i es preocupa per impulsar i aplicar polítiques en favor del benestar social de les persones, en definitiva un govern d’esquerres, farem que Barcelona continuï sent la ciutat en la que molta gent es fixa, mira i pren com a model a seguir.

Ens en podem sentir orgullosos!

dimecres, 28 / octubre / 2009

Declaració PSC - Actuacions judicials Ajuntament Santa Coloma

Corrupció: Tolerància zero!

Els fets descoberts a Santa Coloma són fets realment greus que, de confirmar-se, faran prendre mesures contundents donat que aquesta manera d'actuar és totalment incompatible amb la pertinença al PSC.

En aquest aspecte, la resposta oficial del PSC ha estat contundent i immediata, demostrant, tal com també ha dit el President Montilla, que amb aquest tipus d'actuacions, la tolerància es zero.

Això però no ens ha de fer dubtar en absolut del bon de l’ajuntament de Santa Coloma i en general de les institucions al servei de les quals treballen els càrrecs electes escollits democràticament per a la ciutadania.

La deplorable actuació de quatre persones, no pot posar en entredit l'honradesa i dedicació de tot un col·lectiu que treballa i s'esforça per aconseguir una societat més justa i equilibrada. En una paraula, a favor del socialisme!

dijous, 1 / octubre / 2009

Entredanses


La celebració el 2008 de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural, va ser una oportunitat que Barcelona va aprofitar per expressar el compromís de la ciutat amb el diàleg i l’encontre per sobre de la indiferència i l’exclusió.

Un programa d’activitats iniciat el 2008 i recentment finalitzat, ha marcat un calendari en el que hi ha tingut cabuda el caràcter festiu, el debat polític i social, manifestacions artístiques, exposicions als museus, l’educació la formació i la llengua com a vehicle d’interrelació i diferents projectes d’intercanvi i suport.

Barcelona doncs, i el nostre districte no és aliè a aquest fet, es configura avui en dia, tal com sempre ha estat, com un complex espai de trobada d’influències culturals d’arreu del món que constitueixen noves oportunitats per a la ciutat.

El Pla Barcelona Interculturalitat que ha decidit impulsar l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 2009 vol definir aquests canvis i donar respostes als nous reptes i noves necessitats de la ciutat.

Per tot plegat i per tal de contribuir i ajudar a millorar l’ interrelació d’una part de les diverses cultures que conviuen en el nostre entorn més immediat, des del Districte d'Horta-Guinardó es dona suport a aquesta primera trobada folklòrica intercultural anomenada ENTREDANSES, amb la seguretat de que només el coneixement, diàleg, debat, memòria i innovació, facilitarà la convivència d’aquesta realitat cultural tan diversa.

Les entitats que participaran en aquesta primera trobada, dirigides i coordinades per l'Armand Calafell Jorquera, són:

- Agrupación Cultural Saudade (Galicia)

- Bolivia, Tradición y Cultura (Bolivia)

- Centro Cultural Folkórico Andaluz Teixonera (Andalusia)

- Esbart Folklòric d'Horta (Catalunya)

- Front d'Organitzacions Culturals (FOC) (Catalunya)

- Sayariy-Urus (Bolivia)

tot deixant oberta la porta perquè en futures edicions n’hi puguin participar d’altres.

L'acte tindrà lloc el proper dia 10 d'octubre als les 21.00h, als Lluïsos d'Horta, C/Feliu i Codina, 7.

L'entrada serà gratuïta i tots hi esteu convidats.


dissabte, 5 / setembre / 2009

Miles davis et John Coltrane - So what

Excepcional!!

dissabte, 25 / juliol / 2009

Les trampes del pacte Mas-Zaplana

Hi ha qui ha tractat d’imbècils als qui creiem que l’acord de finançament aconseguit pel Govern de Catalunya és bo. Segons les enquestes un 60% de la població de Catalunya.

Hi ha qui s’ha enfadat, i molt, amb els empresaris, perquè també han manifestat estar-hi d’acord.

Es veu que tenen mala memòria i ja no es recorden del que ells pactaven amb el PP. Pactes en els que el Tu Tries (i tant que triarem) hi tenia un paper important.

Penso que aquesta presentació us aclarirà, si és que els teniu, els dubtes al respecte. Mireu-lo amb atenció. Val la pena.

diumenge, 19 / juliol / 2009

Dissabte roig també a Horta-Guinardó


Ahir dissabte el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va fer un important desplegament de militants, procedint a instal·lar en places i carrers de més de 200 municipis, taules informatives sobre el nou model de finançament que, amb caràcter retroactiu ja que serà vigent des de l’1 de gener d’aquest any, proporcionarà a la Generalitat els recursos necessaris per, entre altres coses, fer que Catalunya disposi per primera vegada d’una renda per càpita superior a la mitjana.

En aquest fenomen de comunicació social anomenat Facebook, s’hi poden trobar cròniques del PSC d’un munt de municipis, amb fotos i explicacions de com ha funcionat la jornada en cada un d’ells. També els diaris d’avui és fan ressò de la jornada i, al igual que la web del PSC, donen dades generals sobre el nombre de taules informatives (315), la quantitat de municipis que hi ha participat (222) i els díptics que editats especialment per l’ocasió es van repartir (125.000). Fins i tot s’han comptabilitza’t, de manera aproximada, el nombre de simpatitzants que es van inscriure i que estan interessats en rebre informació sobre les activitats del partit. Uns 20.000.

L’Agrupació d’Horta – Guinardó, al igual que la resta d’Agrupacions de Barcelona, va prendre part activa i va contribuir a l’èxit de la jornada, instal·lant tres taules a les portes dels mercats del Carmel, Horta i Vall Hebron en les que els 20 militants que les van atendre, van repartir díptics, globus, revistes i van aconseguir, en el conjunt de les tres taules, enregistrar més de 200 simpatitzants.

Èxit total doncs al nostre districte, en tant que es va fer notori l’interès de la gent en obtenir detalls sobre l’acord assolit. Acord que segons diuen les enquestes publicades, ha estat valorat com a positiu pel 60% de la població, ja que significa una millora substancial en l’obtenció d’ingressos addicionals per a la Generalitat.

Un acord que compleix escrupolosament amb l’Estatut de Catalunya pel que fa a l’ increment de l’autonomia tributaria, en els mecanismes d’anivellament que són més justos i que tal com deia ens col·loquen per primer lloc per damunt de la mitjana, que te en compte l’augment de la població i el fenomen migratori i que s’ha d’anar actualitzant cada any tenint en compte les variables bàsiques que l’afectin.

El nou model dona també més participació en el rendiment dels impostos, augmentant el percentatge de participació en els impostos estatals que passen del 33% al 50% en l’IRPF, del 35% al 50% en l?IVA i del 40% al 58% en els impostos especials.

En definitiva doncs més autonomia tributària, més justícia en els mecanismes d’anivellament entre les diferents comunitats, més bilateralitat que mai, la qual cosa ha de permetre també reduir substancialment el dèficit fiscal actual i més recursos, necessaris i urgents, per poder garantir, tal com ha dit el President Montilla, “la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI”.

Felicitem-nos doncs per aquest nou model de finançament, que si bé es veritat que ha trigat a arribar més del que era d’esperar, finalment el tenim aquí.

dijous, 21 / maig / 2009

Tomàquet 2009


Aquesta setmana el Foment Hortenc celebra el 60è aniversari de l’espectacle conegut amb el nom de “Tomàquet”.

La festa va néixer per iniciativa de la junta de l’Esbart d’Horta (Secció del Foment), per obsequiar els seus dansaires amb un berenar d’agraïment per la feina feta durant tot l’any.

Per omplir una mica més la festa, els components de la junta de l’Esbart van preparar l’escenificació d’uns quants acudits i fins i tot van organitzar un cor còmic. La festa es va batejar amb el nom de Festa del Dansaire.

També si representaven peces teatrals d’un sol acte que d’acord amb el que s’estilava a l’època representaven homes sols i fins i tot s’acabava amb un ball amenitzat per un parell de conjunts de la casa.

En una segona etapa, a la peça de teatre hi va participar una dona i, a l’any següent d’aquest fet, s’hi van començar a incorporar nois i noies socis de l’entitat. Quan poc temps desprès l’Esbart, per falta de recursos humans, es va dissoldre, la festa ja estava totalment consolidada i va continuar canviant el nom, va passar a dir-se “L’Hostal del Pa amb Tomàquet” i de l’organització se’n va fer càrrec la junta directiva del Foment.

Amb més incorporacions i sobretot la incorporació de la gent jove de l’entitat, el format de l’espectacle va anar canviant, afegint-t’hi balls que, juntament amb la part còmica, han aconseguit, a base de molta feina i esforç per part de tots els que hi participen, no tan sols un espectacle de qualitat, si no també una assistència de públic que en cada una de les representacions omplen la sala.

Una última etapa en la que hi va haver un important canvi generacional en l’equip de responsables encarregats de l’organització, que va incorporar noves tècniques d’il·luminació, d’escenografia, d’ambientació de la sala i, en definitiva, un important pas cap endavant, ha mantingut fins avui la festa que en algun moment també va canviar el nom i va passar a dir-se simplement “TOMÀQUET” amb l’afegit al darrere del numero de l’any corresponent.

És habitual veure més de 90 persones a dalt de l’escenari, aquest any entre actuants i tècnics a l’espectacle n’hi participen més de 100, que han treballat i esforçat una pila d’hores per tal de que tot resulti el millor possible, de veritat que fa goig i tenint en compte que tant els més petits com els més joves, que acompanyen als més veterans, són procedents de l’Escola de Teatre que des de fa uns anys té el Foment, fa que es pugui dir amb gairebé total seguretat que al Foment tenim “Tomàquet” per anys.

dissabte, 9 / maig / 2009

9 de Maig - Dia d'Europa

Europe Day: time to put social justice back at the heart of European politics

Poul Nyrup Rasmussen
President of the Party of European Socialists

Today is Europe Day, the annual celebration of European integration.

It marks the day in 1950 on which the Schuman Declaration was signed, launching the Coal and Steel Community: the start of what we now call the European Union. The declaration included a commitment to “the equalisation and improvement of the living conditions of workers”. It is this commitment to the welfare of all that makes our Europe unique in the world. Our welfare states, including European-wide rights for consumers and workers, offer a level of protection that exists almost no-where else.

But on Europe Day 2009 Europeans are in no mood to celebrate. The financial crisis threatening our savings and pensions has been superceded by economic crisis threatening our jobs. The rising food and energy prices we suffered before the financial and economic crisis came on top of years of attacks on our social and public services and a widening gap between rich and poor.

There is a growing belief among citizens that Europe, which has had a conservative majority in all EU institutions for the last five years, puts the market before people. I believe that we must put workers rights and social rights before competition rules.

With unemployment looming towards 27 million next year, and 74 million Europeans already living below the poverty line, Europe’s future is at the crossroads. There is a real risk of deep and permanent divides in our societies. We must put the fight for social justice back at the heart of European politics. We need to do much more to tackle the worst inequalities, protect and create jobs and actively support those without work.

The European conservatives say in their manifesto that a high level of social contributions “is a handicap for the creation of wealth”. We disagree and we can prove it: the most competitive economies in Europe are Sweden and Denmark, with the highest levels of social protection and the highest taxes. According to the World Economic Forum, they are the third and fourth most competitive economies in the world. They are the first and third most income-equal societies in the world. They come fourth and seventh on the Global Innovation Index. They consistently top quality of life rankings.

Conservatives have made it quite clear that they think globalisation means we need to work longer hours, lower costs, slash spending and dilute social services. We disagree.

Our manifesto for the European elections promotes social justice by making 12 concrete proposals for a ‘New Social Europe’ including decent minimum wages in all EU countries, protecting public services, strengthening rights to collective bargaining, and fair tax policies to guarantee the financing of our welfare states.

It is not just a difference in rhetoric. Take a look at the votes in the European Parliament. When European Socialists voted to exclude social services from the infamous Services Directive, the conservatives voted against. When European socialists voted for an average 48 hour working week with no opt outs the conservatives voted against. When European socialists voted for a new directive against discrimination outside the workplace the conservatives voted against. Just this week Conservatives refused to vote for strengthening rights to maternity leave.

To highlight the need to put social justice back at the heart of Europe the PES is organizing, today on Europe Day, a ‘Day of Action’ across Europe on the theme ‘giving people a fairer deal’ with meetings, debates and street campaigning in at least fifteen countries. You can follow action via live blogging and twittering on our website http://elections2009.pes.org/

In the European elections in June you can express your choice of the direction you wish Europe to take. Our future is at stake …

dissabte, 25 / abril / 2009

Barraques - La ciutat informal


Amb un guia excepcional, l'amic Paco, hem anat a visitar l’exposició “Barraques – La Ciutat Informal” que des del passat 18 de juliol del 2008 fins el 26 d’abril d’aquest any, ha estat oberta al Museu d’Història de Barcelona.

El barraquisme, va ser un fenomen urbà present a Barcelona des dels començaments del segle XX fins gairebé l’any 1992 en que la ciutat va acollir el Jocs Olímpics de grata memòria per a tot hom.

La Barcelona industrial de primeries del segle XX, va atraure una gran quantitat de gent provinent de la resta d’Espanya, que amb l’esperança de trobar una feina que els permetés sobreviure, venien a Barcelona.

La poca atenció que en aquell moment es dedicava al problema de la vivenda, la falta de recursos públics, la baixa industrialització del sector de la construcció i el poc interès dels propietaris per llogar vivendes, van agreujar considerablement el problema de la vivenda popular i assequible per als treballadors, provocant un augment considerable de rellogats i el creixement dels barris de barraques que, segons dades de la mateixa exposició, es van triplicar entre els any 1914 i 1922, passant d’unes 1.200 a 3.600.

Els nuclis de barraquistes van passar com van poder la dura situació de la postguerra, en la que la misèria i la repressió feia fugir del mon rural a milers de persones que buscaven la manera de poder sobreviure venint a Barcelona.

L’afluència de gent fa fer créixer els nuclis de barraques que ja existien i en va crear de nous com el d’El Carmel i La Perona, creant tots plegats una “ciutat informal”, que formava part de la “normalitat barcelonesa”. Paisatge que les autoritats del règim franquista volien ocultar, però que tot i així alguns col·lectius professionals i alguns sectors de l’església denunciaven i criticaven.

L’exposició, àmpliament documentada amb documents escrits i visuals, explicacions de viva veu dels seus protagonistes i mapes de localització del nuclis de barraques, separa cada un d’aquest nuclis i explica les lluites reivindicatives dels moviments veïnals de cada zona per aconseguir en primer lloc el mínim de millores imprescindibles, aigua, llum, i finalment el “un pis per família” en comptes del “un pis per barraca” que oferia l’administració.

El Paco, testimoni viu d’aquella lluita a les barraques d’El Carmel, ens va ampliar anècdotes i detalls que a l’exposició no s’hi expliquen i ens va fer notar que en aquelles lluites veïnals manava, abans que res, la millora col·lectiva enfront de la particular i que la convivència i la solidaritat eren el factor comú entre tots els barraquistes, que ara, feliçment resolt el problema del barraquisme, els fa sentir orgullosos d’haver format part d’aquell col·lectiu i del que, treballant tots junts i per a tots, van aconseguir.

Possible exemple a seguir en aquests moments en els que, malauradament, sembla que només els problemes que en afecten directament i a títol personal, son els que mereixen la nostra atenció.